La invenci¨® de la realitat

No seria gens estrany que Carme Riera (Palma, 1948) afirm¨¦s algun dia que l¡¯¨²nic que es deu poder fer amb la realitat ¨¦s inventar-la de nou. Des dels contes de Te deix, amor, la mar com a penyora, fins als records de la seva infantesa a Mallorca, Temps d¡¯innoc¨¨ncia, des de Q¨¹esti¨® d¡¯amor propi, una dura s¨¤tira de la societat liter¨¤ria, fins a La meitat de l¡¯¨¤nima, una novel¡¤la que seguia l¡¯¨°rbita de Soldados de Salamina, de Javier Cercas, Riera ha tingut la voluntat de conjugar realitat i ficci¨® per desembocar en un territori ambigu amb l¡¯objectiu de captivar l¡¯atenci¨® del lector, com si de manera amagada dugu¨¦s a terme tot el contrari del que anuncia en un moment determinat de la novel¡¤la esmentada abans: ¡°La impud¨ªcia, al meu entendre tan propera a l¡¯obscenitat, m¡¯ha impedit involucrar el meu jo en els meus textos, fer refer¨¨ncia als meus sentiments, per¨° en aquestes planes no puc deixar de parlar en nom propi¡±.

M¨¦s enll¨¤ de les m¨¤scares que utilitza per inventar les seves realitats personals, Riera tamb¨¦ s¡¯inventa altres realitats: a La veu de la sirena, modificava i reescrivia un aspecte de la realitat liter¨¤ria, i el conte de Hans Christian Andersen que prenia com a model adquiria un aire nou gr¨¤cies a l¡¯absorci¨® i la transformaci¨® que feia de l¡¯original. I a les seves dues novel¡¤les majors, Dins el darrer blau i Cap al cel obert, un d¨ªptic ¨¨pic sobre els xuetes mallorquins i els seus descendents, s¡¯encarava a l¡¯art de preguntar i comprendre com escriure una narrativa v¨¤lida que se situ¨¦s a l¡¯ombra dels grans artefactes literaris del segle XIX: el lector ho agra?a perqu¨¨ li corresponia aportar la fantasia per mesclar en el sol cos del text el pensament, la vida, la ficci¨® i el saber.

Ara, amb la seva ¨²ltima novel¡¤la, Les darreres paraules, premi BBVA Sant Joan 2016, Riera torna a situar-se en l¡¯¨¤mbit de la realitat hist¨°rica i especula sobre com haurien pogut ser les mem¨°ries que Llu¨ªs Salvador d¡¯Habsburg Lorena no va arribar a escriure mai. Era el cos¨ª de l¡¯emperador Francesc Josep, va arribar a Mallorca per primera vegada el 1867 i va entusiasmar-se tant amb el paisatge de l¡¯illa que ben aviat va comprar una gran quantitat de finques: Miramar, a Valldemosa, va convertir-se en el centre de totes les seves possessions, i all¨¤ es van hostatjar, per exemple, Rub¨¦n Dar¨ªo i Jacint Verdaguer.

Riera recorre a l¡¯estrat¨¨gia del manuscrit trobat i, gr¨¤cies a l¡¯atzar, alg¨² que pot ser i no pot ser la mateixa autora t¨¦ la sort d¡¯accedir a les mem¨°ries que, poc abans de morir, l¡¯arxiduc Llu¨ªs Salvador dicta a Erwin Hubert, el seu secretari durant els ¨²ltims dies de la seva vida.

A l¡¯altra banda d¡¯un problema que t¨¦ alguna cosa a veure amb la versemblan?a ¡ªque dif¨ªcil que ¨¦s creure¡¯s que alg¨² tan malalt, en plena agonia, tingui una clarivid¨¨ncia i una for?a f¨ªsica tan notables per narrar una vida sencera¡ª, Riera munta Les darreres paraules sobre dues l¨ªnies d¡¯acci¨® que busquen complementar-se i que van a la recerca de dos tipus de lectors. Hi ha, en primer lloc, el lector que desconeix completament les vicissituds del protagonista i narrador, i aleshores se l¡¯ha d¡¯informar sobre l¡¯anecdotari b¨¤sic. Aqu¨ª ¨¦s on entra en joc el repertori dels fets constatables, el resum de les dades hist¨°riques h¨¤bilment disposades per fer-lo accessible i proper, per narrar la llegenda que ja s¡¯ha instal¡¤lat en l¡¯imaginari mallorqu¨ª, el precursor del turisme que al mateix temps sabia fascinar amb la seva conducta extravagant, amb la seva heterod¨°xia vital, amb l¡¯encant d¡¯alg¨² que va decidir regir-se per unes lleis que no s¡¯acordaven gaire amb la idiosincr¨¤sia imperial. El lector de Les darreres paraules tindr¨¤ la sort de rebre unes quantes lli?ons d¡¯hist¨°ria i d¡¯actes cerimonials, des de Mayerling fins a Sarajevo i l¡¯esclat de la Primera Guerra Mundial: res que no diguin els llibres d¡¯hist¨°ria. Per al lector que no desconegui el que hi ha a la superf¨ªcie de la vida de l¡¯arxiduc Llu¨ªs Salvador, per¨°, Riera conjectura sobre l¡¯altra cara de la realitat: potser era un espia, potser sabia coses sobre la pol¨ªtica del moment que haurien pogut evitar tot el seguit de desgr¨¤cies que van venir despr¨¦s, i potser podr¨¤ aconseguir que hi hagi qui s¡¯entusiasmi liter¨¤riament per un text que no sempre s¡¯imposa com la invenci¨® d¡¯una vida que hauria pogut ser narrativament molt m¨¦s rica i din¨¤mica.

LES DARRERES PARAULES

Carme Riera

Edicions 62

144 p¨¤gines. 19,50 euros