El turisme tamb¨¦ col¡¤lapsa l¡¯aixeta

L¡¯Ajuntament del Port de la Selva (Girona) es va veure obligat divendres passat a prohibir l¡¯¨²s de l¡¯aigua per tot el que no sigui estrictament dom¨¨stic. Aquesta localitat de 1.000 habitants, que multiplica per deu la seva poblaci¨® durant l¡¯estiu, va veure com l¡¯escassetat de pluges i la pressi¨® de la poblaci¨® estival provocava que el nivell de sal del seu aq¨¹¨ªfer es dupliqu¨¦s. Per aix¨°, de forma excepcional va prohibir emprar aigua per a regs agr¨ªcoles o de jardins; netejar carrers, espais p¨²blics, terrasses, fa?anes, vehicles, embarcacions o omplir piscines.

El del municipi giron¨ª no ¨¦s un cas a?llat. Estellencs ¨¦s un dels pobles m¨¦s petits de Mallorca i serveix de porta per la serra de Tramuntana. A l¡¯hivern t¨¦ 250 ve?ns, una xifra que gaireb¨¦ es triplica en la temporada estival a causa de l¡¯oferta de cases rurals. Els visitants deixen riquesa, per¨° tamb¨¦ generen tensions. La petita carretera que creua el municipi es col¡¤lapsa pels 4.000 cotxes que la transiten cada dia. El prove?ment d¡¯aigua se sotmet a un estr¨¨s tal que ha obligat l¡¯Ajuntament a apel¡¤lar al civisme i a la regulaci¨® per garantir-ne el subministrament. L¡¯¨²ltim decret, de juliol passat, prohibeix omplir les piscines. ¡°Sense l¡¯ajuda ciutadana no hi arribar¨ªem¡±, confessa el seu alcalde, Tolo Jover (PP), que agraeix que es reculli l¡¯aigua freda amb una galleda mentre s¡¯espera que surti la calenta o que es comprovin les aixetes. A Balears aquest any ha plogut un 20% menys de l¡¯habitual.

Els municipis balears d'Estellencs i Valldemosa han prohibit omplir les piscines

Valldemosa va seguir el cam¨ª de la seva localitat ve?na i tamb¨¦ va prohibir el reg de jardins i l¡¯ompliment de piscines. El poble t¨¦ 2.000 habitants i l¡¯Ajuntament calcula que aquest any la poblaci¨® a les illes es disparar¨¤ en 1,5 milions de visitants, un 17% m¨¦s que l¡¯any passat. ¡°Nom¨¦s un 5% hi pernocta, per¨° ens vam veure obligats a instal¡¤lar banys port¨¤tils sense aigua per estalviar¡±, explica Jaume Salv¨¤, el regidor de turisme. Aquestes poblacions exemplifiquen un greu problema que afecta especialment la costa mediterr¨¤nia espanyola, els seus arxip¨¨lags i l¡¯Andalusia interior. D¡¯acord amb les estad¨ªstiques del World Resources Institute, Espanya ¨¦s el pa¨ªs europeu amb m¨¦s estr¨¨s h¨ªdric, un concepte que defineix l¡¯alta demanda d¡¯aigua contra la poca capacitat de satisfer-la. En la classificaci¨® mundial ocupa el lloc 12, per sota dels pa?sos ¨¤rabs, Israel o algunes illes del Carib.

¡°El turisme bat r¨¨cords any rere any i ¨¦s el responsable del 10,9% del PIB, el 43% a Balears. Per¨° alhora afegeix m¨¦s pressi¨® al subministrament i al tractament d¡¯aig¨¹es. Som la segona destinaci¨® tur¨ªstica d¡¯Europa i el 70% dels visitants es concentren precisament en aquestes ¨¤rees amb escassetat manifesta d¡¯aigua i amb el risc de sequera¡±, explica Gonzalo Delac¨¢mara, coordinador del grup d¡¯Economia de l¡¯Aigua de l¡¯Institut Madrileny d¡¯Estudis Avan?ats (IMDEA). Un altre factor que influeix en la tensi¨® ¨¦s la gran estacionalitat: el 38% de les visites es concentra en el per¨ªode estival, la qual cosa dificulta la planificaci¨®.

Diversos estudis assenyalen que els turistes tenen necessitats diferents de les dels residents i consumeixen fins a quatre vegades m¨¦s aigua. Per aquest motiu una altra de les mesures del municipi d¡¯Estellencs ha estat establir uns l¨ªmits: 350 litres al dia per habitatge i 120 litres per pla?a tur¨ªstica. Addicionalment, explica l¡¯economista d¡¯IMDEA, la costa mediterr¨¤nia acumula el 63% de l¡¯habitatge nou a la venda que ha estat heretada dels anys de bombolla immobili¨¤ria. S¨®n 518.000 pisos que en algun moment comen?aran a demanar el subministrament.

Els investigadors calculen que un turista gasta fins a quatre vegades m¨¦s aigua que un resident

El 70% de l¡¯aigua d¡¯Espanya es dedica al reg. El Govern balear, per exemple, t¨¦ a ple funcionament les tres plantes dessaladores de l¡¯illa. ¡°Dels aq¨¹¨ªfers de la Tramuntana no en podem treure m¨¦s i l¡¯Ag¨¨ncia Estatal de Meteorologia preveu una tardor seca. Ja que tenim les dessaladores, les engeguem i espero que puguem ser previsors per mantenir les reserves per a l¡¯hivern¡±, explica el conseller de Medi Ambient de Balears, Vicen? Vidal, de la coalici¨® ecosoberanista M?S.

¡°Som el cinqu¨¨ pa¨ªs amb m¨¦s capacitat de dessalatge, per¨° les instal¡¤lacions nom¨¦s operen al 18% de la seva capacitat. Paradoxalment les hem creat per protegir-nos, per¨° seguim sense mecanismes per utilitzar-les b¨¦. No poden quedar-se ocioses¡±, critica Delac¨¢mara, que tamb¨¦ treballa com a consultor internacional en economia dels recursos naturals per al sistema de l¡¯ONU. Considera que falten pol¨ªtiques p¨²bliques i un disseny d¡¯incentius que les facin competitives. ¡°Un metre c¨²bic d¡¯aigua de dessaladora costa un euro, un agricultor la treu de l¡¯aq¨¹¨ªfer il¡¤legalment per 30 c¨¨ntims¡±, afirma l¡¯economista. El planejament no s¡¯ha fet d¡¯una manera modular, pensant en les variacions de poblaci¨®, sin¨® conformement a un nivell constant.

Falta de fons

Per garantir la seguretat h¨ªdrica es necessiten diners i Espanya es troba en una situaci¨® dif¨ªcil per aconseguir-ne. A les investigacions sobre la destinaci¨® dels fons de les dessaladores que realitza la UE se suma la reducci¨® de les partides de cohesi¨®. ¡°Pujar l¡¯ecotaxa est¨¤ sobre la taula. Considerem que una part important de la seva recaptaci¨® pot anar a estructures hidr¨¤uliques¡±, diu el vicepresident balear, Biel Barcel¨® (M?S). ¡°Ens hem plantejat parar l¡¯augment de les places tur¨ªstiques, per¨° cal ser realistes, ¨¦s molt complicat¡±, confessa el tamb¨¦ conseller de Turisme.