Formentor: el lloc del qual parlem

De l'art de la paraula. Per glossar l¡¯art virtu¨®s de la paraula, millor comen?ar per l'eloq¨¹¨¨ncia, que fa transparent el pensament. No es tracta de parlar com qui enarbora declaracions emf¨¤tiques ni d'aparentar la simplicitat de l'h¨¤bit popular. Aquestes simulacions han anat envellint i amb prou feines serveixen de res. Els discursos que semblen solemnes sembren una desconfian?a insalvable. I el que imita els vicis illetrats del costumisme produeix una gran decepci¨®. El llenguatge, com tot el que passa a trav¨¦s de l'home, es gasta amb l'¨²s i s'espatlla amb l'ab¨²s. Per aquest motiu cada generaci¨® ha de reinventar l'art de la paraula, despullar-la de disfresses, i retornar-li la lluentor original. Es diu que ¨¦s propi d'alg¨² distingit saber parlar amb propietat. Es reconeix aix¨ª l'eleg¨¤ncia del que forja una esvelta concordan?a entre el que pensa, el que mira i el que diu. I se l¡¯admira per una gentilesa que no tots poden emular. Qui enfila el so i el sentit de la paraula ser¨¤ respectat, ja que el seu mateix aspecte adquireix la consist¨¨ncia que atribu?m a la noblesa d'esperit. ¡°Paraula d'honor¡± es diu quan alg¨² assegura el valor del que ha dit. Per a l'home total, tota paraula ¨¦s honorable.

Saber escoltar. La decad¨¨ncia cultural resulta inevitable quan s'instal¡¤la el costum de no saber escoltar. ?s inconfusible llavors la impaci¨¨ncia de l'interlocutor, la seva mirada evasiva, el seu desdeny dissimulat. En aquesta cru?lla la cat¨¤strofe ¨¦s imminent. Cadasc¨², atret per la loquacitat atropellada dels seus judicis, assisteix a la conversa com si fos una disc¨°rdia i li sembla intolerable qui argumenta que no val la pena atendre, ni tan sols refutar. Aquest exemple es difon per on sigui. I, no obstant aix¨°, la qualitat d'un cert tipus de persones reflexives i subtils pertany a un ordre superior. Amb els seus cinc sentits hi paren esment, i aix¨ª comprenen el sentit. No ¨¦s nom¨¦s una mostra de bona educaci¨®, sin¨® el fonament mateix de la comprensi¨®. El que l'altre digui requereix un interlocutor amb temps i paci¨¨ncia. Saber escoltar ¨¦s percebre creativament el ritme, la cad¨¨ncia i l'harmonia del pensament ali¨¨, despla?ar el centre d'inter¨¨s que un ocupa, penetrar en les conviccions de l'altre, prendre prestades les seves presumpcions i assajar noves maneres d'entendre les coses. Per a qui sap escoltar tot ¨¦s una mica m¨¦s pertinent, mesurat i acceptable.

Del do de la cortesia. En el lloc del que parlem, tots s¨®n conseq¨¹ents. Atribueixen a l'art de parlar una eleg¨¤ncia moral digna de gran consideraci¨® i en saber escoltar el consideren un atribut de la intel¡¤lig¨¨ncia. Per ells la conversa ¨¦s una de les belles arts i d'un temps immemorial procedeix la certesa d'haver-la heretat com la m¨¦s transcendent de les cortesies. Aquest gest redimeix el que hi ha de fr¨ªvol en la nostra imaginaci¨®. La conversa cortesa, el signe de l'alta cultura per excel¡¤l¨¨ncia, ens permet posar en escena habilitats virtuoses. La principal ¨¦s una consci¨¨ncia subtil sobre el miracle de la parla, la ins¨°lita qualitat del llenguatge, la superba concepci¨® del verb. Si es perd de vista el que hi ha d'excepcional en aquest art de la conversa no podrem entendre la singularitat de la condici¨® humana. L'enigm¨¤tica exist¨¨ncia a la qual hem estat convidats.

De l'arbre universal de les lletres. Ja fa nou anys que ens reunim a Formentor a conversar sobre els llibres que hem llegit. I tot just hem comen?at a fullejar la gran biblioteca del m¨®n. La incommensurable magnitud de la imaginaci¨® humana, la seva destresa per concebre mons, personatges, hist¨°ries i g¨¨neres, la sagacitat amb qu¨¨ l'autor perllonga i renova l'art d'explicar hist¨°ries es diposita en aquest admirable artefacte de la civilitzaci¨®: el llibre. El s¨°lid, durador i accessible fonament de la nostra intel¡¤lig¨¨ncia. Com totes les coses importants, tamb¨¦ el llibre t¨¦ l'amena?a de ser trivialitzat. I, no obstant aix¨°, llegir no ¨¦s lletrejar i girar p¨¤gina. Una operaci¨® mental de gran complexitat es desencadena gr¨¤cies al llibre. Llegir ¨¦s comprendre, o sigui: destriar, penetrar, esbrossar¡­ adquirir. Llegir ¨¦s tamb¨¦ un exercici de mem¨°ria activa: no serviria de res llegir si no recordem el que hem llegit. Despr¨¦s vindr¨¤ un acte suprem: saber explicar el que es llegeix. Res ¨¦s m¨¦s plaent: la companyia del que ens descobreix noves lectures. I finalment, un gest sublim: la interpretaci¨®. El principal exercici de Formentor: una interpretaci¨® inesgotable. Cada llibre s'obre com una partitura a merc¨¨ de lectors imprevisibles: l'energia amb la qual ens apropiem dels llibres ¨¦s comparable a la for?a amb qu¨¨ han estat escrits. Els aspectes descurats, les perspectives ins¨°lites, les comparacions fulgurants que fan els lectors de Formentor, desvetllen el sentit i renoven el significat de les coses.