Jo s¨®c la v¨ªctima

Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz ¨¦s, juntament amb Francesc Homs, l'estrella m¨¦s rutilant i desconcertant de la gal¨¤xia de pol¨ªtics catalans pertanyents als antigament anomenats partits d'ordre. Tant Fern¨¢ndez D¨ªaz com Homs tenen entre el seu electorat un prestigi i una imatge d'ast¨²cia la fonamentaci¨® de la qual ¨¦s tan misteriosa i opaca com la seva persist¨¨ncia en el temps.

En les ¨²ltimes setmanes ha estat Fern¨¢ndez D¨ªaz qui m¨¦s gl¨°ria ha afegit a la seva llegenda arran que es fessin p¨²bliques les seves converses amb Daniel de Alfonso, el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya. L'episodi, fins i tot des de la perspectiva que donen les setmanes transcorregudes des que va veure la llum, segueix produint la mateixa vergonya aliena. O fins i tot m¨¦s.

Entre totes les coses extravagants, la m¨¦s s¨°rdida ¨¦s l'afirmaci¨® que fa el tal De Alfonso sobre una suposada filla il¡¤leg¨ªtima d'Artur Mas a Madrid. No se sap molt b¨¦ si va destinar recursos de l'Oficina Antifrau per recaptar aquesta informaci¨®. Per¨° si l'hagu¨¦s obtingut a trav¨¦s de l'Oficina Antifrau hauria estat justificat: ¨¦s fonamental per als catalans saber si Artur Mas ¨¦s un frau com a fecundador.

No sabem si complia o no amb les seves obligacions tribut¨¤ries (tot sembla indicar que s¨ª, per cert), per¨° ara sabem que Artur Mas s¨ª que complia amb altres santes obligacions, fins i tot que suposadament hauria complert massa amb elles, amb exc¨¦s, amb entusiasme, amb voracitat. Ah, la filla il¡¤leg¨ªtima, quin gran tema. I a m¨¦s, capritxos d'un atzar perfecte, l'hauria tingut a Madrid! Si Philip Roth fos espanyol o catal¨¤ no hauria novel¡¤lat l'ambient moral que va envoltar el cas Lewinski a The Human Stain; hauria novel¡¤lat com un servidor de l'Opus Dei conspirava per saber si un dels seus enemics, l'alliberador de la p¨¤tria oprimida, tenia, com diuen a M¨¨xic, casa petita. Quina cosa m¨¦s castissa i provinciana. No es podria tenir pitjor gust a l'hora d'armar una trama. Potser per aix¨° Philip Roth, encara que hagu¨¦s nascut a Vilafranca del Pened¨¨s o a C¨°rdova, mai hauria pogut escriure aquesta novel¡¤la.

Per¨° siguem caritatius i pensem que aix¨° de la filla il¡¤leg¨ªtima no va ser iniciativa del ministre, sin¨® de De Alfonso. No ¨¦s la primera vegada que a un li assalta la impressi¨® que Fern¨¢ndez D¨ªaz no fa cap esfor? per no dir la primera cosa que li passa pel cap. Com quan, sense aportar evid¨¨ncia alguna, va afirmar l'exist¨¨ncia d'una relaci¨® entre independentisme i gihadisme. Ara, en fer-se p¨²bliques les converses, i en rebre l'acusaci¨® que la seva conducta no nom¨¦s era impr¨°pia d'un creient sin¨® d'un ministre, va replicar que la v¨ªctima era ell. ¡°Jo s¨®c la v¨ªctima¡±.

Era ell qui hauria rebut una ofensa. Com s'atreveixen a gravar i difondre converses d'un ministre en les quals aquest construeix casos penals ad hoc usant el seu lloc institucional privilegiat. Quina insol¨¨ncia inacceptable. I quan li pregunten si dimitir¨¤, ell, amb fatxenderia, respon que no donar¨¤ aquest gust als independentistes. Si no fos perqu¨¨ ni el meu plaer mental ni erogen depenen d'all¨° sobre el que Fern¨¢ndez D¨ªaz estigui disposat a donar plaer, un desitjaria que almenys ens don¨¦s aquest gust als no independentistes. Descordi's, senyor ministre, i faci que aquest gust que vost¨¨ nega als independentistes ens sigui concedit als no independentistes.

En realitat tot aix¨° no t¨¦ res a veure amb el gust ni amb l'independentisme. T¨¦ a veure amb l'Estat de dret, t¨¦ a veure amb la irresponsabilitat com a c¨¤rrec p¨²blic, t¨¦ a veure amb la indignitat pol¨ªtica i qui sap si t¨¦ a veure amb alguns tipus penals.

Per¨° tot aix¨° no ¨¦s el m¨¦s rid¨ªcul d'aquesta hist¨°ria. Ho ha dit recentment Felipe Gonz¨¢lez en una entrevista. Tota aquesta hist¨°ria demostra que Fern¨¢ndez D¨ªaz no controla els seus subordinats. El m¨¤xim responsable de l'aparell policial no controla l'aparell policial, els membres del qual, com a m¨ªnim alguns, el respecten tan poc que s'atreveixen a gravar les seves converses i a filtrar-les a la premsa. Un ministre de l'Interior que no ¨¦s capa? d'assegurar la confidencialitat de les seves pr¨°pies converses ¨¦s l'encarregat d'assegurar la seguretat de tots els espanyols. I quan aix¨° se sap, resulta que ell ¨¦s la v¨ªctima. Un ximple cum laude. Aquesta ¨¦s la subtil definici¨® de Felipe Gonz¨¢lez, no la meva, en aquesta entrevista.

Pau Luque ¨¦s investigador de l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.