El nou desastre de la CDU a Berl¨ªn eleva la pressi¨® sobre Merkel

Des que va esclatar la crisi de refugiats, cada cita amb les urnes de la CDU s'ha saldat amb una cat¨¤strofe. Primer van ser els triples comicis de mar?, en qu¨¨ els de Merkel van quedar en segon lloc en el seu feu tradicional de Baden-W¨¹rttemberg i van veure frustrades les seves expectatives de conquistar Renania-Palatinat. La humiliaci¨® fa dues setmanes a Mecklenburg-Pomerania Occidental va ser encara m¨¦s gran: per primera vegada en la hist¨°ria del partit veien com els superava una formaci¨® situada a la seva dreta, els populistes antiimmigraci¨® d'Alternativa per a Alemanya (AfD). Llavors, la CDU va obtenir un suport del 19%. Aquest diumenge a Berl¨ªn, encara menys. Ning¨² sap qu¨¨ pot passar d'aqu¨ª a un any, per¨° es comencen a sentir rumors que fins ara semblaven impossibles: ser¨¤ millor prescindir de Merkel per al 2017?

Al contrari que els democristians, el Partit Socialdem¨°crata (SPD) pot pensar en el got mig ple. ?s la for?a m¨¦s votada a Berl¨ªn i el seu candidat i actual alcalde, Michael M¨¹ller, podr¨¤ seguir en el c¨¤rrec. Per¨° encara que mantingui el poder, les dades s¨®n demolidores.

Els socialdem¨°crates guanyen, per¨° amb menys del 22% dels vots, gaireb¨¦ set punts menys que cinc anys enrere, segons estimacions no definitives. Es tracta d'un dels pitjors resultats de la seva hist¨°ria centen¨¤ria. Enfront de la caiguda de democristians i socialdem¨°crates, les grans triomfadores s¨®n les forces situades als extrems. Els ultraconservadors AfD irrompen del no-res i els postcomunistes de Die Linke agafen impuls i, segons les dades encara provisionals, se situen com a tercera for?a molt igualats amb Els Verds.

Abans a Alemanya un partit mai havia guanyat les eleccions amb un suport tan magre. Berl¨ªn ofereix pistes d'un proc¨¦s que afecta tot el pa¨ªs: la p¨¨rdua de poder dels dos grans partits ¨Cque sumen menys del 40% de suports¨C, i la cada vegada m¨¦s gran dispersi¨® del vot. Si es confirma aquest fenomen, tindr¨¤ profundes conseq¨¹¨¨ncies en la governabilitat del pa¨ªs. Ara com ara, l'actual coalici¨® de socialdem¨°crates i democristians que governava Berl¨ªn ser¨¤ substitu?da per un tripartit, probablement format per socialdem¨°crates, verds i postcomunistes.

El debat dels refugiats

La campanya per demanar el vot a 2,5 milions de berlinesos va estar farcida de temes pol¨¨mics: la mala situaci¨® de moltes escoles, l'augment del preu de l'habitatge, la inseguretat ciutadana... Per¨° al costat d'aquests problemes locals, s'al?ava l'assumpte que domina el debat pol¨ªtic en tot el pa¨ªs des de fa un any: la crisi dels refugiats.

Com ja va oc¨®rrer amb altres l¨ªders regionals de la CDU, el candidat berlin¨¨s va tractar de distanciar-se de la pol¨ªtica merkeliana i va mostrar el seu costat m¨¦s dur. Els resultats han tornat a ser desastrosos. Els ciutadans a favor de l'acolliment de refugiats donen suport a formacions m¨¦s a l'esquerra, i els contraris es llancen a AfD.

De poc van servir els atacs de Merkel a l'alcalde de la capital, a qui va acusar de ¡°treure's la responsabilitat¡± dels problemes. I de poc van servir els atacs de M¨¹ller als xen¨°fobs. ¡°Les enquestes atorguen a AfD un 14%. Aix¨° seria vist al m¨®n com un retorn de la ultradreta i dels nazis a Alemanya¡±, va escriure l'alcalde fa uns dies al seu compte de Facebook.

La ciutat-estat de Berl¨ªn no votava el diumenge nom¨¦s un nou Parlament regional, sin¨® que tamb¨¦ triava els representants per als seus dotze districtes. I, a causa del sistema electoral berlin¨¨s, ¨¦s molt probable que l'ascens de AfD permeti a membres d'aquest partit fer-se c¨¤rrec de funcions executives als districtes. ¡°Si aconsegueixen estar representats, tindran personal i mitjans per impulsar la seva visi¨® de la societat. Aquest partit exclou la gent pel seu origen o religi¨® i agita uns grups contra uns altres. No vull que les decisions sobre economia, educaci¨® o joventut estiguin a les seves mans¡±, responia l'alcalde M¨¹ller aquesta setmana en una entrevista amb EL PA?S.

M¨¹ller es va presentar a les eleccions prometent noves inversions en serveis p¨²blics i habitatges assequibles, a m¨¦s de fer gala d'un creixement superior al de la mitjana alemanya i una taxa d'atur del 10%. Malgrat ser un percentatge molt alt per als est¨¤ndards del pa¨ªs, ¨¦s el menor des de la reunificaci¨® del 1990. Per¨° aquesta imatge tan positiva contrasta amb una ciutat amb importants borses de pobresa i en la qual els serveis p¨²blics s'han deteriorat despr¨¦s d'anys d'escassa inversi¨®.