El marasme de la impot¨¨ncia

Despr¨¦s d¡¯un 2015 portador d¡¯expectatives diverses, perqu¨¨ el tauler pol¨ªtic espanyol per fi es va obrir i perqu¨¨ les eleccions municipals van provocar canvis significatius en el poder local, el 2016 ha situat el pa¨ªs en una ressaca estranya amb les perspectives de renovaci¨® a la baixa i una certa sensaci¨® d¡¯impot¨¨ncia i d¡¯incompet¨¨ncia dels nostres representants. Tot va canviar a partir del 20-D, ¨¦s a dir, el moment en qu¨¨ els indicis i senyals que s¡¯havien escampat per l¡¯escena p¨²blica durant un any intens s¡¯havien de concretar en una mutaci¨® del r¨¨gim de gran envergadura reformista. La voluntat d¡¯afirmaci¨® es va truncar en dubte: la ciutadania no volia anar m¨¦s enll¨¤ d¡¯expressar el seu malestar o els que havien de liderar les reformes no van saber estar a l¡¯altura a l¡¯hora de convertir la indignaci¨® en projecte?

El 2015, els comuns en tots els seus corrents diversos i variats cotitzaven a l¡¯al?a. I l¡¯independentisme catal¨¤ va aconseguir els seus millors resultats electorals. El 2016 ¨¦s l¡¯any de l¡¯encallament. Carles Puigdemont torna a estar en mans de la CUP, com el seu antecessor, just quan el calendari comen?a a pressionar, i el principi de realitat espera. Per m¨¦s que s¡¯insisteixi que la desconnexi¨® ¨¦s l¡¯¨²nic cam¨ª, la gran majoria dels dirigents pol¨ªtics ¡ªi dels ciutadans¡ª saben que no est¨¤ a l¡¯abast de les institucions catalanes, perqu¨¨ no tenen capacitat coercitiva per emprendre la ruptura unilateral: falten vots i falten padrins internacionals. I la dreta ni tan sols ha emprat la q¨¹esti¨® catalana com a oficina de reclutament per a la investidura, malgrat que al PP i al PSOE Catalunya ¨¦s el que m¨¦s f¨¤cilment els posa d¡¯acord.

Inicialment, el 20-D, amb l¡¯enfonsament electoral del PP i el PSOE, va semblar que consolidava una din¨¤mica de canvi, tot i que els nous actors havien quedat a mig cam¨ª. No va ser possible concretar cap via per trencar les in¨¨rcies del r¨¨gim bipartidista. I les esperances es van trucar en incerteses. Rajoy es va llan?ar a explotar les pors ciutadanes i despr¨¦s de sis mesos d¡¯interinitat, el 26-J la dreta es va sentir reivindicada i l¡¯esquerra va quedar parada. Passem del canvi a la confusi¨®: renyines de fam¨ªlia gaireb¨¦ clandestines al PSOE, baralles m¨¦s o menys p¨²bliques a Podem. I un contagi generalitzat de l¡¯estil absentista de Rajoy. El president no ha fet res per garantir-se la investidura perqu¨¨ no t¨¦ res de nou a oferir. Que tot segueixi igual. La corrupci¨® estructural condemna el PP a la inacci¨®, perqu¨¨ si realment s¡¯assum¨ªs la responsabilitat de canviar, hauria de saltar tot: comen?ant pel mateix president, que des del cas B¨¢rcenas hauria d¡¯estar fora del joc. Per¨° els altres han emmudit. No tenen res a proposar? Volen aplanar el cam¨ª a Rajoy per a unes terceres eleccions? No s¨®n capa?os de plantejar projectes que responguin al problema de fons de tot Europa, el capitalisme de la desigualtat, l¡¯enfonsament de les classes mitjanes i populars i la secessi¨® dels rics? Nom¨¦s s¨®n capa?os de viure a la contra, a l¡¯oposici¨®? Nom¨¦s hi ha una possibilitat que Rajoy se¡¯n vagi: que prengui cos i credibilitat el suport de Podem i dels nacionalistes a una investidura de S¨¢nchez i a el PP li entri vertigen.

De la impot¨¨ncia del PSOE en ten¨ªem not¨ªcia des del moment en qu¨¨ es va veure que era incapa? de liderar el malestar i rellevar un deteriorat PP. Podem semblava que s¡¯havia de menjar el m¨®n i ha patit un empatx que l¡¯ha deixat sense perfil recognoscible. Havia de ser el moment del canvi i tot continua gaireb¨¦ igual. Gaireb¨¦ ¨¦s necessari un acte de fe per afegir, com ha escrit Joan Subirats, ¡°per¨° ja res ser¨¤ el mateix¡±. Aquest ¨¦s el fil que cal estirar, encara que ning¨² hi sembla disposat. I m¨¦s quan S¨¢nchez nom¨¦s surt del mutisme per defensar l¡¯statu quo constitucional. Hi ha necessitat de canvi, per¨° no hi ha projecte. Falta ambici¨®: demanar m¨¦s. El marasme espanyol no ¨¦s diferent de l¡¯europeu. Per¨° salvar la democr¨¤cia de l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic requereix coratge i propostes, per despertar expectatives i v¨¨ncer la por. La ciutadania dubta i cal donar-li raons per creure i avan?ar.