Peralada, 30 anys de culte als divos

Tot va comen?ar per pur atzar. Al castell de la vila de Peralada (Alt Empord¨¤), a deu quil¨°metres escassos de Figueres, les nits del seu fam¨®s casino transcorria al ritme marcat pels crupiers, entre ruletes, fitxes i copes. A fora, als jardins, per refor?ar l¡¯oferta d¡¯oci i gastronomia, Casinos del Grup Peralada organitzava als anys vuitanta les gales de l¡¯Estiu Musical, cites plenes de glamur amb figures com Liza Minnelli, Sammy Davis Jr., Paul Anka, Jerry Lewis o Rudolf Nureiev. Per¨° una nit de l¡¯estiu de 1986, gaireb¨¦ per casualitat, el futur art¨ªstic de Peralada va canviar de rumb.

?¡°Despr¨¦s d¡¯un recital d¡¯Elena Obraztsova, en un sopar amb el seu agent art¨ªstic, Carlos Caball¨¦, va sorgir una idea que semblava un somni: i si en lloc de les gales organitzem un festival consagrat a l¡¯¨°pera?¡±. Aix¨ª recorda Luis L¨®pez de Lamadrid, primer director del Festival Castell de Peralada, el naixement d¡¯una aventura que en la seva inauguraci¨®, el 18 juliol de 1987, va tenir com a padrina de luxe Montserrat Caball¨¦. Amb m¨¦s de 700.000 espectadors i m¨¦s de 60 produccions oper¨ªstiques en els seus trenta anys d¡¯hist¨°ria, Peralada ha estat i ¨¦s sobretot un festival de veus, amb l¡¯¨°pera com a motor de la seva ecl¨¨ctica oferta.

El carism¨¤tic pianista xin¨¨s Lang Lang obre aquesta nit l¡¯edici¨® del 30¨¨ aniversari, i la seva elecci¨® respon al gust pel glamur i la brillantor medi¨¤tica d¡¯un festival que, entre el p¨²blic, sol tenir coneguts rostres del m¨®n cultural, empresarial, pol¨ªtic i social. Per¨° el senyal d¡¯identitat que marca la difer¨¨ncia amb la resta de festivals de l¡¯estiu musical catal¨¤ i espanyol ¨¦s la passi¨® visceral per l¡¯¨°pera. I ho demostren amb una Gala L¨ªrica (el proper dia 15) que celebra els seus 30 anys de vida i amb l¡¯estrena d¡¯una nova producci¨® de Turandot, de Puccini (6 i 8 d¡¯agost), amb direcci¨® esc¨¨nica de Mario Gas i la gran soprano Irene Theorin en el paper titular.

La passi¨® per les veus est¨¤ en l¡¯ADN de Peralada. Montserrat Caball¨¦ i el seu germ¨¤ Carlos, llavors l¡¯agent m¨¦s influent, de seguida van donar prestigi a l¡¯aventura comen?ada pel matrimoni format per Carmen Mateu i Artur Suqu¨¦, propietaris del castell, promotors i mecenes d¡¯un festival l¨ªric ins¨°lit, per la seva gesti¨® i finan?ament privat, en el mapa de festivals europeus.

¡°Vam crear el festival amb il¡¤lusi¨® i passi¨® per l¡¯¨°pera, per¨° no vam pensar mai que arribaria a ser el que ¨¦s ara. Ha estat una tasca pacient, la suma del treball de moltes persones que han sabut aprendre dels ¨¨xits i fins i tot dels propis errors¡±, recorda Carmen Mateu de Suqu¨¦, presidenta de l¡¯Associaci¨® Cultural Castell de Peralada.

Van aixecar el tel¨® amb Luis L¨®pez de Lamadrid com a director del festival i Caball¨¦ com a director art¨ªstic, que va optar per una f¨®rmula inusual, amb edicions monogr¨¤fiques plenes de sorpreses; en la primera edici¨®, que explorava la relaci¨® entre Mozart i Salieri, es va estrenar a Espanya el Falstaff d¡¯Antonio Salieri, en un escenari situat al costat de les muralles del castell, molt utilitzat fins a principi dels noranta.

