Juan Jos¨¦ Omella: ¡°Es reduiran les visites a la Sagrada Familia, ¨¦s un lloc de culte¡±

El nomenament de Juan Jos¨¦ Omella (1946) com a arquebisbe de Barcelona no es va escapar de la revolada pol¨ªtica. Despr¨¦s de nou mesos al capdavant de la jerarquia catalana, aquest terolenc s'enfronta ara al dia a dia dioces¨¤, una gesti¨® que tampoc s'ha vist salvada de pol¨¨miques com les que s'han desencadenat pels seus moviments parroquials i vetos a confer¨¨ncies de te¨°legs progressistes. ¡°Escoltar ¨¦s fonamental, per¨° aix¨° no significa sempre fer cas al que diu l'altre¡±, justifica.

Pregunta. L'alcaldessa Colau rebutja una altra vegada assistir a la missa de la Merc¨¨. Est¨¤ molest?

Resposta. M'agradaria que qui encap?ala la instituci¨® que representa tots els barcelonins an¨¦s a un acte que ¨¦s important per a una part dels ciutadans. Per¨° respecto la seva decisi¨®. L'esgl¨¦sia est¨¤ oberta per a tots els que hi vulguin entrar.

P. I qu¨¨ opina del l'encreuament de pregons?

R. No m'agrada una societat dividida. El Papa parla molt d'una cultura de la trobada, treballar per unir, respectar, sempre de l'altre pots aprendre molt.

¡°Els progressistes poden dir el que vulguin per¨° no a la parr¨°quia¡±

P. En aquests nou mesos qu¨¨ ha apr¨¨s de Catalunya?

R. A poc a poc vaig prenent el pols d'aquesta ciutat tan cosmopolita. ?s una societat emprenedora, d'una gran cultura. T¨¦ unes profundes arrels cristianes si b¨¦ com que est¨¤ tan oberta al pas de cultures s'ha secularitzat molt. I t¨¦ una gran sensibilitat social, on hi ha un comprom¨ªs de la societat civil i religiosa amb els pobres. I la meva labor aqu¨ª, com deia Sant Pau, ¨¦s bufar sobre aquestes cendres perqu¨¨ pugui encendre's la flama d'aquests valors cristians.

P. El seu nomenament va ser interpretat en clau pol¨ªtica. Com ho veu ara?

R. La polititzaci¨® en general ¨¦s molt forta a tot Espanya. No s¨¦ qui hi contribueix m¨¦s, si els periodistes o els pol¨ªtics. Per¨° jo, que s¨®c d'un poble petit, veig que la gent tampoc es deixa influenciar molt. Sembla que tot est¨¤ polititzat, per¨° la realitat ¨¦s una altra. Quan vas pel carrer, la gent no est¨¤ tan crispada i treballa pel b¨¦ com¨².

P. Per qu¨¨ els feligresos de Pubilla Cases no van aconseguir conv¨¨ncer-lo d'aturar el nomenament de rectors conservadors?

R. Les raons que em donaven no les acabava de veure. V¨¦nen uns sacerdots a treballar a Barcelona, que parlen catal¨¤¡­ acollim-los. El que em deien ¨¦s que procedien d'una esgl¨¦sia molt carca. Per¨° s¨®n evang¨¨lics, veritat? Les comunitats cristianes hem de ser acollidores, no excloents. Al final crec que, encara que no els ha agradat, els han acceptat perqu¨¨ l'acolliment ¨¦s el que ha de prevaler.

P. Com encaixa aquest missatge amb els vetos a confer¨¨ncies com les dels te¨°legs Juan Jos¨¦ Tamayo o Krzysztof Charamsa?

¡°Al carrer la gent no est¨¤ tan crispada i treballa pel b¨¦ com¨²¡±

R. Cal potenciar el que ¨¦s conforme amb el pensament de l'Esgl¨¦sia Cat¨°lica i no ¨¦s el seu cas. Ells tenen una petici¨® de correcci¨® de la Congregaci¨® de la Doctrina de la Fe i no l'han feta. Llavors ¨¦s just que jo digui que poden pensar el que vulguin per¨° que no ho proclamin dins de casa meva, que ¨¦s la parr¨°quia. Els respecto, per¨° que no em facin combregar amb aquestes idees a casa meva.

P. Per¨° algunes coses que diu Francesc semblen estar fora d'aquest pensament cat¨°lic...

R. Aix¨° ho pensen vost¨¨s, per¨° no la doctrina de la fe.

P. Aviat haur¨¤ de renovar el seu Consell Episcopal. Hi haur¨¤ canvis substancials?

R. El que no cal fer mai s¨®n camins molt rupturistes. Per¨° vull escoltar. Ja hi ha un cam¨ª fet pels meus antecessors que cal valorar i tenim un molt bon clergat.

P. Des del 2011 s'han ordenat 15 sacerdots diocesans a Barcelona i n'han mort 63. Cada vegada ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil tenir pastors?

R. Venim d'un temps on pr¨¤cticament hi havia un capell¨¤ per cada campanar. En termes globals, a Espanya encara tenim molt de clergat, d'edat avan?ada ¨¦s veritat, i aix¨° ¨¦s un repte. A Barcelona aquest any n'han entrat cinc m¨¦s al seminari i aix¨° ¨¦s esperan?ador. L'important no ¨¦s tant el nombre com la qualitat. Tenir esgl¨¦sies buides tamb¨¦ ¨¦s un repte. Unes vegades la paraula de D¨¦u s'escolta m¨¦s o menys per¨° sempre toca el cor.

P. Cal reduir el nombre de turistes a la Sagrada Fam¨ªlia?

R. L'obra ¨¦s un s¨ªmbol, si no el primer, de Barcelona. Em preocupa que es converteixi en un mer museu. Gaud¨ª la va pensar com un lloc de culte i de catequesi. Per aix¨° ja tenim un pla per celebrar-hi m¨¦s eucaristia. Hi estem posant calefacci¨® i bancs. D'alguna manera es reduiran les visites perqu¨¨ hi haur¨¤ moments de culte. Els diners que es recapten s¨®n per pagar les obres.

P. El Papa vindr¨¤ aviat a Barcelona?

R. No s¨¦ si est¨¤ en els seus plans. ?s un home que sempre busca les perif¨¨ries per portar el consol i l'¨¤nim a comunitats que ho necessiten, la seva ¨²ltima visita a Kosovo, per exemple. Sacrifico una visita d'ell per seguir amb aquesta labor tan important.

P. Per¨° la secularitzaci¨® d'Europa no la converteix, d'alguna manera, en una perif¨¨ria?

R. La secularitzaci¨® va molt unida a altres elements com la crisi de governs. No tenim grans l¨ªders. Tamb¨¦ hi ha la crisi de la fam¨ªlia i la natalitat i l'econ¨°mica, de la qual estem sortint d'una manera desigual i no solid¨¤ria. La gran crisi ja no ¨¦s si creiem en D¨¦u o no, aqu¨ª hi ha una crisi d'antropologia. Quin ¨¦sser hum¨¤ estem construint?