El Grup Parlamentari Catal¨¤: de Miquel Roca al grup Mixt

Per primera vegada en dotze legislatures el catalanisme conservador es queda sense veu pr¨°pia al Congr¨¦s dels Diputats. Ni les negociacions a l¡¯ombra del cap de files de Converg¨¨ncia a la cambra baixa, Francesc Homs, ni la voluntat d¡¯un sector del PP de restablir ponts amb els nacionalistes catalans han estat suficients perqu¨¨ el CDC mantingui el seu grup diferenciat. El partit de Carles Puigdemont, d¡¯Artur Mas i d¡¯oradors tan reconeguts durant anys al Parlament com Miquel Roca queda relegat al grup Mixt. All¨¤ compartir¨¤ infraestructures, visibilitat i pressupost amb els diputats de Bildu, Coalici¨® Can¨¤ria, UPN i Nova Can¨¤ries.

Amb un nom o un altre, Converg¨¨ncia sempre ha tingut grup propi al Congr¨¦s. El Grup Parlamentari Catal¨¤ de les ¨²ltimes legislatures va tenir l¡¯origen el 1977, quan Jordi Pujol es va fer amb 11 diputats a les eleccions constituents amb les sigles del Pacte Democr¨¤tic de Catalunya. Amb onze diputats, els catalans es van incorporar a un grup compartit amb els nacionalistes bascos per formar l¡¯anomenat Grup de les Minories Basca i Catalana. Des d¡¯aleshores, i amb diferents intensitats, els nacionalistes catalans han jugat a fons les seves cartes negociadores. Fins i tot en ¨¨poques de majories absolutes, tant amb Felipe Gonz¨¢lez com amb Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, han influ?t en la presa de decisions.

L¡¯advocat Miquel Roca va ser portaveu del grup i, en virtut d¡¯aix¨°, es va convertir en membre de la pon¨¨ncia constitucional, per la qual cosa se¡¯l considera un dels pares de la Constituci¨®. Roca ha estat, juntament amb Josep Antoni Duran Lleida, un dels pol¨ªtics nacionalistes m¨¦s reconeguts per tots els grups parlamentaris.

Despr¨¦s de l¡¯aprovaci¨® de la Constituci¨®, el 1979, el Grup Parlamentari de les Minories Basca i Catalana es va convertir en el Grup de Minoria Catalana. Jordi Pujol va ser el cap de llista i es va fer amb vuit diputats. A les eleccions del 1982, i amb majoria absoluta de Felipe Gonz¨¢lez, el grup va passar a tenir 12 diputats encap?alat de nou per Miquel Roca.

La segona majoria absoluta de Felipe Gonz¨¢lez, el 1986, no va frenar Converg¨¨ncia i Uni¨®, que va assolir els 18 diputats encara amb la denominaci¨® de Minoria Catalana. No va ser fins al 1989 que el grup va canviar de nom per passar-se a dir Grup Parlamentari Catal¨¤, amb diputats de Converg¨¨ncia i d¡¯Uni¨® Democr¨¤tica. La legislatura va estar marcada per la mort, en plena campanya electoral, del diputat Ramon Trias Fargas. CiU es va tornar a apuntar 18 diputats i el partit destaca com a ¨¨xit del moment haver aconseguit el canvi de denominaci¨® oficial de dues prov¨ªncies catalanes: Gerona i L¨¦rida es van passar a denominar Girona i Lleida.

A les eleccions del 1993, en les quals el PSOE perd la majoria absoluta, Miquel Roca aconsegueix 17 diputats, el pes dels quals ser¨¤ suficient per investir president Felipe Gonz¨¢lez. Una de les mesures m¨¦s controvertides va ser la cessi¨® del 15% de l¡¯IRPF a les comunitats aut¨°nomes. Miquel Roca va cedir el 1995 la representaci¨® a Joaquim Molins. L¡¯any seg¨¹ent, el PP va guanyar les eleccions, per¨° va necessitar el suport dels nacionalistes per governar. Amb el grup catal¨¤ liderat per Molins i amb 16 diputats es va negociar el Pacte del Majestic, que va convertir Aznar en president del Govern. Molins no va acabar la legislatura i el 1999 va cedir la representaci¨® a Josep L¨®pez de Lerma per dedicar-se a la pol¨ªtica municipal a Barcelona.

L¡¯any 2000 el Grup Parlamentari Catal¨¤ passa a estar capitanejat per Xavier Trias, coincidint amb la primera majoria absoluta del PP. Amb 15 diputats, Trias va intentar continuar mantenint certa influ¨¨ncia en assumptes com el finan?ament auton¨°mic.

Les eleccions del 2004 van suposar el primer gran trasbals per als interessos de CiU al Congr¨¦s. L¡¯auge d¡¯ERC va deixar CiU amb nom¨¦s 10 diputats, que van veure com els republicans els van avan?ar com a socis prioritaris del govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero. Josep Antoni Duran Lleida, en aquell moment un diputat veter¨¤, va agafar les regnes del grup parlamentari. No el va deixar fins al desembre passat, despr¨¦s de la ruptura de la federaci¨® CiU, quan ja no va poder repetir com a candidat.

No van ser poques les ocasions en qu¨¨ Duran es queixava del poc cas que li feien en les intervencions, malgrat ser el tercer grup de la cambra. Quan li tocava parlar, despr¨¦s de socialistes i populars, la cambra acostumava a quedar mig buida. A partir d¡¯ara el cap de files convergent, Francesc Homs, encara ho tindr¨¤ m¨¦s dif¨ªcil per fer-se sentir: haur¨¤ de compartir el temps d¡¯intervenci¨® amb independentistes bascos i nacionalistes canaris.