La reina de les primeres edicions va ser la mateixa Montserrat Caball¨¦, protagonista de la doble sessi¨® inaugural de 1987; a la tarda, recital ben¨¨fic a l¡¯esgl¨¦sia del Carme, i a la nit, amb assist¨¨ncia de la reina Sofia, solista del R¨¨quiem de Mozart.

Lady Di a la llotja

Va ser un comen?ament prometedor, per¨° el detonant medi¨¤tic que els va donar fama internacional va tenir lloc el 13 d¡¯agost de 1988, amb la tornada als escenaris de Josep Carreras: 40 cadenes de televisi¨® van oferir al m¨®n la imatge de l¡¯hist¨°ric esdeveniment, amb la reina Sofia, Anna Maria i Irene de Gr¨¨cia i Diana de Gal¡¤les, Lady Di, a la llotja central. ¡°Va ser un moment ¨²nic en la hist¨°ria del festival¡±, recorda Carmen Mateu.

En l¡¯¨²ltim any de Caball¨¦ al tim¨® art¨ªstic, es va estrenar un muntatge de Le villi, de Puccini, amb Joan Pons, Isabel Rey, Maya Plitsetskaia i Giuseppe di Stefano com a narrador; a partir de 1990, L¨®pez de Lamadrid va agafar les regnes en solitari, amb l¡¯estret suport de Luis Polanco, assessor art¨ªstic fins a la seva sobtada mort el 2006. ¡°La sortida de Caball¨¦ va ser amistosa; portava la carrera dels millors cantants del m¨®n i no podia dedicar al festival el temps que necessitava¡±, conclou avui L¨®pez de Lamadrid.

La programaci¨® va abastar altres g¨¨neres a la recerca del gran p¨²blic, incorporant l¡¯esperit d¡¯aquelles gales primig¨¨nies, amb figures del jazz al pop, del flamenc a la salsa i la can?¨® mel¨°dica. La llista ¨¦s impressionant: des de Keith Jarrett i Tete Montoliu a Bebo i Chucho Vald¨¦s; de Dionne Warwick, Omara Portuondo, Norah Jones i Woody Allen, al duende de Paco de Luc¨ªa, Enrique i Estrella Morente o Miguel Poveda; d¡¯Albano i Rosario a Ana Bel¨¦n, V¨ªctor Manuel, Joan Manuel Serrat i Miguel R¨ªos, que ara tornen per celebrar els 20 anys de la gira El gusto es nuestro.

L¡¯eclecticisme defineix una oferta de vegades coincident amb els cartells d¡¯altres festivals generalistes ve?ns, per¨° amb m¨¦s efervesc¨¨ncia creativa. ¡°Sense deixar de contractar grans figures, prioritzem les produccions pr¨°pies, les estrenes i el suport als nous valors. I obrim nous camins per convidar ¡ªuna cosa ins¨°lita en aquells anys¡ª creadors d¡¯altres disciplines a incorporar-se al m¨®n de l¡¯¨°pera¡±, diu L¨®pez de Lamadrid, que cita com a exemples Mario Gas, Carles Santos, Calixto Bieito, ?lex Rigola, Xavier Albert¨ª, Comediants i La Fura dels Baus.

M¨¦s enll¨¤ dels divos ¡ªvan desfilar els m¨¦s famosos, llevat de Luciano Pavarotti, al qual van perseguir, sense ¨¨xit¡ª, Peralada va comen?ar a cridar l¡¯atenci¨® per les seves apostes m¨¦s innovadores. La primera fita va ser una sorprenent producci¨® de Viva la Mamma! (1990), divertida versi¨® de l¡¯¨°pera de Donizetti Le convenienze ed inconvenienze teatrali, en qu¨¨ Emilio Sagi va explotar la vena c¨°mica i teatral de Caball¨¦, Joan Pons, Isabel Rey i Carlos Chausson: va ser un gran salt a la recerca d¡¯una identitat pr¨°pia en la creaci¨® de muntatges l¨ªrics.

