La pressi¨® d¡¯ERC sobre Colau

Una part de l¡¯independentisme catal¨¤ pressiona En Com¨² Podem perqu¨¨ s¡¯afegeixi al full de ruta que la CUP va pactar amb Junts pel S¨ª, la coalici¨® que sustenta el Govern de Carles Puigdemunt. La pressi¨® va assolir fins i tot una certa virul¨¨ncia durant l¡¯¨²ltima campanya electoral, quan els candidats d¡¯ERC van convertir En Com¨² Podem en el seu principal adversari. Un altre vector de la mateixa pressi¨® ¨¦s l¡¯amena?a de deixar en minoria el govern de l¡¯Ajuntament de Barcelona llan?ada per ERC a partir del moment en qu¨¨ l¡¯alcaldessa Ada Colau va aconseguir incorporar els 4 regidors del PSC al seu equip. ERC viu ara l¡¯estranya situaci¨® de ser el soci minoritari de Converg¨¨ncia al Govern de la Generalitat mentre es nega a consolidar una majoria d¡¯esquerres a l¡¯Ajuntament de Barcelona.

Els independentistes semblen actuar sota la s¨ªndrome de l¡¯ara o mai. Creuen que la crisi constitucional provocada per la sent¨¨ncia de 2010 del Tribunal Constitucional sobre l¡¯Estatut d¡¯Autonomia de Catalunya, els estralls de la crisi econ¨°mica i el posterior esclat de la crisi del bipartidisme a Espanya, i la seva particular versi¨® a Catalunya, ha obert una excepcional finestra d¡¯oportunitat que els ¨¦s favorable. Aquesta percepci¨® es va concretar el gener del 2016 en un calendari per a la creaci¨® d¡¯un Estat catal¨¤ en 18 mesos, dels quals ja n¡¯han passat vuit. Una de les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquest plantejament va ser que van passar a considerar com a adversaris els partits que no es van afegir al seu programa. Gradualment, tot i aix¨°, han pres consci¨¨ncia que no podran assolir la majoria electoral, social i pol¨ªtica que els cal si no aconsegueixen sumar En Com¨² Podem al seu projecte.

Alguns dirigents d¡¯ERC creuen que En Com¨² Podem, o almenys una bona part d¡¯aquest conglomerat, pot ser un aliat en comptes d¡¯un adversari. Tot i aix¨°, la vict¨°ria d¡¯Ada Colau en les eleccions municipals a Barcelona i les dues vict¨°ries consecutives d¡¯En Com¨² Podem en les eleccions legislatives del 2105 i el 2106, han instaurat un mapa pol¨ªtic en qu¨¨ la direcci¨® d¡¯ERC no aconsegueix col¡¤locar-se. D¡¯una banda, els republicans d¡¯Oriol Junqueras s¡¯han beneficiat de la crisi de Converg¨¨ncia, a la qual s¨®n ja en condicions d¡¯arrabassar l¡¯hegemonia en l¡¯¨¤mbit nacionalista, per¨° de l¡¯altra han vist com se¡¯ls escapava l¡¯oportunitat de recollir els fruits de la dispersi¨® de l¡¯electorat socialista. ?s a dir, han perdut l¡¯oportunitat d¡¯esdevenir la primera for?a de l¡¯esquerra. Qui en canvi ho va aconseguir va ser la conflu¨¨ncia d¡¯esquerres patrocinada per Iniciativa Verds i Podem.

La fragmentaci¨® de l¡¯espai electoral ocupat durant d¨¨cades pel PSC ¨¦s alhora causa i conseq¨¹¨¨ncia que En Com¨² Podem assol¨ªs el mili¨® de vots en unes eleccions generals, una cota que els partits que van forjar la conflu¨¨ncia d¡¯esquerres no esperaven ni en els seus m¨¦s dol?os somnis. Ara, aquest mili¨® de vots ¨¦s valorat pels independentistes com un entrebanc, una muralla que cal fer caure. Si, com han anunciat els seus dirigents, les conflu¨¨ncies aconsegueixen estructurar com un nou partit el que fins ara nom¨¦s ha estat una heterog¨¨nia suma de partits, plataformes i grups d¡¯activistes de variada entitat, Esquerra es trobaria en un dels seus pitjors malsons: la seva alian?a amb Converg¨¨ncia i el seu hereu, el Partit Dem¨°crata Catal¨¤ (PDC) ¨¦s una hipoteca que li ha perm¨¨s avan?ar, per¨° li marca uns l¨ªmits que li impedeixen d¡¯assolir l¡¯¨¤mplia majoria que necessita just en un moment pol¨ªtic excepcionalment favorable.

Els independentistes que es consideren d¡¯esquerres no deixen de percebre les ambig¨¹itats de la seva posici¨®. Una de les dades que alimenta aquesta consci¨¨ncia ¨¦s que alguns dels components d¡¯En Com¨² Podem s¡¯han declarat tamb¨¦ sobiranistes, o fins i tot independentistes, encara que aquesta no sigui la posici¨® de la coalici¨® en el seu conjunt. Alguns dirigents d¡¯ERC creuen que la diversitat de criteris al si d¡¯En Com¨² Podem sobre el conflicte nacional catal¨¤ pot ser aprofitada i hauria de permetre, almenys, explorar un acostament pol¨ªtic entre la mateixa ERC, En Com¨² Podem i la CUP per articular un pol d¡¯esquerres sobiranista amb la pretensi¨® de convertir-se en for?a majorit¨¤ria a Catalunya. Sembla improbable, per¨° aquest debat s¡¯est¨¤ obrint i l¡¯escenari ¨¦s molt canviant.