El senyor Moritz, un gran artista

La pentalogia autobiogr¨¤fica de l¡¯austr¨ªac Thomas Bernhard (1931-1989) ¨¦s una de les fites liter¨¤ries del segle XX. Escrita en la cru?lla dels anys setanta i vuitanta del ja proppassat segle, la novel¡¤la S¨ª¡ªbreu com ho s¨®n els seus cinc llibres memorial¨ªstics¡ª ¨¦s tamb¨¦ d¡¯aquells anys, i fins i tot podr¨ªem pensar que pertany a l¡¯autobiografia esmentada.

I fins i tot, a m¨¦s a m¨¦s, podr¨ªem pensar que el jo narratiu ¨¦s el mateix autor, ja que algunes dades extretes de la biografia de Bernhard que va fer Miguel S¨¢enz el 1996 ens ho suggereixen, a pesar de la d¨¨ria de l¡¯austr¨ªac de falsejar-ho gaireb¨¦ tot, o nom¨¦s parcialment, fet que sovint embolica els fets encara m¨¦s. No cal insistir aqu¨ª en el to personal¨ªssim, ple de per¨ªodes hipot¨¤ctics, maelstroms verbals, estructures c¨ªcliques i un baix continu tem¨¤tic ¡ªa m¨¦s d¡¯una dicci¨® tan neur¨°tica i digressiva com hilarant¡ª que travessa el llibre.

Fixem-nos m¨¦s aviat en la trama. El narrador ens porta un cop i un altre a dos llocs: l¡¯un ¨¦s la cambra de la dem¨¨ncia, que ¨¦s com anomena l¡¯habitaci¨® on passa estones llegint Schopenhauer (El m¨®n com a voluntat i representaci¨®) i escoltant Robert Schumann (llegint-ne les partitures, de fet; per qu¨¨ necessitem reproductors de so?). I el segon espai ¨¦s l¡¯anodina casa ¡ªen un lloc isolat de la ruralia austr¨ªaca¡ª del senyor Moritz, un adotzenat agent immobiliari que ha de vendre una casa a un brillant i enravenat enginyer su¨ªs, casat amb una dona persa. El jo es mofa i alhora elogia tothora Moritz i el su¨ªs, i no s¡¯est¨¤ de dir-nos sobretot que ¨¦s la visita que una tarda va fer a casa del bon ciutad¨¤ Moritz, la visita en qu¨¨ va con¨¨ixer casualment el su¨ªs i la persa ¡ªel text torna un cop i un altre a descriure aquesta trobada indiciblement senzilla i quotidiana¡ª, que ¨¦s aquesta visita amable el que li ha fet poder tornar a dedicar-se ¡ªun cop passada una crisi tremenda, abismal¡ª a les seves feines de ci¨¨ncies naturals i a llegir Schopenhauer i Schumann.

?s clar que els soliloquis de Bernhard ens poden enervar, ¨¦s clar que ¨¦s marejadora la tirada a dir penjaments dels seus paisans austr¨ªacs, ¨¦s clar que de vegades ens sembla que no ens parli d¡¯una realitat gaire terrenal... i tot i aix¨ª el llibre est¨¤ ple de perfeccions. L¡¯equilibri entre l¡¯an¨¨cdota i el sentit profund; el fraseig que crea constants figures de pensament; l¡¯extensi¨® exacta, sense dilatacions, del mon¨°leg; la t¨¨nue capacitat de contradicci¨® del discurs a fi de crear versemblan?a; l¡¯est¨¨tica del rebuig aliada amb una pros¨°dia musical, intradu?ble; i el missatge de fons, el qual probablement ens diu que hi ha un vas comunicant inescapable entre l¡¯art ¡ªi la filosofia¡ª m¨¦s sublim i la vida di¨¤ria.

Les vint ¨²ltimes p¨¤gines de la novel¡¤la acaben aplegant art i vida en la figura de la dona persa, en qui el narrador troba fascinaci¨®, afinitat i potser un amor en estat larval. Vet aqu¨ª un miratge? Vet aqu¨ª una inquietud? Vet aqu¨ª un miracle de virtut i compassi¨®? La persa acabar¨¤ responent afirmativament (el ¡°s¨ª¡± que intitula l¡¯obra) a la pregunta abominable que li far¨¤ el narrador-personatge, i aquesta pregunta ser¨¤ quasi una condemna.

Devia fer uns quinze anys que aquest lector no llegia Bernhard. L¡¯editorial El Gall ha resolt traduir la pentalogia que indic¨¤vem i aix¨° ha estat una manera de retrobar l¡¯autor, i de retrobar-lo amb nous sentits, com passa sovint amb la bona literatura. S¨ª, per descomptat, cal llegir aquests llibres.

S?

Thomas Bernhard

Traducci¨® de Clara Formosa

El Gall Editor

117 p¨¤gines. 14 euros

?