Jamaica guanya la medalla d¡¯or en el 4x100 i Bolt completa el seu triple-triple

Brasil ¨¦s Jamaica i Rio ¨¦s Kingston, i a la festa del relleu, l'Estadi Ol¨ªmpic va gaudir com mai. Va guanyar Jamaica, va perdre Estats Units i l'estadi es va enfonsar de felicitat. ?s el contagi d'Usain Bolt, irresistible. ?s el valor dels s¨ªmbols. Unes xifres: 37,21s, el temps de Bolt i els seus amics.

A Jamaica, a Kingston, on al final de la primavera tots els col¡¤legis de l'illa s'enfronten durant nits en carreres amb testimoni, el relleu ¨¦s sagrat. A l'illa de la velocitat, el r¨¤nking dels instituts l'estableixen els seus atletes no els seus estudiants. All¨¤ va n¨¦ixer Bolt, en aquest clima, on perdre ¨¦s una maledicci¨®.

L'estadi es va buidar tan r¨¤pid com s'havien corregut els 400 metres per postes, per¨° uns centenars d'irreductibles es van agrupar en la tribuna baixa i quan Bolt i els seus, reunits tots per al comiat, van deixar de ballar a Marley per celebrar la seva tercera vict¨°ria consecutiva, van comen?ar a corejar el nom de l'¨ªdol r¨ªtmic i fort, com un cor, gaireb¨¦, que va emocionar l'home m¨¦s r¨¤pid. Encara embolicat en la seva bandera va anar fins l'¨²ltima l¨ªnia. Es va agenollar, va ajupir el cap i va besar la pista com la nit anterior. Despr¨¦s va redre?ar el tors i va obrir els bra?os en creu abans de fer-se el senyal un parell de vegades. Tot aix¨°, sense perdre de vista als fot¨°grafs, posant per a ells, entenent les seves necessitats de plasmar en un sol fotograma la vida ol¨ªmpica del m¨¦s gran. Va ser l'¨²ltim contacte de Bolt amb una pista ol¨ªmpica. Alguna ll¨¤grima va brillar en el seu rostre sempre jovial. Nou medalles d'or pesen en el seu coll. Les mateixes que van aconseguir abans Paavo Nurmi y Carl Lewis. Per¨° aquests no van guanyar sempre; Bolt no va perdre mai. "Aqu¨ª va", va dir despr¨¦s. "Ja ho puc dir: ja s¨®c el m¨¦s gran".

La nit en la qual va completar sense cap error una perfecta travessia ol¨ªmpica que li ha costat vuit anys de la seva vida, dels 22 als 30, la joventut accelerada, Bolt va ser un petit mag de mirada divertida i precisa que transformava all¨° cap a on mirava. Va fulminar, com sempre, a Estats Units, que, una vegada m¨¦s, va acabar pel terra i la vista enfonsada. Als seus vells companys els va mirar d'una altra manera per reviure el seu esperit cansat, a Asafa Powell, a Blake, a Ashmeade, amb els quals va ballar. Amb Powell va comen?ar de rival, llevant-li el r¨¨cord dels 100m i conduint-lo a la depressi¨®. Quan Asafa va comprendre que el seu paper en l'atletisme seria sempre secundari, va entrar en el cercle de Bolt. Va guanyar amb ell l'or en el relleu de Pequ¨ªn. A Londres, sancionat per dopatge, no va ser-hi. A la capital brit¨¤nica si que va c¨®rrer Blake, el seu company d'entrenaments, que es va lesionar de gravetat fa dos anys i encara no ha acabat de recuperar la velocitat que el va portar a ser el segon millor en els 100m (9,69s) i en els 200m (19,26s) darrere del boss. El tercer, Ashmeade, era nou. Una mica vell, una mica trencat, una mica nou. I Bolt va recomposar-ho i va construir un equip imbatible. I als altres rivals els va motivar tant la seva energia que, seguint la seva estela al Jap¨®, va ser capa? de guanyar la medalla de plata per davant d'Estats Units, bronze abans de ser desqualificat. Amb 37,60s, els japonesos van batre el r¨¨cord d'?sia exhibint, de pas, el seu sistema de pas de testimoni de sotam¨¤.

Bolt tanca el cercle

Desde el seu primer dia en un estadi ol¨ªmpic, al Pequ¨ªn dels 9,69s, fins? l'¨²ltim, el relleu de la consagraci¨® final, Bolt ha estat el m¨¦s gran

Estats Units no figura en la classificaci¨® de cap dels tres relleus guanyats per la Jamaica de Bolt. A Pequ¨ªn, un desastre en el pas del testimoni entre Darvis Patton i Tyson Gay en les semifinals els va impedir arribar a la final. A Londres, van acabar primers en la pista, per¨° tres anys despr¨¦s van ser desqualificats pel dopatge de Tyson Gay. I aquest, l'atleta que el 31 de maig de 2008 va veure com Bolt batia el seu primer r¨¨cord del m¨®n (9,72s) davant dels seus nassos a Nova York, un cop del que mai es va recuperar, tamb¨¦ va participar del desastre del divendres a Rio, encara que no va ser el culpable directe de la desqualificaci¨®. Aquesta es va produir perqu¨¨, en la seva ansietat per arribar abans que els seus ve?ns jamaicans ¨Ccarrer tres EUA, carrer quatre Jamaica, carrer cinc Jap¨®--, Mike Rodgers, el rellevista de la corba de sortida, li va lliurar al pobre Justin Gatlin el testimoni abans de la zona reservada. Malgrat aix¨°, la carrera va ser equilibrada fins que Gay, despr¨¦s de la seva corba, li va lliurar el testimoni al seu ¨²ltim company, Trayvon Brommell, no m¨¦s d'un parell de centenes m¨¦s tard del moment en el qual Nick Ashmeade li va transmetre a Bolt el seu. Ho va rebre el gegant i l'estadi va rugir, i per respondre, Bolt va regalar la seva ¨²ltima gran recta, la recta que mai a la vida podria haver-se perm¨¨s no guanyar. Brommell va acabar pel terra, botant, desesperat. "?s un malson", va dir Gatlin, el precipitat. "Tot el treball, fet engrunes".

Des del seu primer dia en un estadi ol¨ªmpic, al Pequ¨ªn dels 9,69s amb els bra?os oberts, fins a l'¨²ltim, el relleu de la consagraci¨® final, Bolt ha estat el m¨¦s gran. Els seus comptes de nou ors, no obstant aix¨°, poden canviar en els propers mesos. Nesta Carter, que va participar en la vict¨°ria de Pequ¨ªn 2008, est¨¤ a l'espera d'una sanci¨® per dopatge que podria privar-li de la vict¨°ria. Seria Jamaica la que perdria, i per aix¨° li doldria a Bolt, per¨° el seu b¨¦ m¨¦s preuat, els seus sis ors individuals, ning¨² els hi tocar¨¤ mai. "Ho he aconseguit perqu¨¨ ¨¦s pel que he treballat sempre. Sempre he estat famolenc. Mai em sentia satisfet", va dir Bolt. "Ara nom¨¦s desitjo sortir aquesta nit sense pensar en res m¨¦s".

En el relleu femen¨ª, Estats Units va derrotar Jamaica, com fa quatre anys. Ho va fer pel dif¨ªcil carrer u, el c¨¤stig pels seus problemes per classificar-se, i en 41,01s, la segona millor marca de la hist¨°ria ol¨ªmpica.