Fidelitat i credibilitat

A Joaquim Maria Puyal costa sorpendre¡¯l, dif¨ªcilment te¡¯l trobes, si de cas t¡¯espera, sap qu¨¨ li preguntar¨¤s i tria molt b¨¦ qu¨¨ vol dir en funci¨® de qui ets i on treballes, de manera que quan hi parles sovint et sents un fracassat com a periodista que intenta treure-li una not¨ªcia o un titular en una entrevista de pregunta i resposta, i tamb¨¦ un afortunat com a persona, cofoi que et rebi i hi puguis parlar de l¡¯ofici i de la vida i, si s¡¯escau, d¡¯Alb¨¤nia i de l¡¯?frica.

Acostuma a passar amb els pioners, figures respectades, sempre referents, que es remeten a la seva obra, molt s¨°lida, edificada a partir de l¡¯estudi i del coneixement i sovint transmesa o entesa de manera tan personal que pot generar una milit¨¤ncia entregada i tamb¨¦ un cert distanciament, fins i tot embafament, entre els esc¨¨ptics, els descreguts o els inconformistes, gent a qui no agrada la semi¨°tica i d¡¯altres que s¨®n defensors sense condicions de la cultura d¡¯empresa, mani qui mani.

Puyal t¨¦ des de sempre una idea ¡ªsingular i referent¡ª, un m¨¨tode ¡ªparticular i intransferible¡ª, un patrocinador ¡ªLa Caixa¡ª i, de moment, encara necessita una emissora per a les transmissions esportives en catal¨¤ ¡ªCatalunya R¨¤dio ara i abans R¨¤dio Barcelona. A tot arreu, en qualsevol cas, ha estat capa? de mantenir la seva marca: Futbol en catal¨¤ i La TdP. I ¨¦s que t¨¦ un estil propi, una manera de fer que evoluciona i es reiventa d¡¯acord a les necessitats, mantenint l¡¯ess¨¨ncia: mai no perd de vista que la r¨¤dio ha de sonar molt b¨¦ i l¡¯oient ha de saber sempre on ¨¦s la pilota i com li van les coses al Bar?a. Hi pot haver a qui no li agradi i es discutir¨¤ si la compet¨¨ncia l¡¯ha superat o no, per¨° el seu registre funciona, no envelleix. La discussi¨®, si de cas, sempre ¨¦s la mateixa: s¡¯acaba parlant de per qu¨¨ escoltes o per qu¨¨ has deixat d¡¯escoltar en Puyal.

A La TdP no hi ha xivarri ni es diuen betieses, ning¨² crida i es repecta tant el mitj¨¤ i l¡¯oient com els cl¨¤ssics. No fan veure mai que saben m¨¦s que qui escolta, la millor manera de no tractar de burro el receptor o de donar-se import¨¤ncia en un m¨®n ple d¡¯eg¨°latres que ho saben tot o ho fan veure. La bona dicci¨®, la riquesa del l¨¨xic, la qualitat del so i el gran sentit del ritme li donen una personalitat inequ¨ªvoca. Puyal fa honor a la seva condici¨® de doctor en Ling¨¹¨ªstica i llicenciat en Filologia Rom¨¤nica i en Ci¨¨ncies de la Comunicaci¨®; ¨¦s molt exigent, perfeccionista i sensible, i sap contextualitzar els gols i els partits; els d¨®na la import¨¤ncia precisa.

No ¨¦s pas casual que moltes de les seves expressions hagin fet fortuna. Algunes de les etapes m¨¦s significatives a la hist¨°ria del Bar?a han estat batejades amb una frase lapid¨¤ria d¡¯en Puyal. ¡°Urruti, t¡¯estimo!¡± va ser tan celebrada al seu temps com el ¡°M¨¦s i m¨¦s i m¨¦s i m¨¦s¡±. No n¡¯hi ha cap de tan encertada i ben trobada, en qualsevol cas, com la de la primera Copa d¡¯Europa, l¡¯any 1992, no solsament pel relat i l¡¯emoci¨® del moment, sin¨® per l¡¯anticipaci¨® i la visi¨® de la jugada. Puyal va cantar: tocar¨¤ St¨°itxkov, parar¨¤ Bakero i picar¨¤ Koeman. Dit i fet.

No ha perdut mai aquest segell d¡¯autor ni la seva transmissi¨® ha deixat de ser coral. Si una de les claus de la vida ¨¦s la de saber detectar el talent, Puyal ¨¦s tamb¨¦ un l¨ªder: el seu darrer gran descobriment ha estat Ricard Torquemada i el seu ¨²ltim invent, la sala d¡¯imatges, senyal que no para d¡¯innovar. Aix¨ª ¨¦s que La TdP continua sonant com una orquestra que t¡¯explica qu¨¨ fa el Bar?a sense necessitat de mirar el marcador. Un goig.

El seu mestratge ha estat decisiu per entendre les diferents transmissions que avui es fan del futbol en catal¨¤, fil conductor dels partits de l¡¯equip blaugrana els darrers 40 anys, senyal de credibilitat i fidelitat, les millor virtuts en un m¨®n de bons professionals i tamb¨¦ d¡¯enredaires i tarambanes que venen garses per perdius, per no dir fum.

Buscarlo, trobar-lo i quedar no ¨¦s senzill, impossible si no t¡¯hi ajuda la Sol Bol¨®s, per¨° s¨®n molts els que el posen cada partit ¡ªjo en s¨®c un m¨¦s¡ª, i aix¨° t¨¦ molt de m¨¨rit si tenim en compte tot el que ha passat als mitjans de comunicaci¨® als ¨²ltims 40 anys. No conec ning¨² m¨¦s que ho hagi pogut fer.