Segrestadors de pisos

El Bruno ha passat el mes d'agost amb la fam¨ªlia i uns amics en una casa amb piscina a Castelldefels. L'habitatge no era seu. Els propietaris el tenien a la venda i hi comptaven per comprar-ne un de nou, per¨° ell el va ocupar. Va entrar a la nit, va canviar el pany i es va fer fort fins que li van pagar uns quants milers d'euros que va exigir per anar-se'n. Aquest mateix dia es va ficar en una altra casa fant¨¤stica on va passar uns quants dies fins que va aconseguir, de nou, extorquir els propietaris per posar rumb amb les quatre coses que duia a sobre (uns quants matalassos, un barril de cervesa, una bicicleta¡­) fins a una altra casa. I aix¨ª, fent caixa de xalet en xalet, i aconseguint els privilegis p¨²blics que comporta tenir resid¨¨ncia fixa ¨Ctot i que sigui nom¨¦s on arriben les citacions judicials¨C, segueix aquest ve¨ª uruguai¨¤ de Castelldefels i el grup que l'acompanya. Saben que sempre ser¨¤ m¨¦s rendible per als propietaris pagar el que demanen que no pas esperar la resoluci¨® d'un llarg i cost¨®s proc¨¦s judicial.

Aquesta ¨¦s la base d'un negoci que no t¨¦ res a veure amb els moviments socials o els desnonaments, habitualment injustos, que es produeixen tamb¨¦ di¨¤riament. No obstant aix¨°, s'empara en la mateixa legislaci¨® i utilitza els recursos del dret a l'habitatge per funcionar. La policia, tret que els enxampi in fraganti for?ant el pany, no pot fer res amb aquesta banda (un d'ells amb antecedents) ni amb cap de les que operen a tot Espanya: s'apropen al lloc, certifiquen que viuen all¨¤ i, en ocasions, fins i tot recomanen negociar als propietaris. Aix¨° explica, en part, l'¨¨xit d'empreses privades que fan d'intermedi¨¤ries amb aquests ocupes ¡°amb c¡±, com els defineixen fonts policials. Una pr¨¤ctica que, m¨¦s que en una ocupaci¨®, fa pensar en un segrest.

Aquestes bandes troben en les escletxes de la llei i en la lentitud del proc¨¦s judicial un fil¨® per a l'extorsi¨®. El temps que un jutge triga a determinar si es tracta d'un cas d'usurpaci¨® d'habitatge pot arribar a ser el mateix que el del desnonament d'una fam¨ªlia que no pot pagar el lloguer o la hipoteca i roman a casa per necessitat. I encara s'allarga m¨¦s si el proc¨¦s va per la via penal. ¡°Si ja s'ha fet un canvi de pany, no hi pots entrar. L'acc¨¦s a aquest habitatge ¨¦s inviolable¡±, assenyala Toni Garriga, advocat expert en dret immobiliari del bufet Navarro Advocats. De fet, si el propietari acced¨ªs al seu domicili incorreria en una possible violaci¨® de domicili, i si tall¨¦s els subministraments d'aigua i llum es podria considerar un delicte d'assetjament immobiliari. Cap dels afectats de Castelldefels, que ja van rebre amenaces per part dels ocupes, ha volgut donar el seu nom ni fer declaracions per por de repres¨¤lies.

Mentrestant, i despr¨¦s d'un estiu atrafegat, el Bruno t¨¦ un tercer habitatge. No marxar¨¤ fins que aconsegueixi una feina o li retornin el passaport que la just¨ªcia li va retirar per agredir una persona, explica per tel¨¨fon. Segons expliquen els ve?ns, la mare d'un d'ells viu en un apartament llogat i els porta menjar a cada casa nova on entren. ¡°?s surrealista. Fan vida normal, entren i surten... per¨° tot a la casa d'alg¨² altre. I la policia no hi interv¨¦¡±, denuncia una ve?na que demana no revelar el seu nom.

