Un a sis

Hi ha articles en els quals se surt a perdre i aquest n¡¯¨¦s un. Ho he escrit altres vegades amb la mateixa convicci¨®. Digui el que digui, escrigui el que escrigui, s¨¦ que quedar¨¦ malament. T¨¦ un costat positiu, si ja surts perdent, l¡¯1 a 6 que et colen ¨¦s menys amarg.

Ho dic amb motiu de la pol¨¨mica, si ¨¦s que es pot qualificar aix¨ª, pel fet que sigui Javier P¨¦rez And¨²jar l¡¯encarregat de llegir el preg¨® de les festes de la Merc¨¨. Per als que ja comencin a fer carrisquejar les dents, tranquils, recordeu que al final perdo i, a m¨¦s, com a escriptor, seria lleig opinar sobre la idone?tat d¡¯un altre escriptor per a un honor com el preg¨® de les festes de Barcelona.

Per als que carrisquegen, a m¨¦s, ho he escrit aqu¨ª en altres ocasions. El castell¨¤ tamb¨¦ ¨¦s meu. Ho ¨¦s com a llengua dels articles que escric, com a llengua de formaci¨® i d¡¯intercanvi. Sento certa estranyesa quan es contraposen lleng¨¹es i se¡¯ns suposa un posicionament per utilitzar les unes o les altres. Considero Juan Mars¨¦ o Cristina Fern¨¢ndez Cubas com a autors propis. Meus, si se¡¯m permet l¡¯egoisme.

El mateix em passa amb Javier P¨¦rez And¨²jar. No, no tinc res a dir sobre el fet que l¡¯hagin escollit, ni sobre les seves opinions sobre l¡¯independentisme o sobre altres temes, cadasc¨² t¨¦ les seves. S¡¯anomena llibertat d¡¯expressi¨®, un valor que volem protegir fins i tot quan la cr¨ªtica a aquesta llibertat, m¨¦s llibertat d¡¯expressi¨®, es qualifica com a ¡°cacera nacionalista¡±.

En el fons, ¨¦s m¨¦s senzill, aquesta pol¨¨mica no m¡¯interessa en absolut. La que de veritat em crida l¡¯atenci¨® ¨¦s la que no ha aparegut, aquella en la qual sempre t¡¯acaben fent la traveta. El que m¡¯ha sorpr¨¨s, ¨¦s un dir, ¨¦s que durant els ¨²ltims vint anys de preg¨® s¡¯hagin escollit sis escriptors amb el castell¨¤ com a llengua d¡¯expressi¨®. Sis en castell¨¤ per un en catal¨¤, d¨¦u n¡¯hi do!

Si sona a victimisme, ¨¦s que jo tamb¨¦ vaig perdent i l¡¯article arriba a la mitja part amb poques possibilitats de remuntada, per¨° el futbol ¨¦s aix¨ª. ¡°El no ja el tens¡± ¨¦s una de les frases que m¨¦s conv¨¦ repetir-se en aquest ofici, si escrius en catal¨¤. Quan la proporci¨® ¨¦s d¡¯1 a 6 m¡¯atreviria fins i tot a dir que estar¨ªem d¡¯enhorabona nom¨¦s amb que l¡¯Ajuntament de Barcelona dissimul¨¦s una mica.

La pallissa t¨¦ quelcom d¡¯ubic i constant. Aquesta proporci¨® respon a una llei social i pol¨ªtica que s¡¯expandeix per esquerra i dreta i per les Balears, el Pa¨ªs Valenci¨¤ i l¡¯Arag¨®. B¨¦, a l¡¯Arag¨® si la derrota fos d¡¯1 a 6 ens donar¨ªem per satisfets. S¡¯anomena hegemonia cultural. El PSC va jugar les seves cartes perversament b¨¦ durant els vuitanta i els noranta i sap que la seva superviv¨¨ncia a l¡¯¨¤rea metropolitana dep¨¨n de com pugui empeltar aquest model a trav¨¦s del partit ¡ªo el que sigui¡ª d¡¯Ada Colau. No ¨¦s personal, s¨®n negocis.

A m¨¦s, si han pogut actuar amb aquesta desimboltura i tranquil¡¤litat ha estat tamb¨¦ pel desastre de pol¨ªtica cultural de la Generalitat, repetida i augmentada amb alguna excepci¨® honrosa. Sabeu qu¨¨ ¨¦s el pitjor? Que all¨¤ tamb¨¦ ens van fer un munt de gols. Hem tingut tants c¨¤rrecs que han fet honor al seu nom! Em repeteixo perqu¨¨ ho he escrit en alguna altra banda, fins i tot en aix¨° perd l¡¯article: el catal¨¤ era per als socialistes el que la cultura era per als convergents, un destorb. Va arribar el conseller Tresserras i va semblar que all¨° podia canviar, per¨° va ser breu i despr¨¦s la crisi s¡¯ho va emportar tot.

El pitjor de tot ¨¦s que la lluita per la normalitzaci¨® va de bracet de la no estigmatitzaci¨®. Cr¨ªtiques com a aquesta se solen llegir com a cr¨ªtiques ad hominem, en aquest cas a P¨¦rez And¨²jar. Res m¨¦s lluny de la realitat. O, el que ¨¦s pitjor, a una cr¨ªtica al castell¨¤, com si el castell¨¤ es pogu¨¦s criticar o com si no sab¨¦ssim separar el pla de la literatura del de les pol¨ªtiques municipals, o potser haur¨ªem de dir metropolitanes. El que ¨¦s dolent, dolent de veritat, per precari, inc¨°mode i trist,?¨¦s haver de rebaixar-se a comptar pregons per obtenir per obtenir la imatge de la proporci¨® de la derrota. Fins i tot en aix¨° sortim perdent, en aquests moments d¡¯articulisme del ¡°sempre quedo b¨¦¡±. No passa res, ja quedarem malament els de sempre.

Quan els expliquin l¡¯acudit dolent de les ciutats invisibles, recordin, un a sis. No ¨¦s invisibilitat, per¨° s¡¯hi assembla bastant.

Que posin en marxa el comptador.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor