Hist¨°ries al tinter

No hi ha res que aterreixi m¨¦s que un cap et posi entre l'espasa i la paret i et pregunti: ¡°Titular?¡±. Quan tu tot el que vols explicar-li ¨¦s el context, els detalls, els secrets de la not¨ªcia que portes entre mans. I sembla que es contagia. Fa poc, quan li desgranava un complex tema econ¨°mic a una amiga, m'ho va deixar anar: ¡°Per¨° quin ¨¦s el titular?¡±. A punt vaig estar d'engegar-la a pastar fang, per¨° vaig respondre amb educaci¨®: ¡°Ho titular¨¦ ¡®com morir en l'intent d'escriure-ho¡±.

Per¨° m¨¦s complicat que saber titular ¨¦s saber veure una hist¨°ria. Sobretot quan comences a buscar-les, a entendre-les, a explicar-les, a mirar-les¡­ Fa anys, quan aterrava en el periodisme, vaig con¨¨ixer en Manuel. Tenia uns 50 anys i vaig descobrir-lo a trav¨¦s del seu blog, que actualitzava cada dos o tres dies des d'una biblioteca p¨²blica, a Madrid.

El fet peculiar del seu cas ¨¦s que vivia al carrer i relatava com se sentia. La primera vegada que vam quedar, ho vam fer en un bar, al mat¨ª, aviat. Vaig pensar que de bon mat¨ª ja es prendria una cervesa, per¨° no, es va demanar un caf¨¨, tan carregat com el meu. Em va explicar que des de feia quatre o cinc anys vivia al carrer, anava i venia. Va estar en pisos tutelats, per¨° no li acabava d'agradar, per les companyies, i les exig¨¨ncies, segons ell. Paral¡¤lelament, la seva relaci¨® amb la seva fam¨ªlia s'havia anat refredant.

Cobrava la renda m¨ªnima d'inserci¨®, d'uns 400 euros, i amb aix¨° anava tirant. Feia servir els banys p¨²blics de la ciutat, ¡ªque vaig acabar provant un dia ¡°disfressada¡± de captaire, quina estupidesa¡ª i menjava en menjadors socials. Vam quedar un parell de vegades m¨¦s, per¨° a poc a poc vaig deixar c¨®rrer la seva hist¨°ria. No sabia com gestionar-la, com mirar-la, com explicar-la.

La mem¨°ria ¨¦s trencadissa com una h¨°stia. No recordo la cara d'en Manuel, ni m¨¦s detalls de la seva vida. Per¨° gaireb¨¦ di¨¤riament passo davant d'un banc, a la Gran Via de Barcelona, on des de fa anys dorm una anciana prove?da de molts cartrons i mantes. Quan a m¨¦s de veure-la, la miro, me'n recordo d'en Manuel.

Un miler de persones dormen als carrers de Barcelona. I fa una mitjana de tres anys i mig que hi s¨®n, segons el recompte d'Arrels Fundaci¨®. Uns menys, i molts altres m¨¦s d'una d¨¨cada. Encara que no ens en solem adonar, tret que un diumenge calgui pr¨¤cticament saltar-los per treure diners d'un caixer al transitat barri del Born. Em robaran?, deuen de pensar alguns, mentre teclegen la quantitat d'euros que desitgen, mentre es tapen el nas per la forta olor a tancat, i a altres coses.

¡°Per¨° s¨®n ells els que tenen por¡±, explica Ferran Busquets, director d'Arrels. Por a qu¨¨ els robin la seva motxilla, que ¨¦s tot el que tenen; o al fet que se'n riguin d'ells, o al fet que els insultin o fins i tot al fet que els peguin. Per¨° l'estigma pesa com una llosa. ¡°L'alcohol ¨¦s una de les causes que porten a les persones al carrer, per¨° moltes vegades ¨¦s una eina per passar millor el temps¡±, explica Busquets sobre les hist¨°ries no explicades d'aquestes persones. I llan?a la pregunta: ¡°No tenim gaireb¨¦ tots a alg¨² en el nostre entorn que sense l'ajuda familiar podria acabar al carrer?¡±.

Un dels moments ¨¤lgids de la meva carrera com a tuitaire va ser l'11 de juny del 2012. Llavors es parlava del rescat a Espanya i est¨¤vem tots una mica espantats. En un caixer habitual en la meva ruta cap a casa, al final del Portal de l'?ngel, vaig distingir a cinc persones dormint dins. Els vaig fotografiar i ho vaig pujar a la xarxa. L'Alejandro Sanz em va retuitejar. Vaig guanyar molts seguidors. Ells segurament feia molt temps que dormien cada nit all¨¤. Sense el context econ¨°mic que hi havia, els hauria vist?

¡°Que hi hagi una persona dormint al carrer t'ha de trastocar¡±, alerta Busquets, davant dels perills de la normalitzaci¨®. Igual que et trastoca veure un nen dormint en una vorera de Nova Delhi. Si no, correm el risc d'assimilar els sense sostre al nostre paisatge urb¨¤. Fundaci¨® Arrels ha llan?at aquest estiu la campanya Jo tamb¨¦ s¨®c Barcelona, on fent servir el format t¨ªpic d'una promoci¨® tur¨ªstica, recorda que existeix una altra Barcelona, amb un miler de persones dormint al carrer. I que en aquesta ¨¨poca pateixen per coses aparentment tan inofensives com les cremades pel sol.

Moltes persones quan s'estrenen en el periodisme volen aprofundir en les injust¨ªcies. ¡°Arribar¨¦ al fons d'aquest assumpte¡±, em va dir una vegada un becari molt disposat, que no va arribar al fons del tema perqu¨¨ en realitat no tenia fons (¡°El m¨¦s profund que t¨¦ l'home ¨¦s la seva superf¨ªcie¡±, que deia Josep Pla citant Andr¨¦ Gide). Per¨° a poc a poc, aquesta mirada i aquestes hist¨°ries es queden al tinter. Potser en el seu moment perqu¨¨ no es van saber veure. I potser, amb el pas dels anys, perqu¨¨ es deixen de mirar.