El moment secessionista

1. Europa i els Estats Units (identificats ideol¨°gicament com a m¨®n Occidental) s'estan desenquadernant. Els fulls del llibre comencen a volar. Semblava que Occident havia aconseguit la narrativa universal, el final de la hist¨°ria com a triomf autoproclamat, i ara resulta que el relat triomfador esquerda la cohesi¨® dels pa?sos on va sorgir. Vivim temps de secessions. Moment de fugides cap endavant. La Gran Bretanya se'n va. L'Am¨¨rica blanca i reaccion¨¤ria, de la m¨¤ de Donald Trump, trenca amb un pa¨ªs massa complex per al simplisme del Tea Party. Fran?a se'n va a la guerra. Les velles nacions europees s'escapen cap a l'interior de si mateixes. Les nacions que no van passar mai de pot¨¨ncia a acte busquen la seva realitzaci¨® definitiva. Els rics instal¡¤lats en la seva particular utopia global es desentenen dels seus pa?sos. Els funcionaris tax free de Brussel¡¤les s'allunyen sense parar de la ciutadania, instal¡¤lats en la ideologia corporativa dels experts, tancats a la seva bombolla. Els assassins vestits de terroristes busquen reconeixement en la mort, fugint de si mateixos i marcant a mata-degolla societats que no han sentit mai seves.

En un llibre que apareixer¨¤ a la tardor, els professors Antonio Ari?o i Juan Romero, de la Universitat de Val¨¨ncia, donen categoria sociol¨°gica al concepte de secessi¨®. Estableixen la genealogia d'aquest fenomen que, encara que esclata amb la crisi del 2008, t¨¦ les arrels al final de la guerra freda, el nou desordre mundial i el triomf de la revoluci¨® neoconservadora. I descriuen l'experi¨¨ncia pionera: la secessi¨® dels rics. Ells han estat els primers a anar-se'n. Els seus pa?sos se'ls van fer petits, els problemes dels seus conciutadans eren un destorb i les exig¨¨ncies dels Estats unes barreres que havien de v¨¨ncer. La globalitzaci¨® ha col¡¤locat en ¨°rbita al voltant del m¨®n un nombre m¨ªnim de ciutadans que creuen que tenen atributs divins com l'omnipot¨¨ncia (no tenen l¨ªmits) i la ubiq¨¹itat (els diners poden ser a tot arreu o enlloc, segons convingui).

2. El relat d'aquesta primera secessi¨® postmoderna, la dels rics, d¨®na claus per entendre qu¨¨ passa ara. Diu la tradici¨® marxista que la cultura dominant ¨¦s la de la classe dominant. El secessionisme dels poderosos crea tend¨¨ncia. ?s s¨ªmptoma, precedent i model. S¨ªmptoma d'un proc¨¦s de globalitzaci¨® que no ha fet m¨¦s que comen?ar i que planteja seriosos problemes de governabilitat. La secessi¨® dels rics rosega la credibilitat de la pol¨ªtica i els dubtes sobre el poder dels Estats. El territori global dels diners escapa a l'abast dels poders p¨²blics. S¨ªmptoma d'unes societats que es desteixeixen i, quan aix¨° passa, apareixen les temptacions autorit¨¤ries. Es desteixeixen per dalt (ruptura del vincle dels rics, que neguen la seva responsabilitat amb el conjunt), es desteixeixen per baix (bosses creixents de marginalitat), es trenquen pel centre, per la fractura de les classes mitjanes i populars en risc de perdre la seva arma principal, la feina, i es desteixeixen en conflictes culturals, sovint magnificats per poders impotents que, incapa?os de posar l¨ªmits als diners, s'autoafirmen com a caps suprems de les ments i de la policia.

Precedent d'una onada d'intents de sortida de marcs nacionals o d'espais comunitaris, en un m¨®n en qu¨¨ la pol¨ªtica ha deixat de subministrar expectatives. La corba econ¨°mica ascendent des de la Segona Guerra Mundial s¡¯ha col¡¤lapsat i el creixement ja no serveix com a dopatge de les ¨¤nimes. Petites utopies, en forma de promesa de vida comunit¨¤ria millor, fan fortuna. I hi ha el Brexit brit¨¤nic i hi ha els intents separatistes escoc¨¨s o catal¨¤. Expressi¨® de la voluntat de la ciutadania de recuperar la paraula, conscient de la veu que ha estat silenciada per aquestes elits que fugen.

Cap a quin model apunta la secessi¨® dels rics? ¡°El capitalisme extractiu proposa de resoldre la q¨¹esti¨® social com a l'edat mitjana, mitjan?ant el donatiu¡±, diuen Ari?o i Romero. Retrocedirem d'un sistema de drets a un sistema de compassi¨® espectacle? O el dilema ser¨¤ entre autoritarisme i confrontaci¨®? Tan llarg i tempestu¨®s viatge per tornar a la disciplina dels d¨¦us? Si creiem que la democr¨¤cia encara t¨¦ sentit, hem d¡¯aprendre de les fugues en curs per reenquadernar Europa des de baix.