27 noms despr¨¦s de 40 anys

La setmana passada, coincidint gaireb¨¦ exactament amb el 80 aniversari de l'inici de la Guerra Civil i transcorreguts poc m¨¦s de quaranta anys des del nomenament presidencial d'Adolfo Su¨¢rez -que es pot considerar la primera fita cronol¨°gica de la transici¨® pol¨ªtica-, es va fer p¨²blica la proposta del Comissionat de la Mem¨°ria Hist¨°rica de Madrid a l'Ajuntament per rebatejar 27 vies de la capital, dedicades fins avui a figures consp¨ªcues de l'¨¨pica franquista.

La primera reacci¨® que l'assumpte suscita ¨¦s d'estranyesa: com ¨¦s possible que, passats 37 anys des de les primeres eleccions municipals democr¨¤tiques, aquesta higienitzaci¨® de la llista de carrers madrilenya encara estigui pendent? Per quins alts motius alcaldes d'esquerres com Enrique Tierno Galv¨¢n o Juan Barranco, fins i tot el centrista Agust¨ªn Rodr¨ªguez Sahag¨²n, no hi van fer res des del 1979 fins al 1991? La comoditat dels seus successors ?lvarez del Manzano, Ruiz Gallard¨®n i Ana Botella amb aquest nomencl¨¤tor ¨¦s, en canvi, f¨¤cil d'entendre; i coherent: ara mateix, el PP de la senyora Aguirre continua sent contrari a la desfranquitzaci¨® en marxa. Sempre acaben all¨¤ mateix...

Subratllem que els noms dels 27 carrers en q¨¹esti¨® no s¨®n els de funcionaris foscos, discrets i innocus servidors de la dictadura que va subjugar Espanya durant quatre d¨¨cades, o b¨¦ personatges a qui, amb ser franquistes, es pugui atribuir algun m¨¨rit extrapol¨ªtic. No. S'hi compta el m¨¦s granat del generalat ¡ªo del coronelat¡ª colpista de 1936: Saliquet, Moscard¨®, Yag¨¹e, Varela, Mola, Orgaz, Sagard¨ªa (¨¤lies el carnisser del Pallars), Mill¨¢n Astray, Fanjul, D¨¢vila, Asensio, Garc¨ªa de la Herr¨¢n, Mu?oz Grandes...). I tamb¨¦ un parell de ministres de Franco durant la ferotge postguerra: Jos¨¦ Mar¨ªa Fern¨¢ndez-Ladreda i Men¨¦ndez-Vald¨¦s, i Eduardo Aun¨®s P¨¦rez.

Per¨° fins i tot els noms aparentment menys coneguts, aquells que, per a la ciutadania m¨¦s jove i/o profana, poden semblar neutres, no ho s¨®n en absolut. Vegem-ho. La pla?a dels Germans Falc¨® i ?lvarez de

Toledo est¨¤ dedicada a Manuel (duc de Fern¨¢n-N¨²?ez) i Trist¨¢n (comte de Barajas), militars ultramon¨¤rquics, el segon dels quals va ser l'executor de l'afusellament de l'alcalde i catorze dirigents republicans m¨¦s de Lle¨®.

Juan Pujol Mart¨ªnez va ser un periodista d'ultradreta, conspirador antirepublic¨¤ i cap de Premsa i Propaganda de la Junta de Burgos. El capit¨¤ Cort¨¦s (Santiago Cort¨¦s Gonz¨¢lez) era un oficial colpista de la Gu¨¤rdia Civil, cap del reducte facci¨®s de Santa Mar¨ªa de la Cabeza (Ja¨¦n) i figura clau de la mitologia heroica del franquisme. Quant al carrer dels Germans Garc¨ªa Noblejas, homenatja una fam¨ªlia de militants falangistes, alguns combatentes de la Divisi¨® Blava sota uniforme nazi i jurament de lleialtat a Hitler. Que, el 2016, un partit pol¨ªtic democr¨¤tic i de govern encara pretengui mantenir aquests noms en la trama vi¨¤ria de la capital de l'Estat ¨¦s un esc¨¤ndol i una vergonya.

Pel que fa a les propostes substitut¨°ries fetes pel Comissionat, em semblen en conjunt correctes, intel¡¤ligents i fins i tot prove?des de subtil ironia. O no la t¨¦ el fet de reempla?ar el general Mu?oz Grandes, combatent a l'estepa russa contra el bolxevisme, per Marcelino Camacho? O el sinistre Juan Pujol pel delicat escriptor i periodista Corpus Barga? El recanvi d'una tropa de militars i civils que es van aixecar en armes contra la democr¨¤cia per gent com els escriptors Arturo Barea, Max Aub o Edgar Neville, la feminista Mercedes Formica, el periodista Manuel Chaves Nogales, fins i tot pel tinent de la Gu¨¤rdia d'Assalt Jos¨¦ Castillo, l'assassinat del qual, en mans de l'extrema dreta, va desencadenar el de Jos¨¦ Calvo Sotelo, protom¨¤rtir de l'immediat Al?ament, constitueix una reparaci¨® hist¨°rica digna d'elogi.

Un ¨²nic retret, potser: no haver trobat un espai per al capit¨¤ aviador i enginyer Virgilio Leret Ruiz, el primer militar lleial a la Rep¨²blica executat pels al?ats a Melilla, l'esquela dels quals, tan gran com commovedora, podem veure al PA?S, indefectiblement, cada 17 de juliol.

Per¨° els membres del Comissionat madrileny de la Mem¨°ria Hist¨°rica mereixerien l'aplaudiment encara que nom¨¦s fos per una de les seves propostes, que ¨¦s tot un cop de geni: la de reempla?ar el carrer del general Mill¨¢n Astray, el brutal africanista escap?at, el mestre de Franco, el coprotagonista del fam¨®s incident de Salamanca amb Unamuno, l'autor del crit " "?Muera la inteligencia y viva la muerte!" pel carrer... de la Inteligencia. Aix¨° s¨ª que ¨¦s just¨ªcia po¨¨tica.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.