Impunitat al medi natural

Nom¨¦s el 40% de les 602 den¨²ncies posades principalment pels Agents Rurals i tamb¨¦ Mossos d¡¯Esquadra i Gu¨¤rdia Civil l'any 2015 per infraccions a les lleis de ca?a, pesca, prevenci¨® d¡¯incendis forestals, circulaci¨® motoritzada al medi natural i recursos forestals a Girona van acabar en multa. A m¨¦s, de les 158 den¨²ncies per infringir les normatives de protecci¨® dels animals, espais naturals i biodiversitat, 55 encara s¡¯han de tramitar. Des de l¡¯Associaci¨® Professional d¡¯Agents Rurals (ASPARC) es lamenta que als darrers anys hagi regnat la sensaci¨® que les infraccions al medi natural s¨®n "poc importants" per als governants i que encara no s¡¯entengui la seva feina ¡°de garants de la llei¡±. Consideren que ¡°les lleis que s¡¯aproven s¨®n foc d¡¯encenalls si no es sanciona a qui les incompleix¡±.

M¨¢s informaci¨®n

El 42% de la plantilla d¡¯agents rurals t¨¦ m¨¦s de 50 anys

Aquestes ¡°desencoratjadores¡± xifres pel Cos d¡¯Agents Rurals (CAR), que ¨¦s el principal encarregat de vetllar per la protecci¨® del Medi Natural i de denunciar les infraccions que s¡¯hi cometen, han sortit a la llum gr¨¤cies a dues preguntes parlament¨¤ries fetes pels grups del PSC i la CUP a la conselleria de Territori i a la d¡¯Agricultura.

Aix¨ª, de les 602 den¨²ncies rebudes per la conselleria i posades pels agents durant el 2015 a Girona, ¡ªper infraccions a les lleis de ca?a, pesca, prevenci¨® d¡¯incendis forestals, circulaci¨® motoritzada al medi natural i recursos forestals ¡ª, nom¨¦s es va obrir expedient sancionador en 434 (72%), 156 (20%) es van arxivar per diferents causes i la resta encara est¨¤ pendent de tramitar. Nom¨¦s 244 (40%), van acabar en multa. Destaca per exemple que nom¨¦s 91 de les 199 denuncies interposades per circulaci¨® motoritzada incomplint la normativa va acabar amb sanci¨®.

Pel que respecta a les den¨²ncies per infraccions ambientals o contra la normativa de protecci¨® dels animals, espais naturals i biodiversitat, que es van posar del 1 de mar? de 2015 a l¡¯1 de mar? de 2016, la conselleria de Territori ha recordat que els 10 primers mesos de 2015 la tramitaci¨® d¡¯expedients sancionadors per infracci¨® a aquestes normatives es va fer de del Departament d¡¯Agricultura. I que les den¨²ncies que se¡¯ls varen transferir, aix¨ª com les rebudes directament a Territori ascendeixen a Girona a 158. D¡¯aquestes nom¨¦s 69 (43¡¯6%) han generat la incoaci¨® d¡¯un expedient sancionador i 55 (35%) encara estan pendents de tramitar. Aquesta situaci¨® s¡¯agreuja a nivell de Catalunya on de les 613 den¨²ncies rebudes, la gran majoria referents a la protecci¨® d¡¯animals, 479 (78¡¯1%) encara no s¡¯han tramitat i 10 han prescrit.

En resposta a la pregunta parlament¨¤ria del PSC, el conseller de Territori, Josep Rull, ha atribu?t aquesta situaci¨® a ¡°mitjans humans insuficients¡±. A m¨¦s ha assegurat que tan des de Territori com d¡¯Agricultura per fer front a aquesta situaci¨® ¡°estan ultimant el trasp¨¤s de recursos, ja que s¡¯han convocat dues noves places de juristes i s¡¯ha iniciat un expedient de refor? per acumulaci¨® de tasques.

En aquest sentit la directora general de Forests (DARP), Montse Barniol, ha reconegut que ¡°han detectat un problema, que no ¨¦s menor¡± i que han de veure com ¡°posar-hi soluci¨®¡± perqu¨¨ t¨¦ certa ¡°complexitat¡±. Ha mantingut que han trobat ¡°diferents tipologies de problemes¡±, com la dificultat per instruir alguns expedients per q¨¹estions t¨¨cniques, les dificultat de notificaci¨® o la falta d¡¯advocats instructors. Tot i la voluntat de trobar soluci¨®, recorda que est¨¤ bloquejat tan el tema de pressupost com el d¡¯ampliaci¨® de personal i mant¨¦ que tot i que poguessin tenir pressupost pel 2017, ¡°potser seguirem sense poder contractar m¨¦s juristes¡±.

Els Agents Rurals Asseguren que des de fa m¨¦s de 15 anys detecten que moltes de les den¨²ncies que posen, acaben oblidades en un calaix. ¡°Ens ho diuen els mateixos infractors quan els tornem a denunciar per repetir la mateix activitat il¡¤l¨ªcita (infraccions), o quan venen a recollir estris comissats, com les canyes de pesca¡±.

Constaten que la protecci¨® del medi ambient t¨¦ un consens social menys fort que altres normatives com la del Tr¨¤nsit i lamenten que moltes infraccions mediambientals tenen poc suport social i pol¨ªtic, ¡°i fins i tot alcaldes poden arribar a pressionar per a que determinades den¨²ncies no prosperin¡±. Aix¨° propicia, segons l¡¯ASPARC ¡°que els responsables pol¨ªtics no destinin els recursos humans necessaris a la tramitaci¨® de les sancions¡±. Segons l¡¯Associaci¨®, a m¨¦s, ¡°l¡¯arxiu de molts expedients per prescripci¨® de la infracci¨®, com passa des de fa anys, permet que algunes den¨²ncies "sensibles" s¡¯arxivin enmig de den¨²ncies per infraccions lleus¡±. Confien que els nous pol¨ªtics del govern se n¡¯adonin de la disfunci¨® del sistema i facin els canvis necessaris per a que els infractors ¡°rebin el c¨¤stig que les lleis preveuen¡±.

Els Agents Rurals reclamen l¡¯agilitzaci¨® dels tr¨¤mits

El Parlament va aprovar a mitjans del maig passat una moci¨® en mat¨¨ria de Medi Ambient, a partir d¡¯una pregunta del grup de Ciutadans, que recollia les propostes de l¡¯ASPARC per agilitzar les sancions a infraccions ambientals. Segons el text, que es va aprovar amb els vots de tots els grups i l¡¯abstenci¨® de Junts pel S¨ª, es proposava ¡°crear un nou marc jur¨ªdic del dret sancionador mediambiental, aprovant un procediment administratiu sancionador ¨¤gil i amb reducci¨® de tr¨¤mits i d¡¯import de les sancions per prompte pagament¡± inspirat en la normativa sancionadora de Tr¨¤nsit, per a aquelles infraccions lleus i greus de la normativa mediambiental que no precisin d¡¯una valoraci¨® t¨¨cnica de danys produ?ts, ni d¡¯accions de restauraci¨® del medi.