Aquestes s¨®n les carreres que han estudiat els directius de l¡¯Ibex 35

Nom¨¦s cinc dels grans executius del selectiu borsari?tenen una formaci¨® diferent: Ana Mar¨ªa Llopis, presidenta de Dia, ¨¦s llicenciada en Ci¨¨ncies F¨ªsiques; Ricardo Curr¨¢s, conseller delegat de la cadena de supermercats, ho ¨¦s en Ci¨¨ncies Matem¨¤tiques, mentre que el conseller delegat de Mediaset, Paolo Vasile, ¨¦s antrop¨°leg, i Josu Jon Imaz, el de Repsol, ¨¦s doctor en Ci¨¨ncies Qu¨ªmiques, el mateix que el president de T¨¨cniques Reunides, Jos¨¦ Llad¨®. De fet, s¨®n els ¨²nics que s'aparten del carril.

M¨¢s informaci¨®n

Sugata Mitra: ¡°Els ex¨¤mens ja no serveixen, s¨®n una amena?a¡±

Si vols trobar treball, deixa de buscar ofertes d'ocupaci¨®

Aix¨ª van aconseguir treballar en Google, i no sabien gens de tecnologia

I malgrat que actualment sembla que no hi ha vida al m¨®n de l'empresa si no es disposa d'un MBA (Master in Business Administration) o un altre tipus de postgrau especialitzat en direcci¨®, la veritat ¨¦s que nom¨¦s el 56% dels l¨ªders de les principals empreses espanyoles tenen estudis d'aquest tipus. ¡°Per¨° aix¨° est¨¤ canviant. Es produir¨¤ un relleu generacional, que ja ha comen?at, d'aquest perfil tradicional d'economista o enginyer amb poc postgrau per un executiu amb carreres i especialitzacions m¨¦s diverses i molt m¨¦s internacional¡±, sost¨¦ Santiago ??iguez, deg¨¤ d'IE Business School. De fet, ja s'aprecia gran difer¨¨ncia entre els presidents de les companyies de l'Ibex i els seus consellers delegats m¨¦s joves, amb m¨¦s volum de postgraus (s¨®n nom¨¦s quatre els que no en tenen).

¡°Les noves generacions de directius acostumen a estudiar MBA i altres formacions addicionals, i habitualment ho fan fora d'Espanya. S¨®n nous perfils, en els quals la capacitat internacional pesa molt m¨¦s del que ho feia abans, el mateix que la digital¡±, assenyala Ram¨®n G¨®mez Olea, soci director general de l'empresa de ca?atalents Russell Reynolds, que cita com a exemple d'aquest modern ¡°prototip¡± Carlos Torres, conseller delegat de BBVA, graduat en Enginyeria i Empresarials pel prestigi¨®s MIT (Massachusetts Institute of Technology), amb un MBA per MIT Sloan (la seva escola de negocis) i titulat en Dret per?la UNED.

¡°Els directius actuals de 40 i 50 anys es formen m¨¦s que els de generacions anteriors, entre altres coses, perqu¨¨ el mercat laboral s'ha tornat molt m¨¦s exigent¡±, justifica el nou director general de IESE, Franz Heukamp.

Francisco Reyn¨¦s (Abertis), Luis Maroto (Amadeus), Dolores Dancausa (Bankinter) i Gonzalo Gort¨¢zar (CaixaBank) s¨®n alguns dels consellers delegats de l'Ibex, amb m¨¦s de 50 anys, que van cursar els seus postgraus a l'estranger. Gabriel Escarrer (Meli¨¢), encara en la quarantena, ¨¦s dels que van optar per fer la carrera als?Estats Units (Georgetown), per cursar l'MBA a Espanya. Ana P. Bot¨ªn (Santander) i Gonzalo Urquijo (ArcelorMittal), de les noves generacions de presidents, tamb¨¦ van estudiar fora, a Harvard i Yale, respectivament.

