La ¡®llei d¡¯Homs¡¯ (II)

La lluita entre Francesc Homs i Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz per convertir-se en el Churchill catal¨¤ i ser recordat com el pol¨ªtic catal¨¤ d'ordre i comandament m¨¦s astut empitjora per moments. Si fa unes quantes setmanes era Fern¨¢ndez D¨ªaz qui afegia lluentor a la seva estrella amb la seva resposta a la controv¨¨rsia generada per la filtraci¨® de les seves converses amb el director de l¡¯Oficina Antifrau, aquesta setmana ¨¦s l'estrella d¡¯Homs la que projecta un fulgor irresistible. Pel que sembla, l'artista abans conegut com a Quico Homs es va sentir personalment desafiat per l'enlluernador acompliment de Fern¨¢ndez D¨ªaz i ens va regalar uns dies memorables a l'inici de la legislatura al Congr¨¦s.

El duel entre Fern¨¢ndez D¨ªaz i Homs s'ha convertit en un malbaratament de talent embadalidor, un estira i arronsa sense treva, que aquests dos gegants de l'ordre i la serietat competeixen no nom¨¦s perqu¨¨ Churchill sigui la seva doppelg?nger, sin¨® per veure qui posa m¨¦s obstacles en la carrera per desentranyar el misteri de la psique humana.

Fa uns quants mesos vaig escriure en aquesta mateixa tribuna la primera part de la llei d'Homs. L'episodi de les votacions per a la taula del Congr¨¦s obliga a ampliar aquesta llei d'Homs all¨¤ on va quedar.

Set. Desconcerta tothom a la primera oportunitat. Homs va decidir que anava a presentar-se ell mateix com a president del Congr¨¦s en primera votaci¨®. Ning¨², crec, no va entendre per qu¨¨. Per sort, ell mateix es va encarregar d'aclarir-ho: la seva candidatura era un revulsiu pol¨ªtic en el proc¨¦s judicial per la consulta del 9-N. Despr¨¦s d¡¯aix¨°, tothom va seguir sense entendre res, per¨°, no se sap per qu¨¨, tots respirem alleujats, i ¨¦s que Homs, primer de tot, ¨¦s un encantador (qualitat, per cert, que defineix els grans escriptors, segons Nabokov).

Vuit. Si menteixes i t'enxampen, sembra el dubte sobre els altres. Les vicepresid¨¨ncies de Ciutadans i PP van obtenir deu vots m¨¦s dels que sumen els diputats de Ciutadans i PP. Per eliminaci¨® i per sentit com¨², tot indicava que almenys alguns d'aquests vots provenien del grup d¡¯Homs. Resposta inicial d¡¯Homs: "No s¨¦ d'on surten els deu vots, ja m'agradaria saber-ho".

Nou. Si menteixes, t'enxampen, i no aconsegueixes sembrar el dubte sobre els altres, llavors sembra-la sobre els teus. Si amb la resposta inicial no aconsegueixes esvair aquesta sensaci¨® que has fet alguna cosa que en el fons no t'afavoreix, apel¡¤la al secret per tacar els teus: "Quan el vot ¨¦s secret passen aquestes coses, que alg¨² pot votar una cosa una mica diferent". Una resposta d'aquest tipus obre el cam¨ª perqu¨¨ tots pensin que al grup d¡¯Homs pot haver-hi tra?dors que, qui sap, podrien votar a favor de la investidura de Rajoy. Caldr¨¤ comen?ar a fer purgues? No, no caldr¨¤, tots tranquils, el Churchill de Vic est¨¤ al comandament: "El vot a la investidura per sort ¨¦s p¨²blic".

Deu. Has de preferir que pensin que no ets gaire llest que pensar que pactes amb el monstre espanyol. Quan tot indica que Homs va pactar amb el PP per obtenir-ne algun r¨¨dit a canvi (potser garantir el grup propi), Homs ho nega i deixa una ¨²nica explicaci¨® alternativa: va prestar els vots al PP i Ciutadans simplement a canvi de res. Hi havia una ¨¨poca en qu¨¨ el partit d¡¯Homs havia de signar compromisos davant un notari perqu¨¨ la gent es cregu¨¦s que no pactaria amb el PP. Els temps han canviat, i la certificaci¨® de l'abs¨¨ncia de pacte ¨¦s ara menys desmanegada i m¨¦s barata; ara n'hi ha prou amb la paraula d¡¯Homs (que, com ell mateix s'encarrega de recordar-nos cada dos per tres, ¨¦s jurista, que ¨¦s la mateixa formaci¨® que tenen almenys la meitat dels pol¨ªtics, per¨° si escau, per alguna ra¨® misteriosa, aix¨° ens impressiona molt m¨¦s).

Onze. Desconnectar ¨¦s compatible amb connectar. Quan Homs i el seu partit fa mesos que afirmen que estan en ple proc¨¦s de desconnexi¨® d'Espanya, ja se sap, creant i no creant estructures d¡¯Estat o desobeint i no desobeint les decisions dels ¨°rgans jurisdiccionals, arriba per fi l'apoteosi de la desconnexi¨® quan es permet que el PP, el garant ideol¨°gic de la unitat d'Espanya, domini la taula des de la qual es posa ordre a les iniciatives legislatives destinades a l'extinci¨® lenta i subtil del poble catal¨¤.

Pau Luque es investigador a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.