Vida de frontera

Els qui s¨®n a Ma?anet de Cabrenys dif¨ªcilment hi han arribat per casualitat. No ¨¦s un lloc de pas. Cal anar-hi quasi tan expressament com a Cadaqu¨¦s, tret que la intenci¨® sigui continuar fins a Fran?a per una deliciosa ruta de tot just 15 minuts amb cotxe que travessa una frontera sense cap consist¨¨ncia. La proximitat amb el Vallespir fa que els horaris a Ma?anet, m¨¦s que rurals, siguin francesos. Els ve?ns dinen i sopen aviat. Una altra cosa s¨®n els visitants. Poble fronterer, amb la Guerra Civil va ser cam¨ª per a la fugida o l'exili de gent de tots dos b¨¤ndols... o de cap, aix¨ª de b¨¨stia va ser aquella trag¨¨dia. Pel poble ve¨ª de la Vajol, van passar el febrer del 1939 Manuel Aza?a, Llu¨ªs Companys i Jos¨¦ Antonio Aguirre. Per les seves muntanyes van fugir del nazisme alguns jueus alemanys. I tamb¨¦ van passar-hi alguns maquis. Ma?anet va viure el trag¨ª del contraban, en un o altre sentit segons l¡¯¨¨poca. A la postguerra van entrar des de pintallavis fins a peces de maquin¨¤ria que no podien importar-se. Al capdavant d¡¯una d¡¯aquestes bandes que m¨¦s es va beneficiar de la conniv¨¨ncia de les autoritats hi havia el canonge Mart¨ªn Torrent, ben abrigat gr¨¤cies al seu c¨¤rrec, tan rellevant com lamentable, de capell¨¤ major de totes les presons franquistes. Ho explica Jos¨¦ Francisco Mar¨ªn al seu llibre.

Amb una extensi¨® de 68 quil¨°metres quadrats, el seu terme municipal ¨¦s molt m¨¦s gran que el de Roses, la Jonquera o Perelada. I l¡¯habiten una mica m¨¦s de 700 ve?ns. La simple matem¨¤tica ja suggereix que no es poden esgotar els racons pl¨¤cids. El poble est¨¤ situat a 370 metres d'altitud, per¨° l'envolten les muntanyes m¨¦s altes de l'Empord¨¤. El santuari de les Salines, a una mica m¨¦s de mil metres, est¨¤ vigilat de prop per cims m¨¦s alts. Hi ha mil maneres d'anar descobrint els paisatges. Des del passeig tranquil fins al running o la bicicleta per pistes senyalitzades.

¡°Fer salut¡± ¨¦s un dels motius m¨¦s antics per anar a Ma?anet. L'historiador local Pere Roura parla d'una hostalera, la Matr¨®, que a mitjan segle XIX ja oferia els seus remeis d'herbes, els quals, juntament amb els banys al riu Arnera i l'aire sa, constitu?en un paquet que anticipava el que avui anomenar¨ªem turisme de salut. Res del que pot conv¨¨ncer per anar a Ma?anet ¨¦s post¨ªs. Ni els seus paisatges, ni les nits serenes (amb campanar, aix¨° han de saber-ho els delicats urbanites que no els suporten), ni la cordialitat de la seva gent.

La temptaci¨® dels invasors va ser anomenar-lo ¡®Demasiado Limpio de Cabritos¡¯

Encara que el poble ¨¦s relativament desconegut, el seu nom ha propiciat un conegut acudit. El va explicar, sense ¨¤nim de tabola, el diputat Pere Macias, el novembre del 2010 en un ple del Congr¨¦s i est¨¤ escrit a les actes: ¡°El s¨²mmum ¨¦s un municipi que es diu Ma?anet de Cabrenys. En catal¨¤ ma?anet significa demasiado limpio i cabrenys pot traduir-se com a cabritos. La temptaci¨® dels invasors va ser anomenar-lo Demasiado Limpio de Cabritos. Sembla que alg¨² al final va tenir l'encert de dir que no podien fer el rid¨ªcul i com a excepci¨® no van canviar el nom¡±. Qui s¨ª usava molts cognoms i top¨°nims de Ma?anet era el doctor Caparr¨®s, aquell metge que interpretava Joan Capri a TVE. Encara que exercia en un suposat poble amb un altre nom, anava al bar La Pau o visitava les cases de Tapis, una bonica miniatura, coses que es poden fer a Ma?anet. El gui¨® era de l'escriptor Jaume Ministral, ma?anetenc d'adopci¨®. Per¨° el moment televisiu m¨¦s notori per a Ma?anet ha estat aquest any amb la visita d'El foraster. Qu¨¨ hi farem. A recordar, el seu intent de pujar la barra de Roland, un ins¨°lit monument a la pla?a principal. La llegenda diu que ¨¦s el bast¨® i l'anell que el gegant Roland va llan?ar des de les muntanyes. ?bviament, la hist¨°ria ¨¦s una altra, per¨° no insistirem en m¨¦s hist¨°ria perqu¨¨ haur¨ªem de remuntar-nos al neol¨ªtic, com demostra el menhir que han batejat com la Pedra Dreta.

Davant d'aquesta barra hi ha el casino del poble, La Pau, que pertany a la Sociedad de Socorros Mutuos de la poblaci¨®, ¡°protectora dels pobres¡±. A dins, a la tarda, es pot trobar alguna partida de botifarra, per¨° no ¨¦s l'afici¨® m¨¦s popular. La guanyen la ca?a de bolets... i del senglar, que els boscos acullen en abund¨¤ncia. Molt m¨¦s, per descomptat, que pok¨¦mons.

Ma?anet no ¨¦s un poble rutinari. Pots trobar-hi sorpreses. S'hi embotella l'aigua de les Creus. Hi ha un futbolgolf. Va haver-hi un c¨¤mping naturista lluny dels curiosos. Ara, m¨¦s a prop, hi ha un c¨¤mping, aquest tradicional, amb bungalous. Encara ara, gr¨¤cies a un treballador de l'antiga f¨¤brica de pipes, es mant¨¦ aquesta artesania.

Els meus pares s¨®n ma?anetencs, per¨° no cal ser vilat¨¤ perqu¨¨ Ma?anet t'aculli. ?s una altra manera de viure la vida.