La dignitat dels perdedors

Francisco Candel (1925-2007) va ser un narrador espart¨¤, de subjecte, verb i predicat, que va inquietar Barcelona quan va escriure el seu llibre dels afores deprimits, Donde la ciudad cambia de nombre; l'enrenou que va muntar en aquella societat immersa en el per¨ªode m¨¦s fosc del franquisme, el 1964, li va inspirar un altre llibre, ?Dios, la que se arm¨®! Amb un estil que desafiava Hemingway (va publicar un llibre de contes que va titular ??chate un pulso, Hemingway!) va tornar a la c¨¤rrega. El seu tema van ser els marginats, els pobres, i el seu estil era ell, un xarnego que sempre va viure als barris de Montju?c, al final de la seva vida acompanyat d'un ocellet amb el qual parlava.

En la l¨ªnia de Candel es troba el periodista Bru Rovira (Barcelona, 1955), un reporter de guerra (va ser enviat especial de La Vanguardia a conflictes africans i d'altres continents, Premi Ortega y Gasset de periodisme el 2004) que fa una d¨¨cada va con¨¨ixer un grup d'indigents alcoh¨°lics o exalcoh¨°lics amb els qui va compartir vides i festes ben¨¨voles (el Nadal de sempre). Aquestes persones, un conjunt d'¨¦ssers humans amb hist¨°ries senzilles o incre?bles, van acabar sent els seus amics m¨¦s propers. Amb aquell estil entre Candel i Hemingway, el reporter que ¨¦s Rovira es va convertir en un escriptor que fa de la senzillesa d'explicar les vides una divisa convertida en llibre, Solo pido un poco de belleza?(Ediciones B). El llibre ¨¦s tranquil i colpidor alhora; l'autor camina amb els seus personatges, els acompanya a resoldre tr¨¤mits molt carregosos, sanitaris o civils, els anima i ells l'animen a ell. ?s una hist¨°ria d'amor entre persones narrada per un periodista; se sol dir que els c¨ªnics no serveixen per a aquest ofici. I Bru Rovira no ¨¦s c¨ªnic, l'exerceix amb la solv¨¨ncia que mostra en un llibre ben singular.

Un mercenari

Bru Rovira va arribar a aquest grup d'habitants de la Ciutat Vella de Barcelona a trav¨¦s d'en Vittorio, ¡°un mercenari que ve a Barcelona buscant una altra vida¡±. Quan acaba la seva conviv¨¨ncia amb el perill, decideix viatjar a Lloret de Mar, amb un contracte de cuiner; a l'estaci¨® de Fran?a l'hi roben tot, ¡°cau en un pou¡±, lloga una habitaci¨® en una pensi¨® i comen?a a beure alcohol fins a caure en el que Rovira anomena ¡°un su?cidi alcoh¨°lic¡±.

En aquest estat troba en Vittorio la patrona de la pensi¨®. Una amiga del periodista, assistenta social, l'avisa que a l'hospital hi ha un paio estrany que parla tota l'estona d'?frica. Hi ha una hist¨°ria, intueixen l'assistenta social i el periodista. ¡°Aix¨ª comen?a la relaci¨®¡±. Despr¨¦s ve l'amistat amb els indigents que acompanyen en Vittorio, que es reuneixen cada dimecres. Rovira ja forma part d'aquest grup. Tot el que passa i apareix al llibre ¨¦s real. Apunyalaments, morts, desnonaments¡­ En Vittorio vol que Bru expliqui la seva vida, per¨° el periodista ¨¦s conscient que li ha explicat ¡°moltes boles, i aix¨ª no es pot¡±. En Vittorio concedeix: ¡°B¨¦, un 60% de boles¡­¡±. I diu Bru: ¡°H¨°stia! Un 60% de boles ja ¨¦s molta veritat!¡±.

