¡°A Barcelona no s¡¯ent¨¦n que el seu model muse¨ªstic ¨¦s diferent del de Madrid¡±

Manuel Borja-Villel (Burriana, Castell¨®, 1957) diu que ¡°els valencians podem ser anticatalans o m¨¦s catalans que els catalans¡±; ell assegura que el seu cas ¨¦s el segon. Borja-Villel, director del Centre d'Art Reina Sofia, viu a Chueca perqu¨¨ li agrada la seva vida de barri, perqu¨¨ est¨¤ a prop de tot i perqu¨¨ li recorda una mica a Gr¨¤cia. I hi ha una altra ra¨® de pes: ¡°Quan vaig arribar a Madrid, vaig estar un cert temps sense televisi¨® i a la zona hi ha molts bars que s¨®n del Bar?a, i anava all¨¤ a veure el futbol. No s¨®c 'futbolero', s¨®c del Bar?a des que hi jugava Cruyff¡±. Potser per aix¨° devia fer m¨¦s mal l'SMS que Borja-Vilell va rebre d'un pol¨ªtic catal¨¤ que li deia ¡°Figo, tra?dor¡± quan va saltar del MACBA al Reina Sofia el 2008, segons va explicar ell mateix en una entrevista a 'La Raz¨®n'.

Borja-Villel ¨¦s de Castell¨® per¨° format als Estats Units i catal¨¤ d'adopci¨®. Va ser el primer director de la Fundaci¨® T¨¤pies, el 1990, i va ocupar el c¨¤rrec fins al 1998. Aquell any i fins al 2008 va ser director del MACBA. Ara fa 8 anys que dirigeix el Reina Sofia, el museu d'art contemporani m¨¦s important d'Espanya.

PREGUNTA. Catalans en les arts esc¨¨nics de Madrid, n'hi ha molts. En el m¨®n muse¨ªstic, tamb¨¦. Com ho explicaria?

RESPOSTA. S¨ª que hi ha molts catalans a Madrid, i en arts esc¨¨niques ¨¦s tradicional. Potser perqu¨¨ aquesta ciutat ¨¦s un punt de trobada. Tamb¨¦ s¨®n coincid¨¨ncies. A Barcelona tamb¨¦ hi va haver un moment determinat en qu¨¨ vam coincidir molts catalans del Sud: jo al MACBA, Bartomeu Mar¨ª, N¨²ria Anguita al T¨¤pies.

P. A l'inrev¨¦s, al m¨®n muse¨ªstic de Barcelona, es reprodueix el mateix?

R. No s¨®c capa? de dir cap nom, no hi ha hagut el mateix moviment cap a l'altra direcci¨®. Al Museu Picasso hi ha l'Emmanuel Guigon, que ¨¦s franc¨¨s, i hi ha algun altre cas d'estranger. Per¨° no hi ha gaire moviment en aquest sentit.

P. Barcelona hi ha un gran floriment de nous museus i centres expositius que no queda clar si respon a la demanda. A Madrid tamb¨¦ hi ha un fenomen similar?

R. Aix¨° ¨¦s general a tot l'Estat, a Barcelona i a Madrid, com a grans ciutats, amb m¨¦s pot¨¨ncia. A les dues hi ha un element d'atracci¨® tur¨ªstica, d'oci, possiblement m¨¦s a Barcelona. Quan va arribar la crisi, una de les queixes ¨¦s que aix¨° era insostenible. Per principi, en cultura no hi ha mai exc¨¦s, no s'acaba mai. La cultura no ¨¦s extractiva com ho pot ser una mina de carb¨®. La cultura no crea inflaci¨®; com m¨¦s se'n parli, millor. Que en un pa¨ªs hi hagi moltes institucions culturals ¨¦s molt bona not¨ªcia. Que hi hagi molts centres ¨¦s un element de normalitzaci¨® en un pa¨ªs on mancava la cultura. Ning¨² s'estranya que en qualsevol poblet d'Alemanya hi hagi una Kunstverein, un Kunsthalle (galeries d'art). S¨ª que hi ha hagut un exc¨¦s de pol¨ªtica espectacular, homogene?tzada, on tothom volia tenir el seu Guggenheim, el seu Reina Sofia. La cultura ¨¦s un ecosistema. L'error ¨¦s no haver tingut en ment aquesta visi¨® global, ecol¨°gica del sistema.

P. A Madrid i a Barcelona s'han produ?t aquestes disfuncions?

R. S¨ª. Quan en un municipi [d'aquestes prov¨ªncies] es construeix un auditori on hi cap m¨¦s gent que la que viu al poble, doncs aix¨° ¨¦s una disfunci¨®.

