Empord¨¤, el jard¨ª de la creaci¨®

L¡¯Empord¨¤ ¨¦s una regi¨® del nord de Catalunya on una ingent quantitat d¡¯artistes i creadors han trobat el seu lloc al m¨®n. Carmina Vilaseca, editora de la revista Guia Empord¨¤, m¡¯ajuda a confeccionar una llista que ¨¦s com la dels reis gots: pintors, m¨²sics, fot¨°grafs, escriptors, dissenyadors, escultors, il¡¤lustradors, editors¡­

Per saber qu¨¨ atreu els creadors com formigues a una sucrera, em poso a fer quil¨°metres sota l¡¯admonici¨® del mestre empordan¨¨s Josep Pla: passejant incansable, observador agut i preguntador impertinent.

La meva primera visita em porta a la Bisbal d¡¯Empord¨¤. ?lvaro Soler Arpa em guia a trav¨¦s d¡¯una pista enmig d¡¯una fronda de bardissa fins al seu taller, on treballa amb ossos d¡¯animals, ferros i material reciclat. Dins de la nau hi ha un zoo zombi; quan s¡¯obre la porta la brisa fa bellugar els seus costellams de filferro i els seus cranis amb les banyes intactes cabotegen. Li pregunto si els ossos s¨®n de l¡¯Empord¨¤. Doncs no. Recorre escorxadors, places de toros, carnisseries¡­ em parla de canyets de Saragossa on els ramaders porten els animals morts perqu¨¨ serveixin d¡¯autoservei per a les aus necr¨°fagues. Li pregunto pel sentit d¡¯aquesta a obra una mica sinistra: ¡°¨¦s la natura torturada, esguerrada. Ha deixat de ser ella mateixa com a conseq¨¹¨¨ncia de la manipulaci¨® de l¡¯home. S¨®n animals apocal¨ªptics¡±. I per qu¨¨ a l¡¯Empord¨¤? ¡°S¨®c d¡¯aqu¨ª. M¡¯agradaria morir i que m¡¯enterressin aqu¨ª. Tinc la sensaci¨® que aqu¨ª s¨®c a prop de molts llocs¡±.

L¡¯interior de l¡¯Empord¨¤ ¨¦s un indret, pl¨¤cid i rural, a difer¨¨ncia d'algunes poblacions de la costa com Palam¨®s o Roses. A la carretera circules darrere de tractors a pas d¡¯elefant que et van llan?ant un confeti d¡¯encenalls de palla, als costats hi ha camps groguencs i rul¡¤los enormes d¡¯herba seca. Despr¨¦s de passar un pont sobre el riu Ter, arribo al tranquil poble de Camallera.

M¡¯hi rep el matrimoni format per la catalana Marta i el japon¨¨s Hiroshi Kitamura. Al sal¨®, en una taula baixa amb partitures, descansa una tradicional flauta japonesa shakuhachi (d¡¯ell) i, sobre la lleixa, una guitarra espanyola (d¡¯ella). Tamb¨¦ hi ha un piano compartit.

Ens asseiem a la fresca taula de la cuina, on les paelles penjades sobre el fog¨® harmonitzen amb obres de petit format de Kitamura que, despr¨¦s de rec¨®rrer mig m¨®n, s¡¯ha quedat a l¡¯Empord¨¤. Aquest artista japon¨¨s t¨¦ una important obra com a pintor, per¨° ara est¨¤ bolcat en la feina d¡¯escultor vegetal. Fa servir branques per crear composicions trenades que em semblen nius o n¨²vols, o totes dues coses. M¡¯ho explica: ¡°Utilitzo materials de poda rebutjats perqu¨¨ aix¨ª els dono un nou ¨²s. ?s una manera de donar-los una nova vida. ?s una feina que t¨¦ a veure amb la tradici¨® de l¡¯ikebana i una manera d¡¯acostar-nos a la natura¡±.

Li pregunto com s¡¯ha adaptat a viure en la nostra societat, molt m¨¦s ca¨°tica que la japonesa. Somriu. ¡°Aqu¨ª tot ¨¦s menys ordenat, per¨° m¨¦s divertit. El caos sempre ¨¦s m¨¦s complex que l¡¯ordre. Tamb¨¦ m¨¦s lliure¡±. Em suggereixen visitar un ve¨ª i amic artista que treballa amb bamb¨² i, mentre la Marta m¡¯acompanya, li faig la gran pregunta: per qu¨¨ l¡¯Empord¨¤?: ¡°Vol¨ªem un lloc a prop de la natura i vam considerar instal¡¤lar-nos al Pirineu, per¨° aqu¨ª el paisatge ¨¦s m¨¦s amable. El paisatge no se¡¯t menja¡±.

