Mund¨®: ¡°El Govern espanyol utilitza el Constitucional per eludir les seves responsabilitats¡±

El conseller de Just¨ªcia catal¨¤, el republic¨¤ Carles Mund¨® (Vic, 1976), creu que el Govern del PP comet ¡°un error¡± afrontant el conflicte amb Catalunya ¡°a partir de la via penal i no de la pol¨ªtica¡±. Mund¨®, que tamb¨¦ ¨¦s advocat, opina que rec¨®rrer al Tribunal Constitucional o a qualsevol altra inst¨¤ncia judicial no ofereix, al final, cap sortida v¨¤lida, i insisteix que la voluntat dels catalans de decidir el seu futur ¨¦s imparable. ¡°M¨¦s tard o m¨¦s d¡¯hora, el Govern haur¨¤ de veure que la soluci¨® no ¨¦s als tribunals¡±.

Pregunta. Per primera vegada, el Parlament ha aprovat una cosa que se li havia dit que no podia fer. El Govern catal¨¤ sent vertigen?

Resposta. No. El que ens preocupa ¨¦s que un Parlament no pugui debatre totes les idees. Abans de les eleccions auton¨°miques ja hav¨ªem deixat clar quin era el nostre objectiu.

P. ?s saludable portar les institucions d¡¯autogovern tan al l¨ªmit i posar-les en perill?

R. ?s el Govern espanyol el que ha generat la crisi institucional jutjant la pol¨ªtica amb querelles i recursos. En lloc d¡¯afrontar en termes pol¨ªtics un conflicte pol¨ªtic, ha optat per amagar-se darrere dels tribunals. El Govern central utilitza el Tribunal Constitucional per eludir la responsabilitat de resoldre pol¨ªticament aquestes q¨¹estions.

P. Quan hi hagi sobre la taula una petici¨® d¡¯inhabilitaci¨®, la reconeixer¨¤?

R. El Govern de Catalunya est¨¤ comprom¨¨s amb un objectiu pol¨ªtic. Continuarem explicant que no hi ha cap il¡¤legalitat. El Parlament va abordar un debat pol¨ªtic. La via judicial no resoldr¨¤ un problema pol¨ªtic, nom¨¦s tensar¨¤ la just¨ªcia. Dit aix¨°, conv¨¦ recordar que el Constitucional no ¨¦s un ¨°rgan del poder judicial i, per tant, les seves resolucions no s¨®n pr¨°piament judicials. La seva funci¨® ¨¦s interpretar la Constituci¨®, no jutjar persones. El PP ja va modificar la llei per intentar fer dir al Constitucional coses que no pot dir.

P. Per¨° la causa penal del 9-N, per exemple, parteix de la desobedi¨¨ncia precisament a una resoluci¨® del Constitucional, que va prohibir celebrar la consulta sobre la independ¨¨ncia.

R. ?s un debat jur¨ªdic. Per¨° el TC no pot arrogar-se funcions pr¨°pies dels tribunals.

P. Quin missatge pot donar als funcionaris de la Generalitat que puguin ser inhabilitats per algunes decisions que s¡¯adoptin?

R. Que aquest ¨¦s un proc¨¦s pol¨ªtic i les decisions han d¡¯assumir-les els responsables pol¨ªtics. Aqu¨ª es parla molt de delictes; m¡¯agradaria saber quins delictes comet un Parlament quan es posiciona pol¨ªticament. L¡¯Estat for?a les interpretacions per posar la por al cos.

P. Si no fos per la pressi¨® de la CUP, ser¨ªem en aquest escenari d¡¯haver d¡¯exhibir cada tres mesos aquest tipus de gestos de desobedi¨¨ncia?

R. No tenim necessitat de demostrar que som independentistes. ?s evident que el fet que hi hagi diversos actors influeix en la presa de decisions.

P. S¡¯ha utilitzat sovint la met¨¤fora del ¡°xoc de trens¡± per al¡¤ludir al conflicte obert entre Govern central i Generalitat. Ha arribat aquest moment?

R. Nosaltres sempre hem estat disposats al di¨¤leg perqu¨¨ ¨¦s una q¨¹esti¨® que en altres contextos, com Esc¨°cia, s¡¯ha resolt pol¨ªticament. No ens hem aixecat mai de la taula de di¨¤leg. Hi ha un clamor de la ciutadania catalana, que vol posicionar-se sobre aquest tema.

P. Per¨° quin al¡¤licient pot tenir el Govern espanyol si des de la Generalitat ja se li ha dit que tiraran endavant amb o sense perm¨ªs?

R. Hi ha una majoria que va rebre un mandat de les urnes. El fet que no hi hagi ning¨² amb qui dialogar a l¡¯altre costat de la taula no ¨¦s un motiu per renunciar a un objectiu leg¨ªtim: que Catalunya es converteixi en un Estat independent.

P. No creu que la Generalitat est¨¤ anant m¨¦s enll¨¤ quan vol deixar Catalunya ¡°a les portes de la independ¨¨ncia¡±, com va dir Carles Puigdemont, abans de consultar-ho als ciutadans?

R. La posici¨® ¨¦s leg¨ªtima, perqu¨¨ el Govern catal¨¤ es va presentar a les eleccions amb aquell programa i est¨¤ complint amb el seu comprom¨ªs.

P. Creu que el conflicte obert entre la Generalitat i el Govern central pot afectar la relaci¨® del seu departament amb la Fiscalia i el TSJC?

R. No ho crec; la nostra voluntat ¨¦s continuar millorant el servei de just¨ªcia. A m¨¦s, el president del TSJC [Jes¨²s Barrientos] ha reconegut que la soluci¨® al conflicte ¨¦s pol¨ªtica. Conv¨¦ destacar-ho perqu¨¨ no ¨¦s una posici¨® que h¨¤gim sentit de tots els responsables judicials.

P. Tenint en compte el context internacional, quins mecanismes de control t¨¦ el Departament per vigilar processos de radicalitzaci¨® dins de les presons?

R. Treballem amb una unitat d¡¯investigaci¨® espec¨ªfica integrada per personal de Just¨ªcia i Interior. Hem format comandaments i funcionaris per fer un seguiment i identificar patrons que es corresponen amb processos de radicalitzaci¨®. Aix¨° ens permet afirmar que cap dels detinguts per gihadisme no s¡¯ha radicalitzat a les presons catalanes, al contrari del que ha passat a Fran?a, Dinamarca o B¨¨lgica.