Per qu¨¨ s¡¯ocupa?

Ocupar ¨¦s utilitzar o viure en espais desocupats durant un temps indefinit sense el consentiment dels propietaris. S'ocupa per denunciar les dificultats d'acc¨¦s a l'habitatge quan les taxes de pobresa, atur i precarietat laboral s¨®n molt altes, els salaris s¨®n baixos i els preus dels habitatges i dels lloguers s¨®n molt alts, a m¨¦s de l'exist¨¨ncia d'una gran quantitat d'habitatges desocupats. I per posar en relleu l'escassetat d'espais de sociabilitat i d'expressi¨® art¨ªstica no mercantilitzats per als joves, mentre existeixen espais desocupats, bastants d'abandonats.

S¨®n fonamentalment de tres tipus: l'ocupaci¨® com a alternativa d'habitatge, per no pagar aquests preus tan alts i per fer l'experi¨¨ncia de viure en una comunitat intencional. L'ocupaci¨® conservacionista, per preservar cases i pobles abandonats o edificis hist¨°rics que s'havien de derrocar o que s'estaven deteriorant; en algunes de les cases i pobles ocupats s'ha desenvolupat l'agricultura ecol¨°gica, s'han utilitzat energies netes i renovables, i s'ha practicat el consum responsable. I l'ocupaci¨® per crear centres socials en els quals s'ofereixen serveis (bar, biblioteca¡­) i es posen en pr¨¤ctica activitats i experi¨¨ncies col¡¤lectives. En alguns d'ells tamb¨¦ hi ha un espai d'habitatge per a les persones que els gestionen i dinamitzen.

En bastantes de les ocupacions observem una barreja de les tres modalitats. Per exemple, hi ha algunes ocupacions conservacionistes que tamb¨¦ s¨®n alternativa d'habitatge i tenen espais oberts de sociabilitat. ?s el cas de Can Masdeu, ocupada i autogestionada des del desembre del 2001 per una trentena de persones que conviuen de manera permanent i que va resistir un intent de desallotjament el 2002. Entre els seus projectes hi ha horts comunitaris, agricultura ecol¨°gica, educaci¨® ambiental i un centre social. Des de l'inici han mantingut una estreta relaci¨® i col¡¤laboraci¨® amb les entitats i les associacions de Nou Barris.

El moviment de les ocupacions utilitza fonamentalment formes d'acci¨® de confrontaci¨® i la seva estrat¨¨gia de lluita es basa en la desobedi¨¨ncia civil. Entre les formes d'acci¨® emprades cal destacar l'ocupaci¨®, la resist¨¨ncia passiva des de l'edifici ocupat durant el desallotjament, la concentraci¨® de protesta durant el desallotjament de l'edifici ocupat, la manifestaci¨® al carrer despr¨¦s del desallotjament de l'edifici ocupat i la reocupaci¨® despr¨¦s del desallotjament (al mateix espai o en un d'alternatiu).

Per a la gran majoria dels qui l'han practicat, un requisit imprescindible de la desobedi¨¨ncia civil ¨¦s que es faci de forma no violenta. Per qu¨¨? En primer lloc, per una q¨¹esti¨® de principis ¨¨tics, morals o pol¨ªtics. En segon lloc, pels inconvenients que presenten les accions violentes de cara a aconseguir legitimitat social i aliats pol¨ªtics, ja que s¨®n condemnades per la majoria de la poblaci¨®, els mitjans de comunicaci¨®, els partits pol¨ªtics, les organitzacions socials i les institucions democr¨¤tiques. I en tercer lloc, perqu¨¨ la viol¨¨ncia facilita la legitimaci¨® de la resposta repressiva de les autoritats i impossibilita que pugui ser realitzada per un nombre significatiu de persones a causa dels elevats costos personals que comporta la seva pr¨¤ctica (pres¨®, tortures i fins i tot la mort), a m¨¦s de ser impotent davant de l'evident i aclaparadora superioritat de les institucions armades al servei de l'Estat (policies i ex¨¨rcits).?

Ara b¨¦, quan la policia fa desallotjaments de manera violenta l'evoluci¨® dels esdeveniments ¨¦s impredictible, entre altres motius perqu¨¨ en les accions de resposta participa una diversitat de grups pol¨ªtics i socials, alguns d'ells proclius a protestar destruint b¨¦ns materials i fins i tot no defugint l'enfrontament f¨ªsic amb la policia. Davant d'aquestes situacions, la criminalitzaci¨® del moviment de les ocupacions no nom¨¦s ¨¦s injusta, sin¨® que porta a un agreujament del problema plantejat, que ¨¦s fonamentalment social i pol¨ªtic i no d'ordre p¨²blic. El m¨¦s assenyat ¨¦s que els governs municipal i auton¨°mic intentin establir un di¨¤leg amb el col¡¤lectiu d'okupes i amb les associacions ve?nals amb la voluntat d'acordar el cessament de la viol¨¨ncia i l'inici d'un proc¨¦s de negociaci¨® que es proposi com a objectiu la resoluci¨® del conflicte generat a trav¨¦s d'un pacte satisfactori per a totes les parts afectades. Dif¨ªcil per¨° no impossible d'aconseguir.

Enric Prat Carvajal ¨¦s historiador i professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la UAB.