El silenci dels mam¨ªfers

S¡¯ha de recon¨¨ixer que el govern municipal t¨¦, a canvi d¡¯una certa improvisaci¨®, el coratge necessari per posar sobre la taula temes que s¡¯arrosseguen des de fa anys i que cap urg¨¨ncia obliga a encarar. Per exemple, la patata t¨¨bia que ¨¦s el Zoo. Joan Clos ho va voler resoldre a l¡¯engr¨°s, que ¨¦s com feia les coses, i va proposar aquella plataforma artificial ¨Cfeta amb terra excavada de les obres del F¨°rum¡ªper ubicar-hi un Zoo mar¨ª que pogu¨¦s recuperar l¡¯orca Ulisses; de passada, anava a traslladar els lleons i els elefants a una finca del Montseny. Corresponia a un model monumental de la ciutat que ara ¨¦s inacceptable, tot i que aleshores ning¨² s¡¯hi va oposar. Com ¨¦s l¨°gic, Xavier Trias va tancar la carpeta, per¨° Trias no solia donar soluci¨® a les carpetes que tancava. Simplement les guardava al calaix. No hi ha dubte que eren estils diferents, i aix¨ª ho reflecteix l¡¯evoluci¨® de la ciutat.

Un divendres al mat¨ª, amb aquesta calor africana que ens ha castigat fins ara, me¡¯n vaig al Zoo, per saber de qu¨¨ parlo. Em colpeixen dues coses: l¡¯olor acre de pessebre --de fera estabulada-- que recordava vagament; i que ja a la porta em convidin a una ¡°sessi¨® educativa¡± en el recinte dels dofins. Digues de qu¨¨ presumeixes. Tot el Zoo est¨¤ ple de cartells que promouen la sostenibilitat i la conservaci¨® de les esp¨¨cies, en un to did¨¤ctic i insistent, com si volguessin rentar la pr¨°pia consci¨¨ncia. No m¡¯agraden els zool¨°gics. Em deprimeix veure els animals presoners, amb aquell tedi infinit en la mirada, remugant els seus aliments amb lentitud o dormint eternes migdiades, sense res a fer, farts dels ulls que els miren, d¡¯aquesta gent que els usa i a la que no poden mossegar. En tinc pocs referents, perqu¨¨ mai no visito un Zoo, excepte el de Buenos Aires de la meva infantesa, quan els animals ¨Cels felins¡ªencara s¡¯exhibien en g¨¤bies. Despr¨¦s vaig saber que Borges estava fascinat, com tanta gent, amb els ulls del tigre. I ¨¦s cert que amb els anys se¡¯ls va fer un recinte espectacular, selv¨¤tic, per¨° ara el Zoo de Buenos Aires, despr¨¦s d¡¯un debat, va tancar portes. Ara mateix estan reubicant el miler d¡¯animals que en teoria protegien.

El Zoo de Barcelona ha anat adaptant les comoditats per¨° continua sent un zoo. Ara treballen per millorar la sabana: m¡¯aturo en el predi dels elefants, tan trist, tan pelat, tan escarit, i recordo un et¨°leg que m¡¯explicava com aquests animals condemnats a perpetu?tat desenvolupen tares, h¨¤bits obsessius, i algun r¨¨tol ens explica precisament aix¨°, que ¨¦s l¡¯¨®ssa o la pantera la que es provoca les ferides a la pota a c¨°pia de llepar-se. Almenys s¨®n sincers. Malgrat aix¨°, amb el pas de les hores i estudiant la il¡¤lusi¨® infantil, la complicitat dels progenitors, l¡¯entusiasme dels avis, el selfie de l¡¯adolescent amb el goril¡¤la al fons, mirant tot aix¨°, el Zoo t¡¯acaba guanyant. Cal donar-li una oportunitat. El tema de fons ¨¦s com ens relacionem amb els animals, quina jerarquia establim, amb quina prepot¨¨ncia els tractem. Hem anat de l¡¯afany victori¨¤ i colonitzador de lluir la col¡¤lecci¨® fins a la coartada de reproduir-los, sense entrar en el fons. Aquest ¨¦s el debat. Qu¨¨ volem ensenyar a aquestes criatures encuriosides que descobreixen l¡¯encant d¡¯una zebra o la lentitud mineral de la tortuga. I qu¨¨ en volem aprendre: Barcelona ¨¦s una pot¨¨ncia cient¨ªfica en primatologia.

Est¨¤ clar que el Zoo ha de canviar. Per¨° no s¡¯hi val a dir que la despesa no ¨¦s priorit¨¤ria, com va dir el ¡°ve¨ª¡± intemperant en una de les reunions. La fauna local, que ¨¦s el que vol l¡¯Ajuntament, per si sola no ¨¦s atractiva. La necessitat d¡¯obrir el Parc de la Ciutadella al mar, com volen alguns, no ¨¦s perempt¨°ria. El tema ¨¦s m¨¦s complex: ¨¦s filos¨°fic i urb¨¤ i moral. Per aix¨° el debat ¨¦s interessant: perqu¨¨ no hi ha resposta, ni demag¨°gia, ni model, que serveixi. Per cert, els arbres, ja centenaris, s¨®n espl¨¨ndids. I quina ang¨²nia fa el silenci dels mam¨ªfers. Quanta solitud, all¨¤ dins.

Dit aix¨°, dues paraules m¨¦s. Ada Colau va inaugurar el seu mandat anant a frenar un desnonament a Nou Barris. Era el seu programa revertir la suposada inacci¨® de l¡¯anterior alcalde. Un any i mig despr¨¦s, els desnonaments continuen per¨° ara, per estalviar-se una foto inc¨°moda, l¡¯alcaldessa envia en un tuit la responsabilitat a la Generalitat. Bravo.

?