El 40% dels pisos tur¨ªstics de Barcelona s¨®n il¡¤legals

Dades in¨¨dites sobre els pisos tur¨ªstics a Barcelona. Un estudi encarregat per l'Ajuntament quantifica per primera vegada l'abast del fenomen i analitza el seu impacte sobre el mercat de lloguer. L'informe xifra en 15.881 els pisos tur¨ªstics: 9.606 tenen llic¨¨ncia i la resta, 6.275, no; fet que suposa que el 39,5% de l'oferta ¨¦s il¡¤legal. Fa dos anys i mig que a la ciutat no es concedeixen noves llic¨¨ncies i l'alcaldessa, Ada Colau, ha declarat la guerra als il¡¤legals.

Aquests registres tamb¨¦ indiquen que els lloguers tur¨ªstics representen el 7,7% del parc de lloguer, i analitzen la rendibilitat d'aquesta oferta: en funci¨® de les zones i les ocupacions, els ingressos per al propietari s¨®n entre 2,3 i 4 vegades superiors a la dels lloguers convencionals, amb beneficis entre el 7% i el 13% enfront del 3%-4%. L'estudi conclou que la pressi¨® del turisme i l'atractiu dels beneficis han contribu?t a reduir l'oferta i a disparar el preu dels lloguers convencionals a la ciutat, encara que no detalla en quant.

L¡¯informe, al qual ha tingut acc¨¦s aquest diari, forma part de la documentaci¨® de treball del Pla Estrat¨¨gic de Turisme per al 2020 i el signen els despatxos Duatis Arquitectes i Urban Facts. Per analitzar el fenomen dels pisos tur¨ªstics i el seu impacte empra dades del servei d¡¯Estad¨ªstica del mateix Ajuntament (nombre d¡¯habitatges i lloguers, registre d¡¯apartaments tur¨ªstics amb llic¨¨ncia), de l¡¯Institut Catal¨¤ del S¨°l (Incas¨°l, que t¨¦ dades sobre mercat de lloguer perqu¨¨ ¨¦s on es dipositen les fiances) i de la plataforma de lloguers vacacionals Airbnb. D¡¯aquesta plataforma, a qui Colau ha multat per anunciar pisos sense llic¨¨ncia, ¨¦s d¡¯on s¡¯extreu la xifra dels il¡¤legals: s¡¯analitza l¡¯oferta en cinc dates durant 10 mesos, es comptabilitzen nom¨¦s els pisos sencers i es corregeix el total restant els que tenen llic¨¨ncia. A m¨¦s, els autors han entrevistat agents del sector: propietaris, inversors i gestors de llic¨¨ncies d¡¯apartaments tur¨ªstics o webs.

Una de les q¨¹estions que mostren les dades ¨¦s l¡¯impacte diferent que els pisos tur¨ªstics, siguin legals o il¡¤legals, tenen sobre els barris de la ciutat. Per exemple, el 65% de l¡¯oferta total es concentra en nom¨¦s 10 barris (la ciutat en t¨¦ 73) que pertanyen sobretot als districtes de Ciutat Vella i l¡¯Eixample, els dos m¨¦s c¨¨ntrics. El barri que encap?ala la llista (sumant legals i il¡¤legals) ¨¦s la Dreta de l¡¯Eixample, amb 2.294 pisos tur¨ªstics (el 14% del total) a molta dist¨¤ncia de Gr¨¤cia, Sagrada Fam¨ªlia o l¡¯Antiga Esquerra de l¡¯Eixample, tots amb ofertes superiors als mil pisos.

En el cas dels pisos amb llic¨¨ncia HUT (habitatge d¡¯¨²s tur¨ªstic), el barri on m¨¦s n¡¯hi ha, amb difer¨¨ncia, ¨¦s la Dreta de l¡¯Eixample, amb 1.747. El segueixen la Sagrada Fam¨ªlia, Gr¨¤cia, l¡¯Antiga Esquerra de l¡¯Eixample i Sant Antoni. En canvi, els barris que lideren l¡¯oferta d¡¯Airbnb s¨®n els de Ciutat Vella (el Raval, Santa Caterina, Sant Pere, la Ribera i el G¨°tic, els primers que es van veure afectats per una morat¨°ria de noves llic¨¨ncies). En la suma del Raval, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, l¡¯oferta de pisos a Airbnb quadruplica la dels pisos que tenen llic¨¨ncia.

Respecte al pes de l¡¯oferta de lloguers tur¨ªstics sobre el total del parc de lloguer, la mitjana de la ciutat ¨¦s del 7,7%, per¨° el percentatge ascendeix a m¨¦s del 25% a la Dreta de l¡¯Eixample o la Vila Ol¨ªmpica. Amb m¨¦s d¡¯un 10% del parc de lloguer destinat al turisme figuren tamb¨¦ els barris de la Sagrada Fam¨ªlia, Poble-sec, Diagonal Mar, l¡¯Antiga Esquerra de l¡¯Eixample, Poblenou, Sant Antoni, Gr¨¤cia, Sant Pere, Fort Pienc i Hostafrancs.

Referent a l¡¯impacte dels pisos tur¨ªstics sobre els preus del mercat de lloguer d¡¯habitatges principals, l¡¯estudi recorda que el preu dels lloguers en els ¨²ltims tres anys a Barcelona ha estat del 33%, el m¨¦s gran d¡¯Espanya. Conclou que el fenomen dels lloguers a turistes ¡°no ¨¦s l¡¯¨²nica causa de l¡¯increment dels preus de lloguer, per¨° en restringir-ne l¡¯oferta, ¨¦s evident que es contribueix a incentivar-la¡±. ¡°Als barris on la rendibilitat del model d¡¯allotjament tur¨ªstic ¨¦s m¨¦s elevada es produeix una retirada dels pisos del mercat de lloguer convencional per destinar-los al turisme. Aix¨° provoca una reducci¨® del parc de l¡¯oferta de lloguer, ja esc¨¤s¡±, diuen els autors: I ¡°la falta d¡¯oferta de pisos de lloguer contrasta amb la demanda, la qual cosa explica la forta pujada dels preus del lloguer que s¡¯ha produ?t recentment a Barcelona¡±.