El primer que va trobar Bru Rovira en aquestes persones de qui ara parla va ser amistat. ¡°Al final va ser un di¨¤leg. Entrava en les seves vides i ells entraven en la meva¡­ Amb ells tamb¨¦ vaig descobrir dones extraordin¨¤ries. Una que a mi m'apassiona ¨¦s la que tocava el piano, venia de l'Argentina i viatjava amb uns ocells; vivia sola, brindant amb els seus records. L'administrador de finques la vol fer fora i la puteja fins a l'extrem de ficar-li ratolins perqu¨¨ se li mengin el piano, per¨° ella segueix tocant. Quan li comento que ja hi havia tecles que no sonaven em diu que li era igual, perqu¨¨ les tecles li sonaven al cap. Tenia la m¨²sica ficada a dins¡±.

Aquesta dona sobreviu. ¡°Va ser com una vict¨°ria davant dels elements agressius i l'assetjament de la ciutat sobre la gent gran, perqu¨¨ marxin perqu¨¨ volen els pisos per especular¡­ En aquesta ¨¨poca, a Barcelona es veien anuncis a la premsa que deien, literalment, Se vende piso con bicho, era brutal¡±.

No ¨¦s nom¨¦s la Barcelona trista o marginal, ¨¦s tamb¨¦ la inf¨¤ncia de Bru Rovira. ¡°Jo era un nen que acompanyava el meu pare a prendre el vermut a la pla?a Reial, per¨° tamb¨¦ s¨®c del Guinard¨®, dels escenaris de Mars¨¦. Mars¨¦ ¨¦s la meva geografia humana, als seus llibres hi ha les meves fronteres personals: el Carmel, els cinemes de barri¡±. I d'alguna manera el llibre ¡°¨¦s una queixa contra la destrucci¨® d'una Barcelona de la conviv¨¨ncia i de les difer¨¨ncies socials¡±. ¡°En tota aquesta part de Barcelona hi ha un assetjament tur¨ªstic brutal; ¨¦s trist¨ªssim veure carrers en qu¨¨ hi havia botigues populars de tota mena i que avui estan ocupats per marques de roba¡±.

I aix¨° s'ha fet sobre les espatlles dels ve?ns, ¡°s'ha sacrificat el component social, convivencial, per un creixement que no se sap gaire b¨¦ qu¨¨ ¨¦s¡±.

¡ªDiu que aquests personatges s¨®n invisibles.

¡ªI ho s¨®n. La gent sap el que ¨¦s l'especulaci¨®, per¨° no coneix la bella vida que hi ha darrere d'un habitatge on s'ha format una fam¨ªlia, on hi ha hagut fills, on s'han enamorat. Avui en una informaci¨® nom¨¦s veiem la persona protestant, plorant perqu¨¨ un altre la fa fora. Aquesta gent no t¨¦ nom ni peu de foto. ?s una vida, generacions que han treballat i a les quals estan fotent l'exist¨¨ncia.

Si saps escoltar, diu Bru Rovira, tens hist¨°ries. ¡°?s el periodisme de tota la vida. Darrere d'una petita hist¨°ria hi ha una gran hist¨°ria. Si escoltes. Avui en el periodisme hi ha una enorme desconfian?a davant de les hist¨°ries. Hem deixat d'explicar-les¡±.

Solo pido un poco de belleza, ¨¦s un pols, per¨° no a l'estil de Hemingway o el de Candel, sin¨® al periodisme tal com es fa avui. ¡°Candel, per cert, diu el barcelon¨ª Rovira, ¡°¨¦s brutal¡±. ¡°Si la gent el lleg¨ªs, al¡¤lucinaria, sabria molt m¨¦s de la vida i de la trag¨¨dia de l'extraradi de Barcelona¡±. Les hist¨°ries de Solo pido un poco de belleza?no s'acaben mai, aquesta ¨¦s la divisa de l'escriptor i periodista Rovira. Ell reivindica que cal ¡°fer que la lectura d'un diari sigui emocionant¡±, perqu¨¨ la resta ¡°¨¦s tafaneria d'Internet¡±.