P. El turisme pot tenir un paper en aquesta disfunci¨®? El fet que es construeixi alguna instal¡¤laci¨® nova per atraure turisme?

R. Hi ha un tipus de turisme a Madrid que ¨¦s mou per la seva vida al carrer, pel Madrid dels ?ustries, per¨° la ciutat no t¨¦ la monumentalitat de Barcelona. Tampoc t¨¦ el turisme de platja, aleshores no queda altre remei que visitar les institucions culturals. A Barcelona, la gran instituci¨®, el MNAC, queda lluny de les rutes tur¨ªstiques, per aix¨° no compta amb les visites tur¨ªstiques que podria tenir en una altra ubicaci¨®. Per¨° jo no faria ¨¨mfasi en els recursos econ¨°mics que aporta el turisme. Jo crec en el servei p¨²blic. I els diners s'aconsegueixen amb patrocinis i altres fonts d'ingressos. No ¨¦s fonamental estar en les rutes tur¨ªstiques.

P. Quines s¨®n les principals difer¨¨ncies per al m¨®n dels museus entre Barcelona i Madrid com a capital d'Estat?

R. Crec que el model catal¨¤-Barcelona ¨¦s diferent del de Madrid. Aix¨° ¨¦s important per saber qu¨¨ ¨¦s demana a les institucions. Seria equivocat per als patrons del MACBA o de la T¨¤pies demanar el mateix que el Reina Sofia, el Thyssen o el Prado. El m¨®n muse¨ªstic de Barcelona ¨¦s diferent, ¨¦s fragmentat. No hi ha aquestes grans institucions, que cadascuna abasta grans ¨¨poques. A Barcelona l'¨¨poca moderna, per exemple, est¨¤ dispers entre la Mir¨®, la T¨¤pies, el Picasso. A Barcelona ha fallat que no s'ent¨¦n que el seu model muse¨ªstic ¨¦s diferent del de Madrid. Aquesta identitat ¨¦s la seva riquesa. Seria bo un pla global per a totes les institucions, per fer de les institucions petites una instituci¨® gran. La identitat ¨¦s un element fort de Barcelona i no s¨¦ si s'ha ent¨¨s gaire perqu¨¨ sovint es mira massa cap a Madrid.

P. A quina de les dues ciutats ¨¦s m¨¦s punyent la creaci¨® art¨ªstica?

R. En els ¨²ltims anys crec que a Barcelona han mancat estructures de proximitat. No parlo de centres c¨ªvics sin¨® estructures de producci¨®, tallers, on els resultats comptables i els visitants no siguin importants. En aix¨° a Barcelona era una ciutat que era capdavantera per¨° crec que els darrers anys no s'ha fet ¨¨mfasi en aquest treball capil¡¤lar. Aquesta ¨¦s la gran mancan?a, no les grans institucions. I aix¨° no ¨¦s tan car. Exposicions que portin turistes, requereixen un gran finan?ament, per¨° aix¨° que comento, no requereix tants diners. Mira com es va tancar l'Arts Santa M¨°nica. Va ser rar¨ªssim.

P. La situaci¨® pol¨ªtica ha afectat a la col¡¤laboraci¨® entre museus de Barcelona i Madrid?

R. Tot afecta. Avui tu i jo estem constipats, segurament tenim una neurona menys funcionant! Doncs el que est¨¤ succeint pol¨ªticament, tot afecta. Per¨° nosaltres, fa poc [el 2014] vam coproduir una exposici¨® amb la T¨¤pies sobre Kerry Marshall, la meitat aqu¨ª i la meitat all¨¤. En vuit anys que porto aqu¨ª, en les relacions institucionals no he tingut cap problema. A les d¨¨cades dels 80, 90, els efectes eren m¨¦s notoris perqu¨¨ quan hi havia canvi d'administraci¨®, hi havia canvi de tot. Ara els directors es nomenen per concurs i tenen m¨¦s autonomia de gesti¨®.

P. Com ha evolucionat al seu entorn el debat sobre la independ¨¨ncia a Catalunya?

R. Crec que en general ha anat a menys. Fa uns anys se'n parlava cada dia, a casa, a tot arreu. S'ha anat substituint per altres problemes. La cosa de la identitat s'ha substitu?t per problemes socials, per problemes de desigualtat, atur. El tema de la independ¨¨ncia era estrella fa uns anys. Ara es parla m¨¦s de la desigualtat, com a m¨ªnim en el meu entorn.