L¡¯ostentaci¨® insolent

¡°Los trenes eran animales mitol¨®gicos que simbolizaban la huida, la fuga, la vida, la libertad¡±¡­ Aix¨ª introdu?a Joaqu¨ªn Sabina un dels seus temes que xiulava aquell trasto que acabaven de regalar-me. L¡¯invent es deia discman i tenia molts avantatges i innombrables defectes. Connectava l¡¯aparell, play, i caminava a poc a poc, de forma r¨ªtmica. Si l¡¯atzar o una vorada em jugaven una mala passada, el feix llumin¨®s no apuntava correctament i les can?ons botaven sense ordre. Eren aquests anys en qu¨¨ circulaven euros brillants i tots guard¨¤vem un calendari de butxaca amb les equival¨¨ncies entre la moneda europea i la pesseta. Ara diuen que, llavors, viv¨ªem per sobre de les nostres possibilitats.

Des de la meva ciutat, l¡¯Hospitalet de Llobregat, el metro et porta a la gran metr¨°poli i el tren ¡ªque aquesta vegada no s¡¯assemblava, gens ni mica, a un animal mitol¨°gic¡ª tenia com a destinaci¨® Puigcerd¨¤.

Em van donar les indicacions necess¨¤ries: ¡°Puges al tren, et relaxes, mires per la finestra i ja quan el senyor de megafonia digui Puigcerd¨¤, baixes¡±. M¨¦s de tres hores de viatge per 150 quil¨°metres. ¡°Triga m¨¦s ara que quan es va inaugurar la l¨ªnia el 1922¡±, em van advertir. Portava a la motxilla tot el que em calia: anoracs (a l¡¯agost tamb¨¦ ¨¦s obligatori), el triple de cal?otets que dies hi passaria i la discografia completa del poeta urb¨¤. Gelocatils i ibuprofens a cabassos¡­ Segur que em vaig descuidar alguna cosa, per¨° vaig portar l¡¯¨²nica cosa imprescindible per a tot aquell que vulgui posar mig peu a la comarca pirinenca de la Cerdanya: diners. ?s igual que sigui en efectiu; en targeta Visa or, plata o bronze; en bitllets de 500 o en monedes de c¨¨ntim. Com sigui, per¨° cal anar amb la cartera plena.

De fet, el tren triga m¨¦s de tres hores a arribar a Puigcerd¨¤. I, si hi ha alguna cosa a qu¨¨ no est¨¤ acostumada la Cerdanya ¨¦s als visitants amb butxaques buides. Entrar i sortir de la comarca amb cotxe pel t¨²nel del Cad¨ª costa m¨¦s de 23 euros. Cinc quil¨°metres que et donen la benvinguda (o comiat) imprimint-te car¨¤cter a cop de Visa.

El turisme a Puigcerd¨¤ va comen?ar amb el final de les guerres carlistes. Llavors, la burgesia catalana es va instal¡¤lar en vil¡¤les i palauets al voltant d¡¯un espectacular llac a pocs metres del centre del municipi. I encara hi s¨®n. Va ser el doctor Andreu ¡ªel mateix que va inventar les pastilles per a la tos¡ª qui va idear el conjunt de cases com la Villa Paulita o la Torre Font. Unes edificacions luxoses que juntament amb l¡¯estany de Puigcerd¨¤, les barques, els cignes, les muntanyes i la posta del sol creen un paisatge id¨ªl¡¤lic i inquietant a parts iguals que serveix d¡¯aparador al luxe insolent.

La col¨°nia de canfangues va triar la zona del llac per estiuejar i amb els anys ¡ªsegles¡ª els seus excessos immobiliaris es van estendre per tota la comarca. Des de llavors, els caps de setmana, estius i festius tornen envaint fins a l¡¯¨²ltima mol¨¨cula d¡¯oxigen respirable. Els nadius han oblidat les seves antigues professions, ara viuen i treballen per als burgesos. De fet, creuen que els tres milions de barcelonins s¨®n calcats a aquests milionaris amb criada i c¨°fia, majordom i estupidesa verbal. Han apr¨¨s a mirar-los amb una barreja de menyspreu i enveja per¨° amb l¡¯habilitat d¡¯aquell capa? de buidar les butxaques, suposadament plenes, d¡¯els "fatxendes" de Barcelona.

Despr¨¦s de tres hores de viatge era all¨¤, davant meu, el f¨¤l¡¤lic campanar emblema del municipi. La CNT, el 1936, va destrossar l¡¯esgl¨¦sia per¨° la torre va quedar dreta. All¨¤ segueix, igual d¡¯erecta que al segle XII, encara que morta per dins. A escassos metres d¡¯aquesta resta ¨°rfena de sagristia ¡ª al costat de les xurreries¡ª un mon¨°lit oblidat, tamb¨¦ r¨ªgid i apuntant als estels. Una barreja de marbre i pedra en honor als herois que van defensar el municipi contra els carlistes. Un objecte inanimat nom¨¦s apte per asseure¡¯s al gra¨® i concentrar-se en la ingesta d¡¯un lleuger xuixo de crema. L¡¯obsessi¨® per l¡¯enemic carlista d¨®na a Puigcerd¨¤ un punt freak. En ple 2012, els ve?ns van pagar ¡ªper subscripci¨® popular¡ª per instal¡¤lar l¡¯escultura del brigadier Cabrinetty, una cosa aix¨ª com un Rambo liberal, a la seva pla?a hom¨°nima.

Les tardes d¡¯estiu, en aquesta hora morta pr¨¨via al sopar, els pixapins passegen pels carrers Major i Espanya. Amunt i avall. Pol¨ªtics, empresaris, esportistes i potentats en general s¡¯entrecreuen, somriuen i se saluden. Compten mentalment: ¡°Hi som tots?¡±. Els abrics d¡¯animals morts i els barrets tocats de plomes d¡¯hivern deixen pas a les bermudes i els polos fatxendes acompanyats pels somriures profident. A m¨¦s, sempre hi ha un m¨ªnim de tres o quatre plan?ons vestits igual, no fos que es confonguessin de fam¨ªlia, deixant les empremtes als aparadors dels comer?os.

El discman sonava b¨¦. Gastava piles com si el dem¨¤ no exist¨ªs, per¨° Sabina seguia aqu¨ª. Els estels aqu¨ª no semblen llums de ne¨®. Brillen intensament.