La mania de prohibir

Essaouira, l¡¯antiga Mogador portuguesa, ¨¦s una petita ciutat situada a la costa atl¨¤ntica marroquina, a l¡¯altura de Marr¨¤queix. Durant segles, Mogador va ser el gran port d¡¯aquella zona. La seva posici¨® geogr¨¤fica, i algunes riqueses naturals, la van convertir ja en un port important durant el domini rom¨¤. En l¡¯¨¨poca moderna, va ser un enclavament colonial portugu¨¨s al servei del comer? brit¨¤nic. Aquesta situaci¨® va canviar a principis del segle XX quan Fran?a es va fer c¨¤rrec del protectorat d¡¯aquella zona i la petit¨ªssima ciutat a la qual els francesos van anomenar Casablanca es va anar transformant en la gran urbs actual.

Fa vint anys, Essaouira amb prou feines havia estat descoberta pel turisme, tan sols alguns hippies l¡¯havien freq¨¹entat seguint l¡¯empremta de Jimmy Hendrix, que hi va passar alguna temporada. Llavors era una ciutat c¨°moda, de mida redu?da, tranquil¡¤la, refugi d¡¯artistes. A m¨¦s, des del punt de vista urb¨¤, estava ordenada amb tra? racional a causa que, despr¨¦s d¡¯un incendi que la va devastar, va ser reconstru?da per un arquitecte franc¨¨s.

A la platja, al costat de la porta de la ciutat, era freq¨¹ent veure com caminaven per la vora de l¡¯aigua, amb els peus descal?os i agafades de la m¨¤, representants de tres generacions d¡¯una mateixa fam¨ªlia: ¨¤via, mare i filla. L¡¯¨¤via vestida de negre, una part del seu rostre tapat amb mocador que li arribava al cap i amb faldilla fins als peus. La mare, quarantina, amb vestit de bany complet, dissenyat amb estil antiquat per a nosaltres. La n¨¦ta, una adolescent, anava amb un biquini, exactament igual als quals podem veure a qualsevol platja espanyola. Com he dit, les tres agafades de la m¨¤, passejant i parlant, amb total naturalitat, contentes d¡¯estar juntes.

Molts anys abans, en els primers cinquanta, l¡¯agutzil de Llafranc, una pedania de Palafrugell, llavors un min¨²scul poblet de la Costa Brava, sempre caminava preocupat per les seves dificultats a fer complir la llei. Havien aparegut a la platja les primeres estrangeres en biquini i un b¨¤ndol del Ministeri de la Governaci¨® prohibia l¡¯¨²s de tal pe?a per considerar-la ofensiva per a la moral i els bons costums. El pobre home, Cipriano es deia, feia tot el possible per fer veure que no les veia, era un vell liberal empordan¨¨s, caminava a poc a poc amb bast¨® vell, un bra? i diversos dits de l¡¯altra m¨¤ amputats.

Contrabandista de tabac en altres temps, Cipriano, molt volgut per tots, explicava hist¨°ries fascinants sobre l¡¯ofici de contrabandista, que llavors se seguia practicant a Llafranc amb assidu?tat i efic¨¤cia. Un any, en sorprendre¡¯ls en una batuda, van detenir a tots els homes de Llafranc, no devien ser m¨¦s d¡¯una dotzena, amb l¡¯alcalde pedani, fill de Cipriano, al capdavant. Escena de Berlanga, no em diguin! Precisament, la seva minusvalidesa f¨ªsica es devia al fet que un petard de pesca va explotar abans d¡¯hora, m¨¨tode ja llavors no perm¨¨s.

Com havia de prohibir aquest bon home que unes senyores de bon veure es tiressin a l¡¯aigua en biquini? ¡°He vist una francesa, prefereixo no mirar¡±, deia i deia b¨¦. Ja s¡¯ho far¨¤ cadasc¨² amb els seus costums. Total no feien cap mal. Al primer dia els estiuejants d¡¯una certa edat, dissimulant, feien una passejada per on hi havia la francesa en q¨¹esti¨® i ho comentaven amb els amics perqu¨¨ tamb¨¦ fessin un tomb per all¨¤. Al tercer dia ja ning¨² feia cas dels biquinis, formaven ja part del paisatge. D¨¨cades despr¨¦s, amb el topless va succeir el mateix. Costums. No estan ni b¨¦ ni malament: simplement canvien.

Doncs b¨¦, en aquesta ¨¨poca de puritanisme que ens ha tocat viure, alguns municipis francesos, a causa de l¡¯alarma provocada pels atemptats terroristes!, han decidit prohibir el burquini, aquesta pe?a que ho tapa tot excepte la cara, les mans i els peus. El criteri d¡¯aquesta prohibici¨® ¨¦s a primera vista el contrari, per¨° en el fons es tracta del mateix que tenia com a conseq¨¹¨¨ncia prohibir el biquini.

¡°Prohibit prohibir¡± deien els nois francesos de maig del 68. Home, no tant! Cal prohibir quan l¡¯acci¨® d¡¯un vulnera els drets d¡¯un altre. Aquest el principi b¨¤sic que s¡¯ha d¡¯observar per protegir la llibertat de tots. Per¨° prohibir perqu¨¨ molesta la vista, va contra la moral pr¨°pia, o produeix alarma social, no t¨¦ cap fonament. La toler¨¤ncia s¡¯exerceix amb els altres, no amb els teus ni amb tu mateix.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.