Mal d¡¯arxiu

Hi ha una exposici¨® a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona que reuneix una infinitat de material fotogr¨¤fic. El seu t¨ªtol s'expressa amb grans paraules, com en les casetes de circ: La metr¨°poli en l'era de la fotografia! Esglaia l'esfor? de Jorge Ribalta, comissari de la mostra, per treure tantes coses dels armaris i posar-les a la vista dels passejants de la Rambla, majorit¨¤riament turistes estrangers que poc hi entendran del que es mostra. I produeix certa tendresa tamb¨¦ l'ordre bigarrat de les vitrines en qu¨¨ s'amuntega material de tot tipus sota la mateixa tem¨¤tica, ja siguin els Jocs Ol¨ªmpics de 1992, l'Exposici¨® Universal de 1888, el F¨°rum de les Cultures de 2004 o qualsevol reclam comercial amb la ciutat de Barcelona com a emblema. Recomano als filat¨¨lics que freq¨¹enten la pla?a Reial els diumenges que hi treguin el cap per prevenir el mal d'arxiu que els pot agafar si no frenen a temps la seva ¨¤nsia recopilat¨°ria...

Si vost¨¨s no tenen m¨¦s que una hora per veure aquesta exposici¨®, es quedaran extasiats a la primera sala. All¨¤, a?llat en una paret, es troba l'exemplar fotogr¨¤fic m¨¦s antic conservat amb relaci¨® a la ciutat de Barcelona. Com que pertany a una col¡¤lecci¨® privada de Tarragona, roman ocult a les mirades, encara que ¨¦s molt conegut per la seva constant reproducci¨® en impremta. Es tracta del daguerreotip dels porxos de la Casa Vidal Quadras, realitzat per un autor desconegut deu anys despr¨¦s d'aquell altre desaparegut primer daguerreotip de la hist¨°ria, el que va fer en el mateix lloc Ram¨®n Alabern, el savi que va portar la fotografia a Catalunya. Veure'l all¨¤ davant, fent-nos l'ullet amb la seva parpella hiperrealista d'aquell instant de llum de 1848, ¨¦s realment una experi¨¨ncia commovedora. Ara que, per emocionar-nos de veritat, potser haur¨ªem de ser conscients del miracle que va suposar la irrupci¨® de la fotografia en la societat d'aquell moment. La proliferaci¨® de daguerreotips va ser brutal en pocs anys.

Segons explica la historiadora de la fotografia Mari Santos Garc¨ªa Felguera en un dels articles de l'espl¨¨ndid cat¨¤leg editat per RM, aquell espai del Pla de Palau va ser el lloc m¨¦s retratat de la ciutat com a camp d'experimentaci¨® de la nova t¨¨cnica a causa de la lluminositat del lloc, l'amplitud de perspectives i la modernitat dels edificis. Per¨° fins a nosaltres no han arribat m¨¦s exemplars que aquesta petit¨ªssima pe?a octogonal; per sort, a la vista de l'acumulaci¨® de fotos al seu voltant. Aquest s'ha quedat sol a la paret perqu¨¨ el puguem contemplar a gust i amb el degut respecte ¨¤uric. El temps li ha atorgat la import¨¤ncia de raresa, de cosa ¨²nica, ha expulsat del seu contorn qualsevol imatge que compart¨ªs cronologia i classificaci¨®. Com el vestigi mil¡¤lenari de mand¨ªbula d'hom¨ªnid que veneren els paleont¨°legs, aquesta pe?a ens ofereix indicis per con¨¨ixer el passat a trav¨¦s d'un llenguatge objectiu i, paradoxalment, invertit. I aix¨°, precisament, ¨¦s el que ens va sorprendre en veure-la: aquella imatge tan coneguda a trav¨¦s de les publicacions que volien respectar l'ordre reglat de les coses, en veritat ens presentava una realitat transfigurada "a trav¨¦s del mirall". Aix¨° ¨¦s la fotografia, encara que ens vulguem enganyar... Facin vost¨¨s un selfie i ho comprovaran.

Servir l'experi¨¨ncia de trobar-se davant d'una cosa ¨²nica ¨¦s la humil funci¨® d'un comissari d'exposicions: servir de pont, obrir la porta, crear l'ocasi¨®. Poc discurs a afegir m¨¦s enll¨¤ de la presentaci¨® intel¡¤ligent i intel¡¤ligible. L'equilibri s'hauria de trobar entre mantenir desperts i produir ensomni en els visitants. Per¨° sense for?ar massa a desgranar per als que els agradaria comprendre nom¨¦s amb la mirada. ?s imprescindible seleccionar, amb el risc que comporta l'eliminaci¨®, posar l¨ªmit al nombre de peces, a l'extensi¨® dels textos, als metres de les sales, sense perdre de vista com a raser el llindar de cansament dels visitants. Pensar l'est¨¨tica de la presentaci¨® sense perdre de vista l'ergonomia de totes les edats amb la finalitat de crear di¨¤legs entre aquests materials essencials, que orientaran les necess¨¤ries apostes de sentit i seduiran de manera inoblidable la intel¡¤lig¨¨ncia.