Les ciutats es llancen a la reconquesta del seu espai p¨²blic
El CCCB lliura el premi europeu que reconeix intervencions p¨²bliques que milloren les ciutats
Degradat unes vegades. Contaminat fins i tot. Amb barreres que separen la gent. Castigat pel pas del temps. Desordenat. Pres pels cotxes. Les ciutats europees s¡¯han llan?at a recuperar el seu espai p¨²blic, oblidat com el tenien pel frenes¨ª del progr¨¦s que porta a prioritzar altres q¨¹estions. I des de fa nou anys el Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB) i sis institucions europees m¨¦s relacionades amb l¡¯arquitectura premien les millors intervencions.
Aquest any el reconeixement ha estat ex aequo per a dues intervencions molt diferents. Una ¨¦s la reurbanitzaci¨® de les Hortes de Baix, un sistema de reg de tres hect¨¤rees que durant tres segles es va alimentar del sobrant de les aig¨¹es termals de Caldes de Montbui (Barcelona) per¨° el descuit de les quals i una combinaci¨® de males pr¨¤ctiques van acabar col¡¤lapsant l¡¯activitat agr¨ªcola. La intervenci¨® ha restablert el sistema de reg, ha retornat la vida als horts i ha convertit la zona en un parc. L¡¯altre premi ¨¦s la pla?a de Solidarnosc de la ciutat polonesa de Szczecin, una intervenci¨® en l¡¯espai que ret homenatge a 16 treballadors assassinats el 1970 quan es manifestaven i que ha recuperat la centralitat despr¨¦s d¡¯allotjar la seu de la filharm¨°nica local: la intervenci¨® ha consistit a crear una nova pla?a i un Centre per al Di¨¤leg al subs¨°l.
Copenhaguen com a exemple
En aquesta edici¨® el premi Europeu a l'Espai P¨²blic Urb¨¤ ha reconegut a m¨¦s la ciutat de Copenhaguen (Dinamarca) per les pol¨ªtiques p¨²bliques que promou i que l'han convertit en referent. La capital danesa vol convertir-se en una ciutat neutra en emissions i ha creat una infraestructura ciclista ¨°ptima per a la mobilitat a pedals, que representa ja el 40% del total dels despla?aments. El representant de l'ajuntament, Morten Kabell, ha subratllat que si la seva ciutat ¨¦s referent ¨¦s ¡°com a resultat de les exig¨¨ncies dels seus ciutadans, que han estat promotors i motors del canvi¡±.
El president del jurat internacional, l¡¯arquitecte Enric Batlle, ha subratllat la varietat de les gaireb¨¦ 300 propostes rebudes aquest any (de 200 ciutats i 33 pa?sos), encara que ha apuntat que comparteixen dos elements: la connexi¨® d¡¯espai i la renaturalitzaci¨® de l¡¯urbs. Batlle ha volgut destacar, a m¨¦s que la millora de l¡¯espai p¨²blic no ¨¦s nom¨¦s q¨¹esti¨® de diners, i que per les mans del jurat han passat intervencions amb pressupostos de 200 milions d¡¯euros (un port nou) per¨° tamb¨¦ exemples de tot just 500 euros (com la reivindicaci¨® d¡¯uns metres de vorera a Let¨°nia).
Entre els esments especials del premi d¡¯aquest any figuren projectes tan diferents com un memorial que commemora el primer centenari de l¡¯inici de la I Guerra Mundial a Notre-Dame-De-Lorette (Fran?a), escenari de matances esfere?dores; o la sala polivalent creada sota un porxo en un desagra?t interior d¡¯illa de l¡¯estigmatitzat barri de Molenbeek, a l¡¯¨¤rea metropolitana de la capital de B¨¨lgica.
El director del CCCB, Vicen? Villatoro, ha recordat que l¡¯origen del premi est¨¤ en l¡¯exposici¨® ¡°La reconquesta d¡¯Europa¡± que va comissariar Albert Garc¨ªa Espuche el 1999. ¡°Amb els projectes premiats un arque¨°leg tindria una idea molt aproximada del que ha estat Europa, amb els seus problemes, valors i somnis¡±, ha dit, ¡°perqu¨¨ els premiats mostren com les ciutats s¡¯enfronten a la seva hist¨°ria, els seus l¨ªmits, la diversitat, la cohesi¨® social, la relaci¨® entre el poder i la societat o els recursos naturals¡±.
Entre els 25 finalistes d¡¯aquesta edici¨® figuren tamb¨¦ el passeig mar¨ªtim de Santa Pola (Alacant); bancs de fusta de la pla?a de B¨¹rchen (Su?ssa); o el sistema de protecci¨® del sol del centre cultural Matadero (Madrid).
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
