S¨ªlvia Mars¨®: ¡°La meva voluntat ¨¦s treballar a Catalunya, i no me¡¯n surto¡±

S¨ªlvia Mars¨® (Barcelona, 1964) fa tants anys que viu a Madrid que est¨¤ conven?uda que m¨¦s d'un es sorprendria si descobreix que parla catal¨¤. Va n¨¦ixer al Poble Sec i va estudiar a l'Institut del Teatre. El 1989 es va establir a la capital d'Espanya tot i que anteriorment ja hi havia treballat a Madrid en papers coneguts pel gran p¨²blic com per ser la presentadora de 'Los Sabios' a TVE o hostessa del concurs 'Un, dos, tres'. El novembre del 1987, Mayra G¨®mez Kemp l'acomiadava explicant a l'audi¨¨ncia que Mars¨® havia d'assajar per a una obra de teatre que dirigiria a Madrid Alexander Herold. El 1989, l'any que s'instal¡¤la a Madrid, segons el curr¨ªculum disponible a la seva p¨¤gina d'Internet, Mars¨® va participar a l'obra de teatre 'La loca de Chaillot' i va participar a la representaci¨® de 'Ocho Mujeres' de TVE.

Mars¨® ha ampliat la seva vessant professional com a productora. Assegura que l'augment de l'IVA cultural la fa ser molt m¨¦s curosa a l'hora d'embarcar-se en noves produccions. Actualment est¨¤ enfeinada amb la preproducci¨® de '24 hores a la vida d'una dona', un treball breu de Stefan Zweig del qual Mars¨® ha comprat els drets en castell¨¤ i en catal¨¤. La versi¨® en castell¨¤ s'estrenar¨¤ el febrer del 2017. Mars¨® est¨¤ buscant sales per estrenar l'adaptaci¨® en catal¨¤ i portar l'obra en una gira per Catalunya que s'estengui fins al 2018.

PREGUNTA. Des del 1989 i fins al moment actual, com ha evolucionat la pres¨¨ncia catalana a la cultura de Madrid?

RESPOSTA. Quan em vaig establir a Madrid va ser per feina. La ind¨²stria cinematogr¨¤fica, televisiva, fins i tot la teatral, estaven m¨¦s presents a Madrid. Aleshores la ind¨²stria catalana no estava tan desenvolupada. No es feien s¨¨ries, es feia algun dram¨¤tic. Es feia alguna pel¡¤l¨ªcula, per¨° no n'hi havia tantes en catal¨¤ com ara. I teatres, n'hi havia els que tots coneixem, teatres meravellosos, per¨° a Madrid hi havia m¨¦s opci¨®. I a Madrid m'oferien un treball rere l'altre.

P. La classificaci¨® de 'Barcelona, ciutat de teatre i Madrid, del cinema', no existeix?

R.??s una cosa c¨ªclica. Ara mateix el cinema que s'est¨¤ fent a Catalunya ¨¦s potser m¨¦s interessant que el que es fa a la resta de l'Estat. Perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s innovador.

P. Quins exemples tens en ment? Alg¨² com Cesc Gay?

Els actors tenen necessitat de treballar encara que sigui sense guanyar diners¡±

R. S¨ª, en Cesc Gay, o 'El cam¨ª m¨¦s llarg per arribar a casa'. ?s molt interessant el cinema que s'est¨¤ fent a Catalunya. Igualment crec que l'audiovisual que s'est¨¤ fent per a televisi¨® ¨¦s molt bo. La productora Diagonal Televisi¨® tamb¨¦ est¨¤ a Madrid perqu¨¨ fan un producte molt bo, ¨¦s inevitable. Quan jo vaig venir a Madrid, aqu¨ª hi havia la ind¨²stria m¨¦s puntera, per¨° ara la cosa est¨¤ molt repartida.

P. Quins altres exemples es poden posar d'aquests cicles?

R. La sala alternativa, de petit format, a Barcelona tenia una for?a important durant molts anys, els 90, els 2000. I de sobte hi ha hagut una explosi¨® a Madrid, d'aquest tipus de sala, de producci¨® petita, des del 2008. Obren moltes possibilitats, potser s'ha quadruplicat.

P. Com s'explica aix¨°? Hi ha una pol¨ªtica cultural que ho ha promocionat?

R. No, aix¨° ¨¦s la crisi. La gent t¨¦ necessitat de treballar encara que sigui sense guanyar diners. ?s un tema horrible del sector: un 70% dels actors a Espanya no poden guanyar-se la vida amb la seva professi¨®. Em sorpr¨¨n perqu¨¨ ara ¨¦s aqu¨ª, a Madrid, que hi ha la producci¨® alternativa m¨¦s potent.

