L¡¯assaig humor¨ªstic de Stevenson

No s¨¦ qu¨¨ li ha passat a aquest pa¨ªs, que aquell assaig que practicaven, en part, Josep Pla o Eugeni Xammar, i, per sobre de tots els altres, i amb gran m¨¨rit, Josep Maria de Sagarra, s¡¯ha esllanguit. Els diaris ja no tenen seccions dedicades a aquest g¨¨nere, que ha de ser moral ¡ªper¨° derivat de la paraula mos, moris, ¨¦s a dir, costums¡ª, per¨° entretingut; filos¨°fic, per¨° a l¡¯abast del lector com¨²; intel¡¤ligent per¨° mai saberut; humor¨ªstic sense ser estripat. Ad¨¦s trobeu als diaris columnes d¡¯una suposada saviesa pol¨ªtica ¡ªquasi sempre entintats de mal humor¡ª; ad¨¦s articles sobre tafaneries d¡¯actualitat, escrits ¡ªen castell¨¤, en especial¡ª amb una prosa parasimp¨¤tica; ad¨¦s p¨ªndoles de moralina relatives als fumadors, els carn¨ªvors o la gran festa dels toros. El pa¨ªs, en suma, s¡¯ensopeix m¨¦s com m¨¦s va. Uns mites creats o exagerats per a major gl¨°ria d¡¯un suposat patriotisme ¡ªcastellers, festa del cargol, patums diverses, timbals i gralles estridents¡ª donen peu a articles en qu¨¨ no es fa altra cosa que retre tribut a les figures ret¨°riques m¨¦s tronades i, sobretot, tenyides d¡¯ideologia que mai hagin assotat Catalunya: el gran relat del nacionalisme, en aquests moments, ha devorat tota mostra assag¨ªstica benhumorada, amable, polifac¨¨tica, discutible i dial¨¨ctica. Vivim en una mena de reforma ultraluterana, d¡¯un dec¨¤leg feixuc, extenuant i carreg¨®s. Aquelles opinions felices, anacr¨°niques, de valor universal, que es trobaven en la gran assag¨ªstica anglesa ¡ªella, sobretot¡ª o francesa, s¨®n absents del nostre panorama period¨ªstic i editorial. Per culpa d¡¯un moviment que no ens portar¨¤ enlloc ¡ªni tan sols a Cefal¨°nia, que ¨¦s possiblement on regnava Ulisses¡ª, vivim en un atu?ment constant, en un panorama encotillat, erm d¡¯idees, desert de tota gr¨¤cia.

Per aix¨° resultar¨¤ tan saludable al lector catal¨¤ d¡¯avui llegir aquesta magn¨ªfica tria d¡¯assaigs del gran Stevenson ¡ªl¡¯autor, ja se sap, de L¡¯illa del tresor¡ª que acaba de publicar una espavilada editorial nostra: Robert Louis Stevenson, En defensa dels ociosos, traducci¨® de Xavier Zambrano (Barcelona, Viena Edicions, 2016).

Si Stevenson (1850-1894) va ser capa? d¡¯escriure amb aquesta enorme soltesa, va ser pel sol fet que tenia al darrera una tradici¨® assag¨ªstica de primer¨ªssima qualitat: les fites en s¨®n Francis Bacon, William Cornwallis, Abraham Cowley, Charles Lamb ¡ªper a quan els Assaigs d¡¯Elia en llengua catalana?¡ª, Macaulay, Addisson, Hazlitt, De Quincey o Chesterton. Tamb¨¦ la ten¨ªem a Catalunya, una tradici¨® aix¨ª, potser menys culta i una mica m¨¦s esvalotada. Qu¨¨ se n¡¯ha fet?

En aquest llibre, a les envistes de les vacances per a molta gent, hom hi trobar¨¤, d¡¯entrada, una perla com aquesta: ¡°Justament ara, quan tothom est¨¤ obligat, sota pena de ser acusat en abs¨¨ncia d¡¯un delicte de lesa respectabilitat, a buscar-se una professi¨® lucrativa i a perseverar-hi amb una empenta que voregi l¡¯entusiasme, s¡¯al?a un clamor del b¨¤ndol contrari ¡ªd¡¯aquells que es conhorten quan en tenen prou i passen la resta del temps badoquejant i xalant, un clamor que ha aixecat certa polseguera i algunes bravates¡±. (El catal¨¤ que fa servir Zambrano en aquesta traducci¨® no podia resultar m¨¦s adequat: t¨¦ un toc de llengua antiga i senyor¨ªvola que ¨¦s, al meu entendre, tant o m¨¦s bo que l¡¯original de Stevenson.)

O vegeu la perfecta descripci¨® d¡¯all¨° que al temps noucentista, a Catalunya, se¡¯n deia ¡°un crustaci¡±, val a dir, un home ¡ªa les dones no els passa¡ª tancat en la seva indomable, fren¨¨tica laboriositat, i ali¨¨ als goigs menuts que ofereix la vida, ara com sempre: ¡°Corre pel m¨®n una mena de persones mig mortes, adotzenades, que amb prou feines s¨®n conscients d¡¯estar vives fora de quan exerceixen alguna ocupaci¨® convencional. [...]Si hagu¨¦ssiu de jutjar pel seu posat, dir¨ªeu que no hi ha res a veure-hi ni tenen ning¨² amb qui parlar. Semblen paralitzats, estupefactes¡±.

Paralitzada, estupefacta sembla estar la poblaci¨® del pa¨ªs a causa de la difusi¨® massiva de frases fetes, t¨°pics, id¨¦es r¨¦?ues, ret¨°rica molt poc ciceroniana, esl¨°gans que s¡¯han posat en circulaci¨® ¡ªels fabrica l¡¯amic Rull, m¡¯han dit¡ª i que no estan fent res m¨¦s que atuir, ensonyar i en especial ensopir fins al badall la soferta ciutadania. Per aix¨°, catalans: voleu passar unes estones de deliciosa lectura contra aquesta invasi¨®? Voleu respirar fondo per sostreure-us al poder d¡¯aquest deus ex machina que se¡¯n diu nacionalisme? Voleu una mica de lleure feli? i joi¨®s? Doncs llegiu aquesta col¡¤lecci¨® d¡¯assaigs de Stevenson!

Al?a¡¯t, humor catal¨¤! Desperta, ferro!