Barcelona, capital de l¡¯anunci publicitari

Autobusos vermells de dos pisos i diversos cubs negres ¡ªels tradicionals taxis de Londres ¡ª circulant per l¡¯esquerra. Londres? No. Barcelona Una productora de publicitat catalana va muntar fa uns anys aquest rodatge al carrer Marina a prop del Port Ol¨ªmpic per a un anunci de promoci¨® del refresc Splash, de la Coca-Cola. El rodatge es va completar en una altra localitzaci¨®, en un parc de Sant Mart¨ª. ¡°No s¡¯identificava la ciutat. Senzillament al client li era molt m¨¦s rendible rodar-lo a Barcelona i muntar el decorat que fer-ho a Londres. Aqu¨ª tenim m¨¦s hores de llum, jornades de feina molt llargues i un nivell professional excel¡¤lent¡±, explica el productor publicitari a qui van encarregar aquell anunci. S¨®n els mateixos motius pels quals els carrers de la ciutat, especialment davant del F¨°rum i, en general, Sant Mart¨ª, s¨®n escenaris habituals de la majoria dels anuncis de cotxes que es fan a Europa. ¡°A la publicitat internacional els ¨¦s igual on es roda, volen les millors condicions¡±, apunta un professional de la localitzaci¨®.

Segons el balan? anual de la Film Comission, els carrers, places, platges i parcs de la ciutat van ser l¡¯escenari de 3.311 rodatges i un ter? d¡¯aquests van ser espots publicitaris, videoclips i fotografia. Es van rodar 58 llargmetratges ¡ªentre ells Barcelona nit d¡¯hivern, Secuestro, Cerca de tu casa¡ª 562 produccions de televisi¨® i documentals, 485 curtmetratges i 916 rodatges m¨¦s de fotografia i espectacles no comercials. Unes xifres que no recullen els centenars de rodatges que es fan amb un perm¨ªs general ¡ªpetits equips de menys de 10 persones¡ª i tampoc els que es fan en edificis privats.

Es tracta d¡¯una activitat que creix any rere any i des del 2012 ha augmentat un 30%. On es roda? El ventall de localitzacions ¨¦s ampli per¨° s¨®n els districtes de Ciutat Vella, Sant Mart¨ª i Eixample els que s¡¯enduen la palma. ¡°Els carrers del Raval i el G¨°tic responen a la idea d¡¯interculturalitat i ¨¦s una imatge molt ic¨°nica¡±, explica un productor. Resulta dif¨ªcil sortir dels estereotips. Per exemple, els parcs on m¨¦s es roda s¨®n el de la Ciutadella, el Park G¨¹ell i el Laberint d¡¯Horta. Des de la Film Comission s¡¯intenta descentralitzar el ventall dels rodatges. Entre altres motius per la pressi¨® que representen sobre una ciutat ja densa. I algunes localitzacions estan comen?ant a ser restringides. Aix¨° passa amb les bateries del Tur¨® de la Rovira que malgrat que se segueixen anunciant com a localitzaci¨® a la p¨¤gina de la Film Comission, a la pr¨¤ctica ja no es donen permisos. ¡°A un productor d¡¯una s¨¨rie de televisi¨® de Corea l¡¯hi han denegat¡±, explica un localitzador. Aquest tur¨® ¨¦s un espl¨¨ndid mirador de 360 graus sobre Barcelona ¨Cja famosa per pel¡¤l¨ªcules com Tengo ganas de ti, de Fernando Gonz¨¢lez Molina i per la recent s¨¨rie televisiva Cites¨C que, sobretot, concentra un nombre creixent de turistes i de joves aut¨°ctons, especialment als capvespres. ¡°Els rodatges no molesten, el que emprenya s¨®n els turistes i els botellones¡±, apuntava un ve¨ª del carrer de Lav¨¨rnia, a un pas de les bateries.

Sigui per la pressi¨® sobre l¡¯espai p¨²blic o pel canvi de color pol¨ªtic municipal, el sector de productors, especialment de publicitat, est¨¤ comen?ant a notar canvis en dos sentits: m¨¦s restriccions i increment de tarifes. Unes taxes d¡¯ocupaci¨® d¡¯espai p¨²blic ¨Cque no s¡¯apliquen a les produccions culturals, com els rodatges de pel¡¤l¨ªcules de cinema, documentals o s¨¨ries de TV¨C que s¡¯han disparat. ¡°La tarifa era d¡¯entre 600 i 650 euros per dia de rodatge i ara es cobra 600 euros per localitzaci¨®. Un anunci de publicitat sol tenir, m¨ªnim, dues o tres localitzacions, per tant l¡¯augment ¨¦s considerable¡±, explica una cap de producci¨® d¡¯una empresa catalana que afegeix que, precisament, el menor cost de rodar a Barcelona ¨¦s un dels al¡¤licients de les productores estrangeres.

Aquest canvi de tarifes ha estat introdu?t fa uns mesos per decisi¨® del govern municipal que lidera Ada Colau que tamb¨¦, a ulls dels productors publicitaris, est¨¤ limitant algunes zones, com el Born i determinades ¨¤rees del Poblenou.

El sector alerta de l¡¯increment de taxes municipals i restriccions

Els mercats, objectiu internacional

Els mercats municipals de Barcelona desperten l¡¯inter¨¨s de productores internacionals. L¡¯any passat s¡¯hi van rodar 203 produccions i es van concedir 439 permisos. Els m¨¦s sol¡¤licitats van ser els de la Boqueria (160 permisos), Santa Caterina (59), el Ninot (41), Els Encants (39) i el de la Concepci¨® (22). Per pa?sos, els m¨¦s interessats a rodar-hi van ser el Jap¨®, el Regne Unit, Alemanya, els Estats Units i It¨¤lia.

Altres espais reclamats per a produccions audiovisuals s¨®n els centres culturals. L¡¯any passat es van registrar 111 produccions al Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona (MUHBA), el Dhub de la pla?a de les Gl¨°ries, el Born Centre Cultural, el castell de Montju?c i la Fabra i Coats.