Els republicans nominen Donald Trump i confirmen el seu tomb

A les 19.16 hora local a Cleveland (Ohio), l'Estat de Nova York va donar al novaiorqu¨¨s Donald Trump els 1.238 delegats necessaris per ser el nominat a les eleccions presidencials del novembre vinent.

Mentre al pavell¨® on se celebra la convenci¨® republicana sonaven els acords de New York, New York, de Frank Sinatra, naixia el nou Partit Republic¨¤ i el vell quedava aparcat a l'armari. Els delegats a la convenci¨® de Cleveland, units als l¨ªders del partit, ja resignats al canvi, van confirmar el magnat i showman Trump com a candidat contra la dem¨°crata Hillary Clinton. El ritual de votar estat per estat, amb proclames enceses de cada delegaci¨®, va confirmar que Trump tenia la majoria de delegats. Quan dijous accepti la nominaci¨® amb el discurs de clausura, comen?ar¨¤ el tram final de la carrera que pot portar-lo a la Casa Blanca.

La votaci¨® ¨Cun proc¨¦s viu en el qual cada delegaci¨® estatal, per ordre alfab¨¨tic, anuncia el repartiment dels seus vots mentre un portaveu lloa les virtuts de l'estat en q¨¹esti¨®¨C va ratificar el domini de l'empresari en el nou Partit Republic¨¤. Per¨° tamb¨¦ l'exist¨¨ncia de petits focus de resist¨¨ncia en els delegats que van donar el vot a altres candidats com els senadors Ted Cruz i Marco Rubio, o el governador d'Ohio, John Kasich. Els delegats estan lligats pels resultats de les prim¨¤ries que es van celebrar entre el febrer i el juny.

Trump va obtenir 1.725 delegats. Cruz, 475. Kasich, 120. Rubio, 114. El neurocirurgi¨¤ Ben Carson, 7. L'exgovernador de Florida Jeb Bush, 3. El senador Rand Paul, 2.

"Guanyarem la presid¨¨ncia i canviarem les coses de deb¨°", va dir Trump en un missatge per v¨ªdeo, des de Nova York.

Les diverg¨¨ncies al Partit Republic¨¤ ¨Csobre l'economia i la pol¨ªtica exterior¨C persisteixen, aix¨ª com els recels sobre les possibilitats del republic¨¤ contra la dem¨°crata Clinton. Per¨° ja res pot frenar Trump.

Ning¨² encarna millor el poder del Partit Republic¨¤ a Washington que els l¨ªders del Congr¨¦s. Els oradors estrella en la segona de les quatre jornades de la convenci¨® nacional republicana s¨®n l'speaker Paul Ryan, president de la Cambra de Representants i autoritat moral del partit, i el l¨ªder de la majoria republicana al Senat, Mitch McConnell. Si existeix el mitificat establishment, aquesta elit conservadora que fa un any veia Trump com una an¨¨cdota passatgera i despr¨¦s va assistir at¨°nica al seu passeig triomfal a les eleccions prim¨¤ries, Ryan i McConnell en s¨®n els representants m¨¦s conspicus.

Ryan, tot i que era clar que Trump seria el nominat, es va resistir a declarar-li un suport expl¨ªcit. McConnell va ser m¨¦s r¨¤pid. Que hagin assistit a Cleveland i que parlin en favor del candidat equival a una benedicci¨®. Al final el realisme pol¨ªtic, l'inter¨¨s a curt termini ¡ªla prioritat de derrotar Clinton i desmuntar el llegat del president Barack Obama, dem¨°crata com Clinton¡ª, ha prevalgut sobre l'espant que provocava la idea d'un president Trump, que ha canviat de partit diverses vegades, no t¨¦ experi¨¨ncia pol¨ªtica i les seves idees, poc articulades, s'allunyen del que ha estat el dogma republic¨¤.

Charles Bruckendorff, un delegat de l'estat de Connecticut, al nord-est, ¨¦s representatiu del gruix de republicans que no es formula gaires preguntes. Ni sobre l'ortod¨°xia ideol¨°gica de Trump ni sobre el seu temperament.

Discrep¨¤ncies entre el proteccionisme de Trump i el dogma en favor del lliure comer? del Partit Republic¨¤? ¡°Vost¨¨ est¨¤ m¨¦s ben informat¡­¡±, respon Bruckendorff, empresari de professi¨® i veter¨¤ de la guerra de Vietnam, als passadissos del pavell¨® que acull la convenci¨®.

Com es pot conciliar l'a?llacionisme de Trump amb l'intervencionisme republic¨¤ de les ¨²ltimes d¨¨cades? Trump assegura que ell es va oposar a la guerra de l'Iraq del 2003, durant la presid¨¨ncia del tamb¨¦ republic¨¤ George W. Bush. ¡°No tinc prou coneixements per analitzar aquesta q¨¹esti¨®¡­¡±, diu.

Trump ¨¦s i no ¨¦s republic¨¤. Res s'assembla tant a una convenci¨® republicana com una altra convenci¨® republicana: la distribuci¨® dels delegats a la pista, l'escenografia, els globus, les vestimentes dels assistents. Fins i tot els missatges fora de to dels oradors ¨Cla primera jornada va consistir en reiterats discursos que criminalitzaven els immigrants sense papers i la candidata Clinton¨C s¨®n nom¨¦s una versi¨® m¨¦s extrema del discurs que agrada als votants de la dreta m¨¦s desacomplexada.

Trump ¨¦s un mirall extrem i deformat d'un Partit Republic¨¤ que, durant els anys d'Obama, s'ha allunyat del centre, s'ha convertit en un aut¨¨ntic lobby obstruccionista a Washington i ha adoptat la identitat del partit del no.

Per¨° tamb¨¦ ¨¦s un element estrany, que desmunta els principis que ha regit la dreta en les ¨²ltimes d¨¨cades: intervencionisme militar, retallades a l'estat del benestar, lliure comer?, reconeixement de la necessitat d'obrir-se a la immigraci¨®¡­

Las desercions s¨®n significatives. La convenci¨® se celebra a Ohio, per¨° no hi han assistit ni el governador de l'Estat, Kasich, ni el senador Rob Portman. Tots dos s¨®n republicans i haurien d'actuar com a amfitrions del conclave. No s¨®n els ¨²nics. Els moviments per situar-se en el cas d'una derrota de Trump al novembre han comen?at.