La Carmen de Bieito

La bona ratxa va seguir amb el muntatge de Carles Santos El barbero de Sevilla (2000), per¨° si cal escollir una producci¨® pr¨°pia que ha fet hist¨°ria, aquesta ¨¦s, sens dubte, el muntatge original de Calixto Bieito de Carmen, de Bizet, estrenat el 1999 amb les veus de Roberto Alagna, Angela Gheorghiu i Annie Vavrille i la vibrant direcci¨® musical de Gianandrea Noseda al capdavant de l¡¯orquestra de Cadaqu¨¦s, durant anys referent de qualitat al fossat de Peralada.

¡°?s la producci¨® espanyola m¨¦s contractada al m¨®n. Fa un mes s¡¯ha presentat a San Francisco i la temporada que ve ho far¨¤ a l¡¯?pera de Par¨ªs; va ser una aposta de risc i va aixecar polseguera, per¨° avui ¨¦s un cl¨¤ssic¡±, assenyala L¨®pez de Lamadrid.

El 1992 van entrar en l¡¯Associaci¨® Europea de Festivals i van fer un pas de gegant en la modernitzaci¨® del seu equipament esc¨¨nic, amb la construcci¨®, sota la direcci¨® de Francesc Fontanals, d¡¯una impressionant caixa esc¨¨nica que permet ¡ªcosa poc usual en un festival a l¡¯aire lliure¡ª acollir muntatges de gran envergadura i complexitat t¨¨cnica.

El monumental escenari va abandonar el 2010 el seu hist¨°ric empla?ament al costat del castell per assentar-se en una nova zona dels jardins, on roman tot l¡¯any: a l¡¯inici de l¡¯estiu, una brigada d¡¯operaris munten les graderies de l¡¯auditori, amb capacitat per a 1.800 espectadors.

Emocions en dansa

Les grans companyies de dansa d¡¯arreu del m¨®n, un altre eix de la programaci¨® de Peralada, sempre han elogiat la qualitat de l¡¯escenari; Antonio Gades i Roland Petit somiaven construir una caixa esc¨¨nica similar per als seus espectacles en gira. Sense aquesta infraestructura, no haurien pogut oferir els grans muntatges de Maurice B¨¦jart, Alicia Alonso, Julio Bocca, V¨ªctor Ullate, Nacho Duato, ?ngel Corella, Sara Baras o Ramon Oller, que va estrenar en aquest escenari la seva sensacional Carmen (2003).

Per¨° les possibilitats t¨¨cniques i els alts pressupostos no garanteixen la qualitat d¡¯un muntatge. Va decebre, en aquest sentit, el cost¨®s espectacle Cr¨°niques, creat per Jordi Savall i Joan Oll¨¦, inspirat en les cr¨°niques de Ramon Muntaner, fill de Peralada. I entre els rotunds fracassos, s¡¯end¨² la palma una infumable versi¨® francesa de La flauta m¨¤gica de Mozart: ¡°Va ser l¡¯¨²nica vegada que vam contractar un espectacle sense haver-lo vist abans, i encara avui me¡¯n penedeixo¡±, assegura L¨®pez de Lamadrid.

Davant els costos desorbitats de l¡¯¨°pera, es va imposar la pol¨ªtica de coproduccions amb altres festivals, amb Granada, Santander i Sant Sebasti¨¤ al capdavant; tot va anar m¨¦s o menys b¨¦ fins que la crisi econ¨°mica els va deixar sense pressupost per seguir coproduint muntatges l¨ªrics i Peralada va haver d¡¯assumir-ho en solitari. I el llist¨® de qualitat al fossat i a l¡¯escena ja no va ser el mateix.

