Les terrasses d¡¯or de Barcelona

Les terrasses dels bars i restaurants de Barcelona gaudeixen d'una gran acceptaci¨®. En alguns llocs fins i tot cal fer cua per gaudir d'una consumici¨® a l'aire lliure. Els restauradors les cuiden amb tota la seva obstinaci¨® i les defensen amb les dents. I ¨¦s que a m¨¦s de ser atractives per als clients s¨®n molt rendibles per als seus propietaris. Les terrasses poden arribar a representar el 40% dels ingressos dels locals, segons les xifres del Gremi de Restauraci¨®. Tot per un m¨°dic preu.

La ciutat est¨¤ dividida en tres categories i cadascuna t¨¦ una taxa diferent. No ¨¦s el mateix tenir una terrassa enmig de La Rambla que a la Via J¨²lia. Per¨° en tots els casos, surt a compte. La categoria A ¨¦s la m¨¦s cara de la ciutat. Correspon, per exemple, a una bona part de La Rambla o a la pla?a de Catalunya. Per ocupar la via p¨²blica amb una taula i quatre cadires, l'amo de la cafeteria Zurich, per exemple, paga una taxa d'1,045 euros al dia. ?s a dir, les 45 taules envoltades de cadires que t¨¦ aquesta cafeteria nom¨¦s costen 47 euros diaris. Si tenim en compte que un caf¨¨ a la barra costa 1,20 euros i un a la terrassa puja fins als 2,10 euros, n'hi ha prou amb servir dos caf¨¨s al dia perqu¨¨ surtin els n¨²meros. L'amo de la cafeteria, Andreu Valldeperas, explica que ¡°la terrassa proporciona m¨¦s del 50% de la facturaci¨®¡± i que sense ella no podrien funcionar ja que ¡°el lloguer del local ¨¦s molt alt per als metres que t¨¦¡±.

Les terrasses de la Rambla del Poblenou, molt menys c¨¨ntriques, no corresponen a la primera categoria. En la part central, per on passa m¨¦s gent, estan considerades de segona (B) i als extrems, de tercera (C). La segona categoria li costa al restaurador 0,554 euros diaris i la tercera, 0,304 euros per jornada. ?s a dir, quatre taules amb les seves 16 cadires al centre de la Rambla del Poblenou costen al seu amo una mica m¨¦s de dos euros diaris. El tan freq¨¹ent suplement terrassa pot aconseguir que als pocs minuts d'obrir el restaurant, la terrassa ja estigui amortitzada.

Ordenan?a m¨¦s restrictiva

L'1 de gener del 2014, durant la legislatura de Xavier Trias, es va aprovar amb els vots del PP la nova ordenan?a, m¨¦s restrictiva, i el Gremi de Restauraci¨® va iniciar un pols amb l'Ajuntament per defensar els interessos dels seus associats. L'objectiu municipal ¨¦s reduir el nombre de terrasses per evitar la saturaci¨® que es viu en algunes zones. L'actual alcaldessa, Ada Colau, modificar¨¤ de manera integral aquesta ordenan?a i est¨¤ retardant l'aplicaci¨® d'algunes de les condicions m¨¦s restrictives.

El nou regidor de Arquitectura, Daniel M¨°dol, es va mostrar partidari d'¡°introduir la flexibilitzaci¨® necess¨¤ria¡± durant la seva participaci¨® en un acte del Gremi. Fonts municipals no van voler avan?ar si un dels aspectes de la nova ordenan?a passar¨¤ per incrementar les taxes, la qual cosa permetria augmentar els ingressos municipals i, potser, dissuadir alguns dels restauradors.

El president del Gremi de Restauraci¨®, Roger Pallarols, va recon¨¨ixer que ¡°les taxes no s¨®n elevad¨ªssimes¡± per¨° va recordar que es tracta d'"una autoritzaci¨® en precari", ja que l'Ajuntament pot concedir o no els permisos d'un any per a un altre. ¡°Un increment de la taxa encariria el servei i no beneficiaria a ning¨²¡±, va assegurar Pallarols.

A Barcelona hi ha actualment 4.398 llic¨¨ncies de terrasses, que van acompanyades de 78.812 cadires. El 2010 amb prou feines hi havia 2.300 terrasses. La llei antitabac, que va treure de bars i restaurants els fumadors (un dels clients m¨¦s preuats per als restauradors), va disparar el nombre de llic¨¨ncies a la ciutat.