El fenomen es reprodueix a tot Espanya, per¨° Catalunya s'ha convertit en els ¨²ltims anys en l'epicentre d'aquestes pr¨¤ctiques. El president del Col¡¤legi d'Agents de la Propietat de Catalunya, Joan Oll¨¦, creu que ¨¦s una ¡°q¨¹esti¨® altament preocupant¡±. ¡°Ha crescut enormement. Cada any hi ha al voltant d'un 15% m¨¦s, i sempre en casos que no s¨®n per necessitat, sin¨® per extorquir els propietaris. Aix¨° ja est¨¤ protocolitzat, tenen els seus advocats, saben quin tipus de cases els conv¨¦ ocupar, qui s¨®n els propietaris¡­ Al final el propietari no t¨¦ drets, se'n va de vacances, es troba la casa ocupada i ha de demostrar que ¨¦s seva¡±.

A Girona es va produir l'any passat una onada d'ocupacions d'aquest tipus. All¨¤, el Col¡¤legi d'Agents de la Propietat de Girona va denunciar tamb¨¦ una extensa m¨¤fia d'aquest tipus. El seu president distingeix clarament entre els tipus d'ocupes amb els quals tracten. ¡°Hi ha una q¨¹esti¨® social, gent que ocupa per necessitat. I ¨¦s veritat que a Girona faltava habitatge social. Per¨° aquest altre tipus d'ocupaci¨® ¨¦s mercantilista: era per rebre una indemnitzaci¨®. Venien amb aut¨¨ntics manuals, sabien qu¨¨ havien de dir a la policia¡­ Se'ls oferia una renda social, per¨° el que volien eren els diners¡±.

La den¨²ncia per extorsi¨®, assenyala Toni Garriga, tampoc ¨¦s sin¨°nim d'un desallotjament r¨¤pid. ¡°Denuncies el xantatge i l'extorsi¨®, per¨° segueixes sense recuperar la possessi¨®. Al final tot porta a fer que la gent acabi pagant¡±. En aquesta disjuntiva es va trobar el Pedro (nom fictici) en la seva promoci¨® de Badalona, on un grup d'individus va ocupar dos pisos que eren a la venda aquesta setmana. ¡°Van entrar a la nit for?ant el pany del portal i van ocupar dos ¨¤tics. Els vam demanar que marxessin i ens van amena?ar de mort¡±, recorda. Els Mossos tampoc van poder fer res per ajudar-lo, explica.

Desesperat davant la situaci¨®, aquest promotor va contractar Desokupa, una empresa especialitzada a negociar amb aquest tipus de bandes i que va aconseguir convence'ls ¡ªprevi pagament d'una suma que l'afectat prefereix no revelar¡ª que abandonessin els habitatges. Com en altres casos, la negociaci¨® fins i tot va acabar amb el propietari llogant un cami¨® perqu¨¨ els ocupes s'enduguin els trastos cap a una altra banda. ¡°Si no hagu¨¦ssim actuat aix¨ª seguirien a la casa. ?s trist, per¨° sabia que nom¨¦s amb la policia no ho resoldria¡±, insisteix.

Desokupa ha rebut moltes cr¨ªtiques en les ¨²ltimes setmanes per part de diverses associacions i ha estat denunciada per l'Observatori de Drets Econ¨°mics i Socials per fer servir m¨¨todes suposadament intimidadors en el desallotjament de Can Dimoni, a Gr¨¤cia. Per¨° la imponent pres¨¨ncia f¨ªsica dels treballadors d'aquesta empresa, defensa el seu director, Daniel Esteve, ajuda a contrarestar les amenaces que pateixen els propietaris i ells mateixos. ¡°Coneixem b¨¦ la llei. Sabem que nosaltres no podem entrar en l'habitatge ocupat. Nom¨¦s fem d'intermediaris en el desallotjament, i majorit¨¤riament s¨®n m¨¤fies que demanen diners a canvi de marxar del pis. Tampoc treballem amb habitatges de lloguer o sobre els quals recaiguin ordres de desnonament¡±. Malgrat les cr¨ªtiques, els ve?ns afectats els defensen aferrissadament. ¡°Es critica la feina que fan, per¨° si no hagu¨¦s estat per ells la conviv¨¨ncia en aquest edifici s'hagu¨¦s tornat insostenible. El que caldria preguntar-se ¨¦s per qu¨¨ la llei no pot actuar amb celeritat i cal rec¨®rrer al sector privat per recuperar casa teva¡±, assenyala una ve?na.