L¡¯her¨¨ncia de Converg¨¨ncia

Si t¨¦ sentit parlar de l¡¯exist¨¨ncia d¡¯ethos pol¨ªtics, els senyals m¨¦s recurrents de l¡¯ethos pol¨ªtic catalanista serien la reivindicaci¨® de la llengua catalana i la idea del pacte i la negociaci¨®. La construcci¨® pol¨ªtica de Catalunya tal com la coneixem avui es deu, en part, a aquesta defensa de la llengua i al pacte i la negociaci¨®.

Ning¨² com l¡¯antiga Converg¨¨ncia va saber encarnar aquest ethos catalanista del petit comerciant, treballador fins a l¡¯extenuaci¨®, moltes vegades d¡¯inspiraci¨® cat¨°lica i passions autocontingudes, i les inquietuds pol¨ªtiques de la qual es resumeixen en llengua, pa¨ªs i benestar. En aquests moments, la defensa de la llengua gaudeix d¡¯un dels seus moments m¨¦s v¨ªvids, amb associacions escampades per tot el territori que s¡¯ocupen d¡¯aix¨°. L¡¯altre tret del catalanisme que he esmentat, en canvi, viu les seves hores m¨¦s baixes. La idea del pacte i la negociaci¨® est¨¤ injuriada, i el gruix del catalanisme ha reaccionat ¨Co sobrereaccionat¨C contra ella per passar a afavorir les diferents expressions de la via unilateral.

Es dir¨¤ que perqu¨¨ tingui sentit l¡¯estrat¨¨gia del pacte i la negociaci¨® ¨¦s necessari que hi hagi un interlocutor amb el qual pactar i negociar. I deu ser veritat. Per¨° l¡¯abs¨¨ncia d¡¯interlocutor per al catalanisme, contra una idea molt estesa ¨²ltimament, ¨¦s circumstancial: Converg¨¨ncia va creure que el segon Aznar ho impregnaria tot encara que Aznar ja no estigu¨¦s aqu¨ª; va llegir de forma una mica desgavellada les decepcions viscudes amb l¡¯imprudent Zapatero; i no va donar prou temps perqu¨¨ Rajoy perd¨¦s la majoria absoluta. Es va moure espasm¨°dicament, suposo que perqu¨¨ va sentir l¡¯al¨¨ d¡¯ERC capitalitzant l¡¯onada sobiranista al clatell, i es va autoimmolar.

Potser Converg¨¨ncia, com les tecnologies modernes, tenia obsolesc¨¨ncia programada. No obstant aix¨°, el seu final programat encara quedava lluny. Per tot aix¨° resulta dif¨ªcil entendre per qu¨¨ Mas i el pinyol van accelerar la seva defunci¨® impugnant la idea del pacte i la negociaci¨®, que, com deia, forma part de l¡¯ethos catalanista. I si forma part de l¡¯ethos catalanista ¨¦s perqu¨¨ molts electors catalanistes hi van veure no una claudicaci¨®, sin¨® una habilitat per obrir-se cam¨ª davant l¡¯evid¨¨ncia que no es tenia la for?a suficient per marcar el ritme dels esdeveniments de forma unilateral. El curi¨®s del cas ¨¦s que en associar la idea del pacte a la claudicaci¨®, l¡¯independentisme s¡¯allunya del seu ethos catalanista tradicional per apropar-se a cert tipus d¡¯actitud de l¡¯espanyolisme m¨¦s ranci per al qual negociar ¨¦s, gaireb¨¦ per definici¨®, una forma de derrota (potser la pitjor de totes). A m¨¦s, cal recordar que, tot i els canvis sociol¨°gics d¡¯aquests ¨²ltims anys, el catalanisme, mutat ara en independentisme, segueix sense tenir la for?a suficient per fer que les coses es decantin a favor seu de forma unilateral.

Probablement la idea del pacte i la negociaci¨® tornar¨¤ algun dia amb for?a. La pregunta important, llavors, ser¨¤ qui ser¨¤ aqu¨ª per recollir aquesta demanda ciutadana ¨¤mplia partid¨¤ria de tornar a l¡¯estrat¨¨gia del pacte i la negociaci¨®. Converg¨¨ncia s¡¯haur¨¤ sacrificat en una carrera desmesurada ¨Calmenys en el ret¨°ric¨C per demostrar que ¨¦s m¨¦s rupturista que ERC. Quan la idea del peix al cove es desfaci de la p¨¤tina pejorativa que ara mateix l¡¯ofega i ressusciti entre el catalanisme, qu¨¨ quedar¨¤ de la Converg¨¨ncia que encarnava, amb discreci¨® i fugint de la grandiloq¨¹¨¨ncia, aquest ethos catalanista? Res, no en quedar¨¤ res, perqu¨¨ el PDC no ¨¦s res respecte a aquella Converg¨¨ncia que tan b¨¦ va saber interpretar la idiosincr¨¤sia d¡¯aquest catal¨¤ o catalana dels quals parlava al principi de l¡¯article.

La meva ¨¤via materna, lleidatana que ¡°va baixar¡± de Llessui a Barcelona als anys trenta del segle passat, responia a aquest perfil, i va votar sempre Pujol i la vella Converg¨¨ncia perqu¨¨ ells representaven sense estrid¨¨ncies la cristal¡¤litzaci¨® institucional dels esmentats trets de l¡¯ethos catalanista. La meva ¨¤via i molts de la seva generaci¨® i idiosincr¨¤sia ja van morir, per¨° aquest tipus de votant segueix viu, encara que ara estigui en estat de letargia. Pot ser que, excepcionalment, hi hagi alguna generaci¨® que obvi? aquest ethos, per¨° l¡¯usual ¨¦s que, davant la impossibilitat d¡¯imposar la via unilateral, no s¡¯ignori all¨° que ha vertebrat generacions per d¨¨cades. Qui s¨¤piga despertar aquest catalanisme en letargia ser¨¤ qui far¨¤ usdefruit de l¡¯her¨¨ncia de la vella Converg¨¨ncia i qui estirar¨¤ d¡¯aquest fil d¡¯actituds i preocupacions que teixeix l¡¯ethos catalanista.

Pau Luque ¨¦s investigador de l'Institut de Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.