Col¨°mbia obre una nova era despr¨¦s d¡¯arribar a un acord de pau amb les FARC

"Avui hem arribat a la meta. La signatura d'un acord final amb la guerrilla de les FARC ¨¦s la fi del conflicte armat. La millor manera de guanyar-li la guerra va ser asseient-nos a parlar de la pau". D'aquesta manera s'expressava el cap negociador del Govern, Humberto de la Calle, quan es va anunciar el pacte definitiu amb la guerrilla. Malgrat el rostre cansat, despr¨¦s de les jornades maratonianes dels ¨²ltims dies, De la Calle va fer, sens dubte, el discurs m¨¦s pedag¨°gic i esperan?ador dels quatre anys de negociacions: "Probablement tots haur¨ªem volgut alguna cosa m¨¦s. Nosaltres mateixos a la taula haur¨ªem volgut alguna cosa m¨¦s. Per¨° l'acord assolit ¨¦s l'acord viable, el millor acord possible que hem assolit". "Acaba la guerra amb les armes i comen?a el debat amb les idees", va afegir la seva contrapart a les FARC, Iv¨¢n M¨¢rquez.

La fi de les negociacions de l'¨²ltima confrontaci¨® de la Guerra Freda al m¨®n es va comen?ar a con¨¨ixer per Twitter. ¡°El dia s'acosta¡±, es llegia en un missatge dif¨®s dimarts a la nit des dels comptes de l'Alt Comissionat per a la Pau i les?FARC. El text acompanyava una foto en la qual es mostrava els negociadors somrients. Ja est¨¤, va ser la sensaci¨®. L'optimisme es va propagar i tot seguit va ser sacsejat per un halo de prud¨¨ncia. Extraoficialment, fonts de tots dos b¨¤ndols asseguraven que les negociacions havien concl¨°s. No obstant aix¨°, quedaven alguns detalls t¨¨cnics, relatius sobretot a la redacci¨® del text, per concretar-se. En cap cas, asseguraven aquestes fonts, els serrells pendents posaven en perill l'acord. Nom¨¦s demanaven esperar per fer-lo oficial. L'anunci es va fer passades les sis de la tarda de Col¨°mbia. Tot seguit, en una al¡¤locuci¨® al pa¨ªs, el president va anunciar que el plebiscit es far¨¤ el 2 d'octubre. "Avui comen?a la fi del patiment, el dolor i la trag¨¨dia de la guerra", va recalcar el mandatari.?

Aquest divendres es compliran quatre anys des que el Govern i les FARC van signar l'acord que establia les bases de les negociacions que s'han desenvolupat des de llavors a l'Havana. Solucionat l'apartat de just¨ªcia i acordat el cessament bilateral del foc, el final de la guerra, faltaven per negociar les condicions de l'amnistia dels guerrillers, la seva futura participaci¨® en pol¨ªtica i com s'abordaria la seva reincorporaci¨® a la vida civil. La setmana passada, el president colombi¨¤ va pressionar el seu equip negociador perqu¨¨ desencall¨¦s aquests punts i arrib¨¦s a un acord definitiu al m¨¦s aviat possible. Despr¨¦s de jornades m¨¦s maratonianes que es recorden en tot el proc¨¦s, amb reunions de fins a 18 hores, tots els aspectes substancials van quedar liquidats.

La consulta a la qual es va comprometre Santos ha marcat els ¨²ltims dies de les negociacions. La urg¨¨ncia del mandatari no era trivial. El president necessitava tenir l'acord definitiu per portar-lo al Congr¨¦s i poder convocar el refer¨¨ndum dels acords. Finalment, es far¨¤ el 2 d'octubre. Santos volia que la consulta no s'ajorn¨¦s m¨¦s enll¨¤ de la primera quinzena d'octubre per evitar que coincideixi amb la reforma tribut¨¤ria prevista. Les primeres enquestes no garanteixen una vict¨°ria del s¨ª i el mandatari tem que una pujada d'impostos sigui contraproduent a l'hora de votar.

Les FARC, per la seva banda, portaran l'acord final a un congr¨¦s intern, que es coneix com la Desena Confer¨¨ncia, en la qual les bases guerrilleres donaran el vistiplau al que s'ha negociat a l'Havana des del 2012. Aquest acte, amb una log¨ªstica que les files guerrilleres ja estan preparant, es far¨¤ en les properes setmanes i comptar¨¤ amb la pres¨¨ncia d'un miler de membres de les FARC entre caps i comandaments mitjans. Ser¨¤ llavors quan la guerrilla m¨¦s antiga d'Am¨¨rica Llatina proclamar¨¤ que renuncia a l'al?ament armat i que iniciar¨¤ la transici¨® a un moviment pol¨ªtic.

Fa quatre anys es va pensar que el proc¨¦s de pau duraria pocs mesos. Les negociacions van ser m¨¦s complexes del que es preveia. De fet, no han aconseguit mai despullar-se d'un mantell d'incertesa, en bona part per l'hermetisme amb qu¨¨ s'han portat. La popularitat cap a les converses entre els colombians ha estat sempre baixa si es compara amb l'objectiu que es buscava. La guerra entre el Govern i les FARC ha durat 52 anys. En quatre, nom¨¦s quatre per a molts, m¨¦s de quatre per a molts altres, totes dues parts han aconseguit establir les bases per posar fi a la viol¨¨ncia de la guerrilla, iniciar el seu tr¨¤nsit a la vida pol¨ªtica i iniciar el cam¨ª per reduir la dist¨¤ncia abismal entre el camp i la ciutat.

Per tancar aquest cap¨ªtol de la hist¨°ria, no obstant aix¨°, encara s'han d'escriure algunes p¨¤gines. L'anunci que s'hagin concl¨°s les negociacions, que, en definitiva, hi ha un acord de pau, no significa que aquest se signi encara. La r¨²brica final ¨Cque el president va anunciar que es faria a Col¨°mbia¨C es preveu fer abans del plebiscit, en un acte multitudinari, amb la pres¨¨ncia de la majoria de caps d'Estat possibles. L'objectiu ¨¦s donar un impuls al s¨ª en la consulta als colombians. Ning¨² l'encerta a l'hora d'aclarir qu¨¨ passar¨¤ si el pa¨ªs decideix no avalar la pau o els partidaris no aconsegueixen els vots necessaris: el 13% de l'electorat. Tampoc ¨¦s descartable que la signatura es produeixi una vegada confirmats els acords. Si per alguna cosa s'ha caracteritzat aquest proc¨¦s tamb¨¦ ¨¦s per la quantitat de vegades que els terminis s'han incomplert. Quan s'aconsegueixin fer aquests passos es posar¨¤ el punt final. Col¨°mbia comen?ar¨¤ llavors a escriure l'ep¨ªleg d'aquesta hist¨°ria. Amb un t¨ªtol de nom¨¦s tres lletres: pau.