Benvinguts a l¡¯antropoc¨¨: ¡°Ja hem canviat el cicle natural de la Terra¡±

Si vau n¨¦ixer abans del 1950, potser ara us sentireu una mica m¨¦s grans: heu viscut en dues ¨¨poques geol¨°giques diferents. La Terra ha entrat en una nova p¨¤gina del calendari geol¨°gic, l'antropoc¨¨. I una de les proves que el m¨®n ha canviat per sempre es pot trobar a la ria de Bilbao, en una franja de set metres de sediments acumulats per la industrialitzaci¨®. El grup de cient¨ªfics encarregats de prendre aquesta decisi¨® acaba de votar que ja hem superat l'holoc¨¨. L'empremta de l'activitat humana quedar¨¤ per sempre gravada a tot el planeta com una l¨ªnia ben identificable en els estrats que es veuran d'aqu¨ª a milers o milions d'anys en coves i penya-segats, una refer¨¨ncia permanent per als cient¨ªfics del futur.

Un grup designat d¡¯especialistes ha decidit que l¡¯antropoc¨¨ ¨¦s una nova ¨¨poca geol¨°gica que comen?a el 1950 amb els residus radioactius dels assajos amb bombes at¨°miques

"Ja hem canviat la Terra: l'antropoc¨¨ ¨¦s el moment en qu¨¨ els humans aconseguim canviar el cicle vital del planeta, quan els humans traiem el planeta de la seva variabilitat natural", explica Alejandro Cearreta, l'¨²nic cient¨ªfic espanyol que formava part de l'equip d'alt nivell que tenia com a missi¨® determinar si de deb¨° ja vivim en un moment geol¨°gic diferent, en una capa de crema ben definida en el milfulls dels estrats terrestres.

Aquest grup de 35 especialistes, despr¨¦s de set anys de feina, va fer diverses votacions fins a decidir que l'antropoc¨¨ ja ¨¦s una nova ¨¨poca geol¨°gica dins del per¨ªode quaternari (el jur¨¤ssic, per exemple, ¨¦s un altre per¨ªode geol¨°gic dividit en diferents ¨¨poques). Tamb¨¦ van votar que la marca que determina aquest canvi s¨®n els residus radioactius del plutoni, despr¨¦s dels nombrosos assajos amb bombes at¨°miques realitzats a mitjan segle XX. I per aix¨° la data que han triat com a l¨ªnia d'entrada a l'antropoc¨¨ ¨¦s el 1950. "Encara que el 1952 seria m¨¦s concret, perqu¨¨ ¨¦s quan tots els is¨°tops radioactius provocats per aquestes bombes es van assentar a tot el planeta", matisa Cearreta, professor de la Universitat del Pa¨ªs Basc.

Per entrar en un moment geol¨°gic diferent, explica el ge¨°leg basc, hi ha d'haver un senyal inequ¨ªvoc "global i sincr¨°nic" del canvi planetari. Per aix¨°, encara que inicialment es va proposar 1800 com a data d'inici de l'antropoc¨¨, amb la revoluci¨® industrial, s'ha descartat perqu¨¨ la seva empremta no arriba a tot arreu igual i al mateix temps a tot el globus.

Per¨° el m¨¦s important per determinar un canvi geol¨°gic no ¨¦s que els humans h¨¤gim deixat empremta. Aquesta marca humana ja es nota des de fa milers d'anys. La clau ¨¦s que es tracta d'un canvi de cicle en el comportament del planeta sencer, provocat pels humans i els seus pl¨¤stics, les seves emissions de gasos, les deixalles de les seves ind¨²stries, l'alteraci¨® d'ecosistemes, la desaparici¨® massiva de biodiversitat, l'acidificaci¨® dels mars... "Molts d'aquests canvis s¨®n geol¨°gicament de llarga durada, i alguns s¨®n irreversibles", assegura la resoluci¨® del grup. No ¨¦s un judici pol¨ªtic, com se li ha retret a aquest grup: "?s un fet cient¨ªfic, s'est¨¤ acumulant un registre geol¨°gic. L'evid¨¨ncia de l'antropoc¨¨ durar¨¤ per sempre", admet Cearreta.

I aix¨° ¨¦s al marge que sigui un concepte cient¨ªfic amb repercussions pol¨ªtiques, com tamb¨¦ passa amb el canvi clim¨¤tic, explica aquest cient¨ªfic, que s¨ª que opina que l'arribada de l'antropoc¨¨ ¨¦s una prova "del nostre frac¨¤s com a societat". "?s bo o ¨¦s dolent que s'extingissin els dinosaures? No entrem a jutjar-ho, per¨° ara s'ha produ?t un canvi clar en el sistema Terra", assegura aquest cient¨ªfic, que reconeix que van viure una pressi¨® extraordin¨¤ria per al seu camp durant la votaci¨®, al Congr¨¦s Internacional de Geologia, que es va fer a?Sud-¨¤frica: "Ens desborda una mica, no estem acostumats a generar aquest inter¨¨s".

?s bo o dolent que s¡¯extingissin els dinosaures? No entrem a jutjar-ho, per¨° ara s¡¯ha produ?t un canvi clar en el sistema Terra", assegura Cearreta

En qualsevol cas, la decisi¨® del grup d'especialistes encara no apareixer¨¤ als llibres de text, ja que encara l'han de ratificar formalment en els propers anys diversos organismes. Cearreta fa broma reconeixent que les decisions en el seu camp es prenen a ritmes geol¨°gics: fins al 2009 no es va delimitar formalment el quaternari, que va arrencar fa dos milions i mig d'anys. I encara falta identificar el que anomenen?el clau daurat, un lloc, un senyal a la Terra que serveixi d'enclavament de refer¨¨ncia per assenyalar el comen?ament d'aquest nou cap¨ªtol de la geologia per a tothom.

Cearreta proposa una franja de set metres que es pot veure clarament a la platja de Tunelboca, a la ria de Bilbao, on s'han anat acumulant sediments durant un segle d'esc¨°ria abocada pels alts forns. "L'onatge i els corrents marins els han anat transportant i acumulant des dels anys quaranta del segle XX com una platja cementada al peu dels penya-segats de Getxo", indica el ge¨°leg, que reconeix que hi haur¨¤ disputes pol¨ªtiques en l'elecci¨® d'aquest referent mundial de l'entrada de la humanitat en una nova era. Ser¨¤ d'aqu¨ª a uns anys; per als ge¨°legs no hi ha pressa: "Som lents per actuar, la nostra unitat de temps ¨¦s el mili¨® d'anys".