A l¡¯altre costat de la balan?a, es van potenciar propostes de petit format en espais singulars, com ara el claustre del Carme ¡ªfeu de recitals¡ª o la biblioteca del castell. L¡¯empremta de Luis Polanco es va fer sentir en les apostes m¨¦s innovadores i el suport als joves int¨¨rprets. Gr¨¤cies a la seva obstinaci¨® es va estrenar Babel 46, de Xavier Montsalvatge, i es van establir les bases d¡¯una pol¨ªtica de suport a la creaci¨® contempor¨¤nia. El Memorial Polanco mant¨¦ el seu esperit, i, malgrat la crisi, s¡¯han estrenat ¨°peres com La casa de Bernarda Alba, de Miquel Ortega, Java Suite, d¡¯Agust¨ª Charles, o WOW!, d¡¯Alberto Garc¨ªa Demestres.

L¡¯historial de Peralada es mou, doncs, entre grans muntatges, espectacles interdisciplinaris i propostes m¨¦s ¨ªntimes; des de musicals com Follies i A little night music, de Sondheim, dirigits per Mario Gas, fins a vetllades de teatre cl¨¤ssic; de la superba Medea que va protagonitzar N¨²ria Espert, als ¨¨xits de Salvador T¨¢vora i Comediants.

I, com sempre, els espectacles m¨¦s cars no s¨®n sempre els millors. Han passat pel seu escenari actors com G¨¦rard Depardieu i John Malkovich, que va obrir el festival del 2009 amb The infernal comedy, per¨° van deixar m¨¦s empremta altres nits de trobada entre paraula parlada i m¨²sica: Adolfo Marsillach, Amparo Rivelles i Mar¨ªa Jes¨²s Vald¨¦s en una vetllada amb els cl¨¤ssics (1996); Irene Papas i la cantaora Carmen Linares recreant textos de Sant Joan a Apocalipsi, veu de dona (1998); Paco Rabal i Enrique Morente retent homenatge a Garc¨ªa Lorca a Canci¨®n con reflejo (1998), o Josep Maria Flotats i Llu¨ªs Claret, que l¡¯any passat van recrear amb emoci¨® la paraula i el pensament de Jean-Claude Grumberg a la biblioteca del castell.

L¡¯hora del relleu

L¨®pez de Lamadrid va deixar la direcci¨® el 2007, tot cedint el testimoni a Joan Maria Gual. ¡°Em van trucar despr¨¦s de fer un estudi sobre el funcionament i l¡¯estructura del festival per enc¨¤rrec del Grup Casinos i la Generalitat, i em van proposar dirigir-lo¡±, recorda Gual. ¡°Vaig acceptar amb il¡¤lusi¨® i molt de respecte per la feina feta, per¨° tamb¨¦ amb ganes de donar-li un toc personal a la programaci¨®¡±.

El nou director va formar un equip professional m¨¦s s¨°lid, amb un repartiment m¨¦s racional de tasques i el convenciment que ¡°l¡¯¨¤nima d¡¯un festival ¨¦s el seu equip t¨¨cnic¡±. Per¨° no va arribar a completar el contracte de cinc anys, potser perqu¨¨ les seves idees no van acabar d¡¯alimentar la passi¨® que tot ho mou a Peralada: l¡¯¨°pera i, si pot ser, feta amb divos.

¡°Mai m¡¯ha agradat el culte als grans noms, i vaig intentar generar un entorn de festival amb propostes m¨¦s ¨ªntimes, trobades amb artistes i la posada en marxa del Petit Peralada, destinat als nens i les seves fam¨ªlies¡±, resumeix Gual amb la sincera perspectiva dels anys.

Se sol dir que Gual va cavar la seva pr¨°pia tomba en no donar el m¨¤xim protagonisme a l¡¯¨°pera. ¡°Discrepo absolutament, i nom¨¦s cal mirar la programaci¨®: en el meu ¨²ltim any es van muntar dos t¨ªtols, Tosca i Don Pasquale. Per¨° vaig apostar per altres g¨¨neres, amb trobades ¨²niques d¡¯artistes com Bebo Vald¨¦s i Concha Buika, que nom¨¦s es van poder veure a Peralada¡±.

