Un tresor a la vora del mar

"Sabeu qu¨¨? El Carib o qualsevol platja paradis¨ªaca pot ser al¡¤lucinat. Per¨° aix¨° ¨¦s un tresor". La meva neboda expressava la seva "felicitat m¨¤xima" en tornar a la platja on generacions de la fam¨ªlia han estiuejat. Un tresor a seixanta i pocs quil¨°metres de Barcelona, al nord de la Costa Daurada, anomenat Sant Salvador.

Agafes el cotxe i t'endinses per l'autovia de Castelldefels fins a connectar amb l'autopista de la costa. Garraf, Sitges, Vilanova, Cubelles, Cunit i Segur queden enrere. Baixant del coll de Calafell apareix el Pla de Mar del Baix Pened¨¨s, encara miraculosament tenyit del verd suau de les vinyes a pesar del creixement urban¨ªstic que ha experimentat aquesta zona tradicionalment vitivin¨ªcola. A la dreta, el Vendrell. Al fons, Coma-ruga, Franc¨¤s i Sant Vicen? de Calders. A l'esquerra, el mar, a vegades gris i d'altres blau radiant. I als seus peus la platja. Respira fort, ja has arribat. L'olor i la remor del mar et donaran pau.

Aquest barri mar¨ªtim del Vendrell ¨¦s el meu espai de llibertat. El rac¨® que cerco una vegada i una altra per fugir de Barcelona. Un lloc on el temps s'atura i els tel¨¨fons m¨°bils es converteixen en fixos. On no fer res ¨¦s sin¨°nim de benestar, de descans. El dolce far niente dels italians. Tamb¨¦ ¨¦s la vila nadiua de Pau Casals i val molt la pena visitar la seva casa-museu a peu de sorra. O gaudir dels concerts que peri¨°dicament es programen a l'auditori dedicat al m¨²sic universal, que ocupa bona part dels terrenys on hi havia la seva finca familiar.

Sant Salvador ¨¦s el bressol del Vendrell. Una parr¨°quia amb dues esgl¨¦sies va ser creada cap al 1038 en aquesta part de la Catalunya Nova que avui coneixem com a Baix Pened¨¨s. Una d'elles ¨¦s una ermita rom¨¤nica situada a uns 500 metres del mar, en una zona pantanosa i envoltada d'aiguamolls i estanys, que no s'eliminen completament fins a mitjans del segle passat. Una terra rica en pesca, cereals, oliveres, garrofes i sobretot vinya (l'horta ¨¦s per a l¡¯autoconsum), per¨° tamb¨¦ en mosquits, que porten el paludisme i la mal¨¤ria. Un lloc "aspre i desert, erm i mals¨¤", segons l'aleshores bisbe de Barcelona, que impulsa el trasllat de la parr¨°quia a l'actual nucli hist¨°ric de la vila 300 anys despr¨¦s. Els vendrellencs, per¨°, dediquen el nou temple al mateix sant i prometen recordar sempre els seus or¨ªgens quan visiten l'ermita anualment en process¨®. Encara avui, cada 6 d'agost, s'hi canten els goigs a Sant Salvador.

A Sant Salvador l'arena "hi ¨¦s fina, l'onada rient la pren per joguina", que escriv¨ª Apel¡¤les Mestres, il.lustre estiuejant com ?ngel Guimer¨¤. Ara, per¨°, ja no ¨¦s blanca "com flonjo tap¨ªs per peus de sultana". La construcci¨® del port de Coma-ruga a finals dels anys setanta en un sorral, quina gran idea!, va modificar la l¨ªnia de la costa buidant d'arena la platja de Sant Salvador, que s'acumula a la ve?na des de fa 40 anys. Una dragadora buida cada dia la bocana de llevant i el pont que duia als molls, acaba de ser enderrocat perqu¨¨ ja no compleix la seva funci¨®; no passa per damunt del mar. Per¨° en comptes de tornar la sorra al seu lloc original, el ministeri de Foment va omplir amb saul¨® d'una altra contrada ¡ªbrut, polseg¨®s i marr¨®¡ª, el que sempre havia estat una meravellosa platja d'arena fina i blanca. Han passat dues d¨¨cades i, per sort, la natura a poc a poc ho va tornant al seu estadi natural i a la vora del mar tornem a gaudir del tacte de l'arena perduda, per¨° de diferent color.

Durant un temps, al segle XVIII, tamb¨¦ va ser el tercer port de Catalunya en volum d'exportaci¨® de vi i el sis¨¨ d'aiguardent. A Espanya, Europa, per¨° tamb¨¦ a Am¨¨rica. Som, recordem, a la platja del Vendrell "que fa olor mesclada de garrofa i vi novell", deixa dit Josep Carner. M¨¦s que un port, una platja on les embarcacions comercials fondegen a certa dist¨¤ncia per no embarrancar en la seca o banc de sorra dins de l'aigua. Per no encallar a 'sacallets', que en diem els habituals d'aquesta franja del litoral tarragon¨ª encarada al sud. A l'hivern, cregui¡¯m, veur¨¤ el sol llevar-se i pondre's sobre el mar.

A la platja de Sant Salvador ¡ªrica en peixos, crancs i petxines, delicioses tellines que trobava de nena fent castells a la sorra¡ª hi convivien pescadors i boters, l'altra gran ind¨²stria de la comarca. Plenes o buides, les b¨®tes de vi acaben als vaixells comercials d'una activitat importadora i exportadora que comen?a a minvar amb l'arribada del ferrocarril, quan tot just despunta el turisme amb l'aparici¨® de les primeres casetes de bany. Aleshores, el meu besavi conven? la seva muller, pubilla d'una fam¨ªlia de comerciants del Vendrell, de transformar un magatzem davant del mar en vuit apartaments. Ella no ho veu gens clar. Ell argumenta: "Molt malament haur¨¤ d'anar aquest pa¨ªs perqu¨¨ les criatures no juguin en aquesta platja".

Els nens segueixen xipollejant vora el mar, nadant, fent castells, arrebossant-se de sorra i els pescadors planten canyes en aquest entorn privilegiat. Els professionals fa temps que han desaparegut, per¨° en els meus records, quan encara no hi havia passeig mar¨ªtim, apareixen l'Indalecio, la Lola i la Pilar, que vivien sota casa. Elles cosint les xarxes o pelant p¨¨sols; ell arrossegant la barca fins a les terrasses davant de les cases cada capvespre, no fos que una llevantada se l'endugu¨¦s mar endins.

Som a tocar dels ¨²nics 500 metres de la comarca que no han sigut engolits pel desenvolupament urban¨ªstic. Un espai avui en dia protegit entre l'actual i l'antiga desembocadura de la riera de la Bisbal que rep el nom de les Madrigueres, un amagatall incre?ble de pops i on nidifiquen tota mena d'aus. Una mica m¨¦s enll¨¤, fronterer amb Calafell, s'albira l'edifici racionalista de l'antic sanatori de Sant Joan de D¨¦u ¡ªavui hotel Ra¡ª constru?t als anys vint del segle passat per sanar els infants tuberculosos, amb l¡¯¨²s de les propietats curatives del sol i les aig¨¹es iodades d'aquesta franja del litoral.

Hi ha qui de vacances marxa fora per rec¨®rrer el m¨®n. Jo planto la canya a Sant Salvador i no em bellugo de 500 metres a la rodona. Com canta Joan Issac "si un dia he d'anar-me'n, deixeu lliure una cadira, si pot ser amb el sol de cara, que jo vull quedar-me aqu¨ª".