Laurent Martin, Lo, ¨¦s un parisenc d¡¯ulls blaus colrat pel sol, com un d¡¯aquells exploradors europeus als tr¨°pics. Al seu pati es despleguen algunes de les seves composicions, m¨¦s que m¨°bils s¨®n escultures flotants. Va deixar Barcelona i una pr¨°spera feina en el m¨®n de la publicitat per rec¨®rrer el m¨®n a la recerca del bamb¨². Em parla de les seves propietats amb els ulls que li brillen: ¡°el bamb¨² transmet l¡¯energia de manera extraordin¨¤ria. Per¨° no ¨¦s fantasia. ?s un conductor de l¡¯electromagnetisme excel¡¤lent. La primera bombeta que va fabricar Edison tenia un filament de bamb¨²¡±. Deixa les peces penjades a l¡¯exterior perqu¨¨ s¡¯assaonin com si fossin pernils. Em diu que l¡¯Empord¨¤ li permet tenir un taller on pot tocar amb els peus la terra. Li responc que tamb¨¦ ho podria fer a la serra de Guadarrama... ¡°aqu¨ª l¡¯aire humit del mar estova el bamb¨² i la tramuntana l¡¯asseca i aix¨ª troba el seu equilibri¡±. Al cap i a la fi, el bamb¨² ¨¦s pur equilibri, em diu: ¡°no t¨¦ arrels i, tot i aix¨°, s¡¯enfila en perfecta harmonia cap al cel¡±.

Animalisme afric¨¤

M¡¯encamino cap a Foix¨¤. A prop del seu castell del segle XIII, abans d¡¯arribar a una granja de vaques, es troba el cau del cineasta, escriptor i cercador de mons que s¡¯enfonsen Jordi Esteva. A la porta hi ha un Citro?n Dos Cavalls vermell i em rep amb afecte, espardenyes aut¨°ctones i una camisa de girafes. Les seves obres m¡¯hipnotitzen: la immersi¨® en l¡¯animisme afric¨¤ de Viaje al pa¨ªs de las almas; l¡¯emocionant visita a Socotra, l¡¯illa dels genis; pel¡¤l¨ªcules documentals com Komian, amb aquesta xaman sorprenent que ¨¦s la Dona pantera. Doncs aquest home que parla ¨¤rab, ha viscut molts anys al Caire i ¨¦s un expert en cultura africana, s¡¯ha refugiat tamb¨¦ a l¡¯Empord¨¤: ¡°Sembla una contradicci¨® amb la meva vida viatgera, per¨° els pa?sos que adorava: S¨ªria, l¡¯Iraq, el Iemen, el Sudan¡­ estan destrossats. Si s¨®c aqu¨ª ¨¦s perqu¨¨ m¡¯he volgut a?llar. El meu ideal no era muntar-me la meva torre d¡¯ivori, per¨° aquest ¨¦s el lloc on em sento m¨¦s b¨¦¡±. Sou molts artistes, per¨° no heu creat comunitat: ¡°No hi ha un empordanisme. Jo tinc relaci¨® amb gent del cinema com Isaki Lacuesta o Albert Serra, per¨° no faig vida social¡±.

Dic ad¨¦u a Jordi Esteva i els seus set gats. I, en la meva darrera parada, m¡¯aturo ni m¨¦s ni menys a Llofriu, p¨¤tria de Josep Pla.

L¡¯atzar t¨¦ sentit de l¡¯humor: la molt republicana Rosa Reg¨¤s viu en una zona que es diu paratge del Sobir¨¤. L¡¯escriptora i exdirectora de la Biblioteca Nacional hi t¨¦ una casa molt gran, que prou que li costa mantenir. Est¨¤ esperant el t¨¨cnic del pou a veure qu¨¨ passa amb l¡¯aigua, que no surt. Hi ha per tot arreu regadores i eines de jardineria d¡¯aquesta ¨¤via d¡¯estiu de joventut eterna. Parlem de l¡¯abs¨¨ncia d¡¯un moviment com¨² de la gent de la creaci¨® aqu¨ª: ¡°Si jo tingu¨¦s 20 anys menys buscaria un lloc equidistant i muntaria un caf¨¨ agradable amb biblioteca perqu¨¨ s¡¯hi trob¨¦s la gent. Aix¨° ¨¦s una cosa que no existeix¡±. Parlem dels seus llibres, una novel¡¤la que t¨¦ a mitges i el quart volum de mem¨°ries, de la seva capacitat per no avorrir-se mai¡­ ¡°I no em preguntar¨¤s per la pol¨ªtica?¡±, em deixa anar. I ho faig. I, esclar, est¨¤ ¡°molt emprenyada¡±. Per¨° esperan?ada. Errej¨®n li va trucar per formar part de la llista de Podem; li va agradar la seva amabilitat per¨° va declinar l¡¯oferiment perqu¨¨ ¡°jo ja s¨®c una velleta per ficar-me en aquestes coses¡±. Se¡¯ns fa de nit xerrant. M¡¯acomiado d¡¯ella, que tanca el reixat del seu regne de pous i regadores. I torno cap a la ciutat pensant que aquesta gent no ha anat a l¡¯Empord¨¤ a trobar-se sin¨® a perdre¡¯s.