P. Per qu¨¨ es continua parlant de l'Institut del Teatre com si fos una excepci¨® en la formaci¨® d'actors?

R. Perqu¨¨ ¨¦s una instituci¨® centen¨¤ria, ¨¦s una entitat hist¨°ricament amb molt de pes. A Madrid hi ha la RESAD (Reial Escola Superior d'Art Dram¨¤tic), per¨° no ha tingut aquest reconeixement tot i que ha servit perqu¨¨ surtin generacions i generacions de bons actors.

P. On es nota que Madrid ¨¦s una capital d'Estat en q¨¹estions esc¨¨niques?

R. En teatre nom¨¦s hi veig una difer¨¨ncia: com que tothom ha de passar per Madrid per fer tr¨¤mits, com que ¨¦s una ciutat que t¨¦ molt de turisme espanyol, aqu¨ª hi proliferen els musicals de gran format, de franqu¨ªcia, que tenen un p¨²blic itinerant. Aix¨° abans no hi era. A Barcelona aix¨° no ho veig perqu¨¨ ¨¦s plena d'estrangers, i els estrangers no acostumen a anar al teatre. Per¨° Barcelona est¨¤ al nivell de Madrid en oferta, siguin capitals d'estat o no.

P. S'han creat dues realitat professionals paral¡¤leles entre Barcelona i Madrid? Ho pregunto perqu¨¨ el 2014 a TV3 vas dir que ning¨² et truca des de Catalunya per treballar.

R. Aix¨° ho comentem amb companys que viuen a Madrid: sembla que si marxes a Madrid per un per¨ªode llarg, a Barcelona ja no compten amb tu.

P. Per¨° als 80-90 tamb¨¦ era aix¨ª?

R. Potser m¨¦s aleshores, perqu¨¨ la ind¨²stria catalana no estava tan desenvolupada. Per¨° no em truquen el que jo voldria. Jo vull treballar a Catalunya, amb la meva llengua materna, i no tinc moltes oportunitats, i em sap greu. Trobo que ¨¦s injust perqu¨¨ la meva voluntat ¨¦s treballar a Catalunya, i no me'n surto.

P. I aix¨° ¨¦s perqu¨¨ s'han convertit en dos mons a part?

R. No. Aix¨° dep¨¨n de que a alg¨² se li ocorri trucar-me per fer una s¨¨rie a TV3. I aix¨° ho canvia tot. Li va passar el mateix a la Merc¨¨ Sampietro. Ella treballava a Madrid, un dia la van trucar i no ha parat. Un dia em trucaran i potser diran ?mira, si parla catal¨¤?, perqu¨¨ potser no saben que s¨®c catalana.

P. Les coproduccions entre entitats de les dues ciutats, per quin moment passen?

R. Entre els teatres p¨²blics que pertanyen a la Generalitat, al Ministeri o a la Comunitat de Madrid, es continuen fent algunes coproduccions, per¨° en el sector privat no se'n fa ni una, excepte entre les productores Focus i Pentaci¨®n.

P. Com ha evolucionat a Madrid, al teu entorn, el debat sobre la independ¨¨ncia de Catalunya?

R. El debat s'ha dilu?t perqu¨¨ ja s'ha acceptat la voluntat d'una part de la poblaci¨® catalana. Recordo aquell primer 11 de setembre tan intens ¨C2012¨C, aqu¨ª tothom es va sorprendre. Jo no em vaig sorprendre perqu¨¨ tinc fam¨ªlia all¨¤ i sabia quin era l'ambient. Per¨° a Madrid all¨° va ser nou i arran d'aquell 11 de setembre se'n va parlar molt. Ara el tema est¨¤ assumit.

P. Ets nascuda al Poble Sec. Hi ha algun sector de Madrid que et recordi el barri de la teva inf¨¤ncia?

No hi ha cap barri de Madrid que s'assembli a cap barri de Barcelona. S¨®n dues ciutats tan diferents que ¨¦s molt dif¨ªcil trobar-hi cap paral¡¤lelisme. Cap rac¨®, ni l'aire que s'hi respira; tot ¨¦s molt diferent. Tinc amics catalans i parlo amb ells, ¨¦s l'¨²nic paral¡¤lelisme. No s'assemblen gens. Ni els horaris. Jo s¨®c catalana i tinc com un xip al cap que ara que s¨®c productora, a les nou del mat¨ª ja comen?o a treballar. I a Madrid es fa el mateix per¨° tot comen?a una mica m¨¦s tard i acaba una mica m¨¦s tard.