Una cosa definitiva i general

Ja s¨®n cinc jornades. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ¨¦s una magn¨ªfica?start-up nascuda amb la crisi. Sap fer b¨¦ les coses. Combina l'obstinada efic¨¤cia de les velles empreses catalanes amb la gosadia imaginativa de les noves empreses digitals. Des del 2012 ha anat enfilant una manifestaci¨® rere l'altra amb ¨¨xits oce¨¤nics pel que fa al nombre d'assistents i un espectacular impacte als mitjans de comunicaci¨®.

La d'aquest any no era f¨¤cil. Hi ha cansament. Hi ha esgotament d'idees. I una tediosa sensaci¨® de rec¨®rrer una vegada i una altra els mateixos camins. I, no obstant aix¨°, l'ANC ha aconseguit evitar la punxada, conjurar el declivi, exhibir les seves cinc concentracions satisfeta, i apuntar-se la cinquena demostraci¨® de for?a.

L'ANC sap gestionar les expectatives. Ho ha fet en totes les ocasions anteriors. Les amenaces s¨®n com oli en un llum per a les seves febleses. Els mals presagis, est¨ªmuls. Cada vegada ha aconseguit superar els pron¨°stics i oferir una sorpresa i un disgust als seus adversaris. Els seus ¨¨xits reiterats s¨®n l'evid¨¨ncia del frac¨¤s dels qui tenen al davant, incapa?os d'imaginar una alternativa que competeixi per la popularitat i per l'hegemonia a Catalunya. Nom¨¦s els comuns, liderats per Ada Colau, han aconseguit retallar el seu territori i disputar-los el vot i l'adhesi¨®, certament a canvi d'adherir-se al sobiranisme i al dret a decidir, i tamb¨¦ a la idea de la rep¨²blica catalana, l'expressi¨® m¨¦s aplaudida en els discursos de la jornada.

El 47,8% que ha aconseguit l'independentisme a les urnes dif¨ªcilment s'ampliar¨¤ si no ¨¦s per la incorporaci¨® de votants d'esquerres partidaris del dret a decidir, una cosa que els comuns intenten evitar costi el que costi. En aquesta din¨¤mica es juga tant l'ampliaci¨® del moviment com la futura hegemonia, ara encara convergent, per¨° en el futur molt probablement d'una esquerra sobiranista organitzada en el nou tripartit que s'est¨¤ forjant entre Esquerra Republicana, Podem i la CUP.

En aquest proper any sembla evident que l'independentisme no amainar¨¤. Tamb¨¦ continuar¨¤ l'acci¨® de la just¨ªcia en persecuci¨® dels presumptes delictes comesos amb la consulta del 9-N i les declaracions del Parlament. ?s improbable que hi hagi una iniciativa significativa dels dos primers partits espanyols, el PP i el PSOE, inclosa la reforma constitucional, especialment si Rajoy aconsegueix finalment formar govern. Tot ¨¦s propici, segons els dirigents independentistes, per mantenir el rumb que porti d'aqu¨ª a un any a les urnes, tal com ja ha anunciat Puigdemont, ja sigui per fer una nova consulta unilateral com el 9-N o b¨¦ per convocar unes altres eleccions, declarades de nou plebiscit¨¤ries o fins i tot constituents.

Malgrat l'¨¨xit, aquesta ¨¦s l'¨²ltima Diada de la tanda actual. La propera, la del 2017, ser¨¤ molt diferent. Si hi havia dubtes respecte al que calia fer aquest any, n'hi ha pocs respecte a l'any vinent. Els independentistes esperen "algo definitivo y general", com els joves dels anys cinquanta sota el franquisme amb els quals s'identificava en el seu vers el poeta Jaime Gil de Biedma. ?s a dir, que el proc¨¦s s'acabi d'una vegada, sigui quin sigui el desenlla?.