Castrats qu¨ªmicament, oprimits com els kurds
Joan Tard¨¤ combina la seva destresa com a diputat amb valoracions radicals que mostren Catalunya com la col¨°nia d'una dictadura
El discurs de Joan Tard¨¤ aquest dimecres al ple d'investidura de Mariano Rajoy va ser celebrat pel nacionalisme catal¨¤ com una lli?¨® democr¨¤tica a favor de la independ¨¨ncia. Tard¨¤, veter¨¤ diputat d'ERC, elogiat freq¨¹entment fins i tot pels seus rivals pol¨ªtics ¡ªJorge Fern¨¢ndez D¨ªaz va dir al juny que el considerava el seu amic¡ª, s'ha caracteritzat per una rica ret¨°rica i capacitat d'argumentaci¨®. El polit¨°leg Ram¨®n Cotarelo, un dels pocs acad¨¨mics espanyols partidaris de la independ¨¨ncia de Catalunya, va apuntar a Twitter: ¡°Tard¨¤ ¨¦s una altra cosa. Una altra fibra. Un altre m¨®n. Pol¨ªtica europea. Per aix¨° enfurisma els carques espanyols i els deixa a tots com uns mindundis¡±. El cert ¨¦s que, m¨¦s que dels referents europeus, Tard¨¤, segons va explicar a EL PA?S durant un m¨ªting del desembre passat, es declara seguidor de la for?a i la bel¡¤liger¨¤ncia discursiva de l'anarquista Salvador Segu¨ª, 'El noi del sucre'.
Des del 2012, amb l'inici del proc¨¦s d'independ¨¨ncia a Catalunya, Tard¨¤ ha protagonitzat paraules al l¨ªmit que comparen la relaci¨® d'Espanya i Catalunya amb el colonialisme i els r¨¨gims autoritaris. La seva intervenci¨® de dimecres va intercalar de manera especial valoracions en aquest sentit:
Oprimits com el poble kurd
¡°Vost¨¨s estan ancorats en [Mateo] Sagasta, tamb¨¦ en els procediments utilitzats pels Estats de tradici¨® autorit¨¤ria, per exemple Turquia respecte el poble kurd. I jo li pregunto, senyor Rajoy, all¨° que ja vaig preguntar al senyor S¨¢nchez: est¨¤ disposat a qu¨¨ un tribunal independent com el Tribunal Internacional de l'Haia dictamini si Catalunya t¨¦ el dret d'autodeterminaci¨® o no? Perqu¨¨ atenent al decret de Nova Planta [segle XVIII], pel qual Castella es va annexionar Catalunya pel dret de conquesta, aix¨° ¨¦s pertinent i plantejable¡±.
Segregaci¨® racial i presos pol¨ªtics
¡°A l'estat d'Alabama era legal la segregaci¨® racial. Fins i tot els ciutadans d'Alabama majorit¨¤riament consentien o no s'oposaven a la segregaci¨® racial I las coses van canviar, per cert amb l'ajuda de Washington, amb l'ajuda del govern federal. Per cert, senyor Rajoy, vost¨¨ creu que podr¨¤ anar a Europa, a les reunions amb els estadistes europeus, si t¨¦ presos pol¨ªtics catalans a les presons?¡±.
¡°Diem que tenim un mandat democr¨¤tic, diem que l'empoderament democr¨¤tic ¨¦s fonamental; i gr¨¤cies a aquells que van acumular forces empoderant la ciutadania d'Alabama, despr¨¦s va ser possible abolir la segregaci¨® racial. Per aix¨° ja li he dit que nosaltres exercirem la resist¨¨ncia pac¨ªfica, c¨ªvica i gandhiana, i gandhiana¡±.
Durant la investidura fallida de Pedro S¨¢nchez, el mar? passat, Tard¨¤ tamb¨¦ es va deixar portar al Congr¨¦s per expressions apassionades que denunciaven un maltractament a Catalunya que hauria d'arbitrar el Tribunal Internacional de l'Haia: ¡°Nom¨¦s un tribunal internacional pot ser jutge imparcial i jo li pregunto: Est¨¤ disposat l'Estat espanyol, en cas que vost¨¨ govern¨¦s algun dia, a plantejar el conflicte de Catalunya davant el Tribunal Internacional de l'Haia? Que dirimeixi! Que dirimeixi el Tribunal Internacional de l'Haia sobre si els catalans tenim dret o no a exercir el dret a decidir¡±.
Castraci¨® qu¨ªmica de Catalunya
Si vost¨¨s perseguien la castraci¨® qu¨ªmica de Catalunya i van creure aconseguir-la, ¨¦s que no ens coneixen. Nosaltres a vost¨¨s s¨ª que els coneixem, perqu¨¨ orgullosament parlem catal¨¤ i castell¨¤, i coneixem la nostra hist¨°ria i la seva, vost¨¨s al rev¨¨s no. Per aix¨° vost¨¨ afirma coses lamentables com que a Catalunya hi ha fractura¡±.
Pa¨ªs annexionat
¡°Per suposat que Catalunya no ¨¦s una col¨°nia, per suposat que no ho ¨¦s, ra¨® per la qual mai hem pret¨¨s acollir-nos al procediment establert per les Nacions Unides al Comit¨¨ de Descolonitzaci¨®, per¨° s¨ª que som un pa¨ªs annexionat¡±.