Gual va passar tamb¨¦ uns anys turbulents, i no nom¨¦s per la crisi, sin¨® per la pr¨°pia din¨¤mica dels festivals catalans, amb la poderosa compet¨¨ncia de Cap Roig i la Porta Ferrada en els terrenys ¡ªpop, jazz, m¨²sica llatina¡ª que atreuen m¨¦s p¨²blic. I va oblidar una regla sagrada en la tradici¨® l¨ªrica del festival: el p¨²blic que enyorava les funcions de Medea, de Cherubini, amb Caball¨¦, Carreras i Obraztsova; Sans¨®n y Dalila, de Saint-Sa?ns, amb Carreras i Marjana Lipovsek, o l¡¯Otello verdi¨¤ amb Pl¨¢cido Domingo, no acudeix a Peralada sense divos al cartell.

¡°No m¡¯imagino Peralada sense aquest culte als divos: ¨¦s un festival de veus¡±, afirma el seu actual director, Oriol Aguil¨¤, que el 2010 va succeir Gual amb l¡¯enc¨¤rrec de ¡°reconstruir aquesta identitat oper¨ªstica¡±. I ho est¨¤ aconseguint: en les ¨²ltimes edicions han actuat els tenors m¨¦s cotitzats ¡ªJonas Kaufmann, Juan Diego Fl¨®rez, Piotrz Beczala, Marcelo ?lvarez i Gregory Kunde¡ª i han tornat veus tan estimades com el bar¨ªton Carlos ?lvarez i Pl¨¢cido Domingo, mentre que han triomfat sopranos com Sondra Radvanovsky, Eva Maria Westbroek i Diana Damrau.

Xifres exorbitants

Els honoraris dels divos i el cost d¡¯una producci¨® oper¨ªstica arru?nen qualsevol pressupost, i aix¨° ho saben molt b¨¦ a Peralada, que solen manejar al voltant de tres milions d¡¯euros en cada edici¨®, una xifra que aquest any de celebraci¨® ha pujat als 4,2 milions.

Els n¨²meros maregen, i els afronten gaireb¨¦ sense ajuda p¨²blica; la Generalitat aporta menys del 10% del pressupost de cada edici¨® i els ingressos per taquilla suposen el 45%; la resta surt d¡¯empreses patrocinadores i Casinos de Catalunya. ¡°Al final, ells cobreixen tots els d¨¨ficits, i aix¨° ha estat sempre garantia d¡¯independ¨¨ncia i tranquil¡¤litat¡±, comenta Aguil¨¤.

¡°El dif¨ªcil ¨¦s fer sostenible un espectacle tan cost¨®s com l¡¯¨°pera¡±, apunta donant xifres sobre la magnitud de l¡¯enc¨¤rrec: posar en marxa la nova producci¨® de Turandot, amb decorats i vestuari fabricats en tallers de la comarca, costa 800.000 euros per a nom¨¦s dues funcions, i d¡¯aquesta quantitat nom¨¦s recuperaran a taquilla el 30%... si omplen l¡¯aforament.

¡°Mentre la fam¨ªlia Suqu¨¦-Mateu segueixi donant suport a l¡¯¨°pera i la dansa com a indestructible senyal d¡¯identitat, seguirem presentant grans veus i estrenant muntatges¡±, diu Aguil¨¤, mentre parla de plans de futur. ¡°Cal potenciar les coproduccions, per¨° aix¨° exigeix una planificaci¨® a diversos anys vista, com fan els teatres, i ¨¦s dif¨ªcil, als festivals d¡¯estiu a Espanya solen treballar a curt termini¡±. De moment, el Festival de Peralada fa que treballa un llarg termini de 30 anys.