Sobre els segles i els anys

Res no ¨¦s tan natural ara mateix, i res tan universal i compartit, com el fet de viure tota la gent del m¨®n en el mateix dia, mes i any, ¨¦s a dir viure amb data fixa i comuna, tots en el mateix punt d¡¯una seq¨¹¨¨ncia: darreries del segon mil¡¤lenni o inicis del tercer, finals del segle XX o principis del segle XXI, juliol de l¡¯any 2016. I tanmateix, viure en un any numerat (i molt m¨¦s: pensar naturalment que tot el planeta est¨¤en el mateix any) ¨¦s una cosa original, ins¨°lita i del tot excepcional si considerem el conjunt de les societats humanes.

Per nosaltres ¨¦s inevitable situar-nos en l¡¯any tal i en el segle tal, i situar tamb¨¦ els fets i noms antics en algun punt concret del segle II dC, o del V aC, o del que siga. Per als grecs i els romans, era simplement impossible situar-se en el temps d¡¯aquesta manera: els antics, i gran part de la gent medieval, i la resta de la humanitat, no han pogut mai veure¡¯s com els moderns els veiem, ni atribuir-se en la hist¨°ria i en el temps el lloc que nosaltres inevitablement els atribu?m. Potser sant Agust¨ª ja podia una mica, i sense dubte sant Tom¨¤s i els escol¨¤stics medievals podien ja, definitivament, veure¡¯s en el punt del temps en qu¨¨ nosaltres els veiem. Perqu¨¨ el punt zero ¡ªel naixement de Crist, la baixada de D¨¦u¡ª ja estava consolidat i per tant el temps ja podia ser lineal, afegint-hi anys, d¨¨cades i segles. Un temps ordinal, ordenat: Tom¨¤s d¡¯Aquino sabia que havia nascut l¡¯any mil¡¤l¨¨sim bicent¨¨sim vig¨¨sim quint, i que despr¨¦s vindrien m¨¦s anys en el mateix ordre fins que el Senyor de la Hist¨°ria, no els homes, decidissen que ja n¡¯hi havia prou.

All¨° que resulta fins un cert punt sorprenent ¨¦s l¡¯absolutitzaci¨® que despr¨¦s n¡¯hem fet, d¡¯aquell punt zero: aquest temps tan arbitrari, tan inexistent en ell mateix, ha esdevingut el temps de tota la humanitat. Tots viuen ara (inclosos els musulmans, els jueus, o qui siga que gaste encara una era pr¨°pia) de grat o per for?a en el mateix dia del mateix any universal, i a m¨¦s a m¨¦s ho saben: aix¨° no havia passat mai de mai, ¨¦s una cosa realment fabulosa, una revoluci¨® mundial metaf¨ªsica, una experi¨¨ncia inesperada, incre?ble. ?s clar que aquesta unificaci¨® del temps (partint del naixement, en any incert, d¡¯un jueu de nom Jes¨²s) no passa de ser un efecte de l¡¯expansi¨® colonial europea, com les armes de foc, la burocr¨¤cia i l¡¯electricitat. Un resultat de l¡¯acci¨® de l¡¯Esgl¨¦sia de Roma, i de la numeraci¨® decimal: dos mil anys d¡¯un any zero div¨ª, vint vegades cent anys; nombres absoluts, arbitraris i m¨ªtics, segles, mil¡¤lenaris, i l¡¯antiga idea oriental, mesopot¨¤mica o hebrea, que el m¨®n s¡¯ha d¡¯acabar algun dia. De manera que vagen passant vost¨¨s els fulls del calendari, i descansen: tot ¨¦s pura il¡¤lusi¨® ¡ªcom la pol¨ªtica en aquest estiu del 2016¡ª, tot ¨¦s fals, ¨¦s mite, teologia, i ganes de numerar l¡¯eternitat.