Per¨° aquests casos s¨®n l'excepci¨®, perqu¨¨ la regla ¨¦s que la majoria de la cr¨¨me de la cr¨¨me s'hagi especialitzat en gesti¨® empresarial a l'escola de negocis IESE. Per qu¨¨ aquesta fixaci¨®? ¡°Perqu¨¨ la nostra escola fa m¨¦s de 50 anys que es dedica a formar directius i va ser la primera d'Europa a implantar l'MBA, el 1964¡±, explica Heukamp. ¡°?s una combinaci¨® de fer-ho r¨¤pid i d'engegar-ho amb experi¨¨ncia i qualitat¡±.

I per m¨¦s paradoxal que sembli, tampoc hi ha gaires difer¨¨ncies entre les universitats que van triar per cursar els seus estudis. La majoria es van graduar a la universitat p¨²blica: la Complutense de Madrid i la Universitat de Barcelona van ser les primeres escollides, seguides de les Polit¨¨cniques de Catalunya i de Madrid. Entre les privades, la m¨¦s sol¡¤licitada ¨¦s de llarg ICAI/ICADE (Universitat de Comillas) i despr¨¦s Deusto.

Aquestes dues ¨²ltimes han estat planters per a les grans empreses espanyoles. ¡°Les companyies constructores i les el¨¨ctriques sempre anaven a reclutar enginyers a ICAI perqu¨¨ la formaci¨® era impecable¡±, explica Ram¨®n G¨®mez Olea. De fet, Rafael Miranda i Bernardo Vel¨¢zquez (els dos primers espases d'Acerinox ) procedeixen d'all¨¤, igual que Ignacio S¨¢nchez Gal¨¢n (Iberdrola), Marcelino Oreja (Enag¨¢s) i Jos¨¦ Bogas (Endesa). I el mateix passa amb ICADE, la primera escola universit¨¤ria que va oferir a Espanya un doble grau, d'Administraci¨® i Direcci¨® d'Empreses i Dret, del qual presumeixen el president d'Indra, Luis Abril-Martorell, el de Merlin Properties, Ismael Clemente, i el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gort¨¢zar.

A la prestigiosa Comercial de Deusto s'han format Ignacio Goirigolzarri, de Bankia; Alejandro Echevarr¨ªa, de Mediaset, i Jos¨¦ Antonio Canales, de Viscof¨¢n.

De dobles titulacions tamb¨¦ en tenen el president d'Aena, Jos¨¦ Manuel Vargas, que despr¨¦s de llicenciar-se en Empresarials va estudiar Dret a la UNED, i Jaume Guardiola (Sabadell).

Josep Oliu (Sabadell) es va doctorar a la Universitat de Minnesota; Jordi Gual (CaixaBank) ho va fer a la de Berkeley, com Ana Mar¨ªa Llopis. Salvador Gabarr¨® (Gas Natural) i Jos¨¦ Folgado (Red El¨¦ctrica) tamb¨¦ s¨®n doctors en les seves respectives especialitats.

Encara que la formaci¨® acad¨¨mica no reflecteixi gaire les difer¨¨ncies entre les noves generacions de l¨ªders i les anteriors, tret del fet que tenen m¨¦s afici¨® pels programes de postgrau i MBA, s¨ª que s'observen distincions en la seva manera de gestionar, assegura Ignacio Gil-Casares, president del head hunter Spencer Stuart a Espanya. ¡°Es nota el canvi. Els m¨¦s joves tenen un altre sentit estrat¨¨gic, estan m¨¦s acostumats al canvi permanent. El desenvolupament digital ha modificat absolutament qualsevol model de negoci i els joves dirigents s'hi adapten m¨¦s f¨¤cilment. Entre altres coses, perqu¨¨ estan m¨¦s formats que els seus antecessors. Hi ha una obsessi¨® per la formaci¨® en management i en noves tecnologies, i molts d'aquests directius tenen per norma la formaci¨® cont¨ªnua¡±.

Gil-Casares destaca un altre canvi que arriba lentament: ¡°Les dones comencen a ocupar llocs de direcci¨® que abans no tenien¡±. ?s clar que, de moment, a l'Ibex 35 la q¨¹esti¨® de g¨¨nere es nota ben poc. Dels 58 executius, nom¨¦s 3 s¨®n dones. I totes excel¡¤lentment formades.