Ham sense grumeig

L¡¯elaboraci¨® d¡¯un diccionari manual a partir d¡¯una obra magna comporta un perill evident: la possibilitat que una reducci¨® excessiva de l¡¯original en representi tot un desmentiment. I molt sembla que ¨¦s aix¨° el que ens trobem al Diccionari etimol¨°gic manual de la llengua catalana, la segona liposucci¨® del Diccionari etimol¨°gic i complementaride Joan Coromines (la primera, de tres volums, de 2013), que condensa els deu volums de l¡¯original en nom¨¦s 550 p¨¤gines. I massa coses es queden pel cam¨ª.

La primera ¨¦s que no sabem qu¨¨ tenim al davant. ?s, de fet, un diccionari etimol¨°gic stricto sensu, i per tant una obra ¨²til, necess¨¤ria per a molts estudiants i professionals, una eina de consulta indispensable si el que busquem ¨¦s, ni m¨¦s ni menys, el cam¨ª que fa una paraula fins als nostres dies. I amb bon criteri s¡¯hi inclouen paraules noves, no recollides per tant en el Coromines original, tota una credencial de les intencions de la Fundaci¨® Pere Coromines d¡¯actualitzar l¡¯obra. Per¨° en cap moment queden clars ni el m¨¨tode ni l¡¯abast de l¡¯actualitzaci¨®. Primer, perqu¨¨ no hi ha cap marca que indiqui quan s¡¯est¨¤ ampliant l¡¯obra original ¡ªnom¨¦s se¡¯n parla a la introducci¨®¡ª, ni per qu¨¨ apareixen unes entrades per¨° no se¡¯n toquen d¡¯altres (hi tenim els anglicismes xip i m¨¤rqueting per¨° no s¡¯apunta l¡¯etimologia recent de gai, sin¨® nom¨¦s l¡¯occitana), i, sobretot, per qu¨¨ no s¡¯esmenen les llic¨¨ncies de l¡¯autor. Era c¨¨lebre el car¨¤cter dif¨ªcil de Coromines, que el feia poc permeable a les cr¨ªtiques i a la revisi¨® de la seva pr¨°pia obra, i tamb¨¦ la seva tend¨¨ncia a resoldre atzucacs amb teories personals que avui s¨®n desautoritzades. ?Fins a quin punt s¡¯ha fet una revisi¨® cr¨ªtica del diccionari original, tot esmenant el que avui sabem que eren imprud¨¨ncies? El cas m¨¦s clar seria el recurs f¨¤cil al moss¨¤rab com a font d¡¯etimologies incertes (una cr¨ªtica habitual a Coromines), present en el diccionari manual, per exemple, en termes com petxina i senalla.

I la segona ¨¦s l¡¯estil, la manera d¡¯expressar-se, el que el mateix Coromines anomenava grumeig, la menja que es llan?a als peixos per capturar-los. ?s sabut que l¡¯autor solia allargar les explicacions t¨¨cniques amb digressions intel¡¤lectuals i ideol¨°giques, comentaris personals, desqualificacions a altres fil¨°legs i tota mena de marrades en les quals inseria informaci¨® rellevant, un m¨¨tode que ell mateix havia defensat en el pr¨°leg del seu Diccionario cr¨ªtico etimol¨®gico de la lengua castellana (1954) com l¡¯¨²nic que donava al lector una idea fefaent del tarann¨¤ i el pensament de l¡¯autor. En paraules de Joan Sol¨¤, ¡°tot plegat conforma una obra que, al seu alt valor informatiu, afegeix un poder¨®s atractiu pret¨¨s per l¡¯autor¡±; com si volgu¨¦s seduir-nos, Coromines havia triat un estil juganer impropi per a un lexic¨°graf, com per exemple quan, dins la paraula cul, apunta que no sap qui era en Jaumet.

El Diccionari etimol¨°gic manual ¨¦s tanmateix un ham sense grumeig. La necessitat de confegir una obra manejable (20.000 entrades en un sol volum) acaba prescindint de petites joies de les lletres catalanes que mereixerien un tractament a part i que haurien donat sentit a una disjuntiva editorialment interessant: o b¨¦ fem un diccionari etimol¨°gic actualitzat i cr¨ªtic amb Coromines (tot esmenant el que avui sabem que ¨¦s esmenable) o b¨¦ recollim algunes de les seves millors entrades i els donem el relleu que mereixen. El que ara tenim ¨¦s un cam¨ª del mig que deixa dubtes sobre els criteris de l¡¯actualitzaci¨® i que desvirtua el ganxo innegable de l¡¯obra original.

DICCIONARI ETIMOL?GIC MANUAL DE LA LLENGUA CATALANA

Joan Coromines

Ara / Fundaci¨® Pere Coromines

550 p¨¤gines. 45 euros