Tard¨¤ va ser un dels diputats m¨¦s actius de la legislatura 2011-2015, en m¨²ltiples fronts, en moltes ocasions sense que el seu objecte d'inter¨¨s fos la independ¨¨ncia. Tot i aix¨°, a mesura que el proc¨¦s sobiranista augmentava en energia, els seus estirabots tamb¨¦ es replicaven. Al ple del 18 de setembre del 2012, una setmana despr¨¦s de la primera Diada independentista massiva, Tard¨¤ va parlar d'espoli de Catalunya i de la voluntat colonialista de l'Estat: ¡°Si realment no f¨®ssim en l'escenari actual, nosaltres avui mirar¨ªem un altre cop de fer-los entendre que ¨¦s just que no ens robin fins i tot la solidaritat, perqu¨¨ espoliar els recursos, l'economia d'un pa¨ªs, no ¨¦s massa d'esquerres i evidentment denota una voluntat fins i tot colonialista¡±.
L'exministre Jos¨¦ Ignacio Wert va ser objectiu predilecte de Tard¨¤, sobretot comparant la seva llei d'Educaci¨® amb el franquisme. El novembre del 2013, al Congr¨¦s, el diputat republic¨¤ va comparar Wert amb les tropes nacionals ocupant Barcelona el 1939: ¡°Els catalans el recordarem com aquell que despr¨¦s de molts anys va venir amb una llei, com altres van entrar anteriorment per la Diagonal amb unes tanquetes fent bum, bum, bum¡±.
Catalunya, com Alg¨¨ria
Un any m¨¦s tard, el novembre del 2014, Tard¨¤ va exposar un dels seus exemples favorits de l'opressi¨® que segons ell pateix Catalunya, durant una reuni¨® de la Comissi¨® de Just¨ªcia: ¡°Al cap i a la fi un t¨¦ la sensaci¨® que els catalans som com els algerians a la d¨¨cada dels 50 del segle passat¡±. La repressi¨® francesa a la seva antiga col¨°nia va ser citada tamb¨¦ pel diputat d'ERC al febrer del 2012: ¡°No pot ser que dins del seu cap, alguns de vost¨¨s, molts de vost¨¨s tinguin una mentalitat que d'alguna manera associa el cas catal¨¤ com si f¨®ssim ciutadans d'Alg¨¨ria a la d¨¨cada dels 50 del segle passat¡±.
Durant el debat plenari del febrer del 2015 per aprovar la nova llei antiterrorista, acordada entre el PP i el PSOE, Tard¨¤ va argumentar la seva oposici¨® a ella considerant que tamb¨¦ podia ser utilitzada per aturar l'independentisme: ¡°Aquest pacte ¨¦s un monument a la mentida, perqu¨¨ saben que no existeix una relaci¨® entre gihadisme i ordre constitucional. A que ve, doncs, parlar de subvertir l'ordre constitucional? Jo ho dir¨¦. Cada cop que firmen un pacte antiterrorista queden les llibertats m¨¦s amena?ades. ¡°Ens l'aplicaran a nosaltres, els catalans, si democr¨¤ticament decidim independitzar-nos?¡±.
Porres i garrotades
Al setembre del 2015, Tard¨¤ va assegurar al Congr¨¦s que l'Estat espanyol pretenia suprimir l'independentisme com va actuar la Rep¨²blica el 1934 davant la proclamaci¨® de la rep¨²blica catalana: ¡°Llu¨ªs Companys, any 1934, empresonat per un govern dret¨¤ suposadament democr¨¤tic per defensar la voluntat del poble de Catalunya. Que ens proposen vost¨¨s? Tornar al passat? Aquest ¨¦s el seu futur? El seu futur ¨¦s aquest? Davant d'un poble madur com el catal¨¤, democr¨¤tic, c¨ªvic i ple d'il¡¤lusi¨®, vost¨¨s es queden amb les porres i les garrotades¡±.
Tard¨¤ va utilitzar, al mar? del 2016, un t¨°tem habitual del llenguatge del 'processisme', el de la lluita contra les lleis racials als Estats Units dels 60: ¡°Vost¨¨s s'estan trobant i es trobaran amb la dignitat dels representants democr¨¤tics del poble de Catalunya, amb la seva fermesa, amb la seva determinaci¨®. De fet, en els propers mesos, en els propers anys potser l'exemple de resist¨¨ncia pac¨ªfica de Rosa Parks estar¨¤ molt present, no ho dubtin a Catalunya.
Espanya i Vene?uela
Tard¨¤ ha descrit Espanya en diverses ocasions com una ¡°democr¨¤cia low-cost¡±. Aquest mateix 2016, durant la sessi¨® de l'abril de pol¨ªtica exterior, Tard¨¤ va recalcar que Vene?uela era una democr¨¤cia per a la qual Espanya no podia ser cap exemple: ¡°Avui, amb tots els problemes i els d¨¨ficits que t¨¦, crec que l'Estat espanyol no pot presumir de res, no pot donar lli?ons de democr¨¤cia a Vene?uela perqu¨¨ potser ¨¦s una de les democr¨¤cies m¨¦s corruptes que existeixen com a m¨ªnim a Europa. Vene?uela ¨¦s una democr¨¤cia¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.