Puigdemont afronta la q¨¹esti¨® de confian?a pensant en els comptes

Nom¨¦s una sorpresa impedir¨¤ aquesta setmana a Carles Puigdemont superar la q¨¹esti¨® de confian?a. La CUP li brindar¨¤ el seu suport mentre ell fa dos gestos: dirigir-se al Govern central perqu¨¨ s¡¯avingui a negociar un refer¨¨ndum de secessi¨® i recalcar als independentistes el seu comprom¨ªs d¡¯assegurar una consulta ¡°vinculant¡±, ara que el terme ¡°unilateral¡± espanta el seu Govern. El seu equip treballa encara en com fer-ho possible, una f¨®rmula que no arribar¨¤ abans del veritable repte decisiu pel president: el debat dels Pressupostos.

Tant les sessions de la q¨¹esti¨® de confian?a de dimecres i de dijous com el debat de pol¨ªtica general, una setmana despr¨¦s, mostraran la debilitat del Govern al Parlament, per¨° no en condicionaran la continu?tat. El comprom¨ªs de la CUP de votar a favor de Puigdemont dijous que ve ha donat aire al seu Executiu, que ha guanyat temps per resoldre juntament amb els anticapitalistes l¡¯aprovaci¨® dels comptes auton¨°mics. Aquest s¨ª que ser¨¤ un debat a cara o creu. Si el Govern no ¨¦s capa? de conv¨¨ncer la CUP amb partides econ¨°miques concretes i una llei d¡¯acompanyament sensibles a les seves raons socials i al proc¨¦s independentista, Catalunya es veur¨¤ abocada a unes altres eleccions auton¨°miques abans d¡¯hora. Ambdues parts s¨®n conscients que aqu¨ª es juga la legislatura.

El discurs de Puigdemont de dimecres ¨¦s nom¨¦s el primer pas en aquest intent de no veure¡¯s obligat a convocar unes eleccions ordin¨¤ries. El president de la Generalitat es compromet a la celebraci¨® d¡¯un refer¨¨ndum ¡°inclusiu, vinculant i amb reconeixement internacional¡±, com afirmen des del seu equip. Tamb¨¦ recordar¨¤, com va recalcar davant la premsa estrangera la Diada passada, que el seu objectiu segueix sent aconseguir una convocat¨°ria pactada amb el Govern central sense amagar el seu escepticisme que el futur Govern, si ¨¦s que no es repeteixen les eleccions generals, reculli el guant de negociar.

El Govern treballa en les f¨®rmules per fer-ho possible malgrat les discrep¨¤ncies que t¨¦ dins de l¡¯Executiu ¨Cconsellers com Santi Vila veuen inadequada aquesta possibilitat¨C i del mateix Partit Dem¨°crata Catal¨¤, on part de l¡¯antiga direcci¨® veu un error a mantenir viu el discurs del refer¨¨ndum unilateral, perqu¨¨ consideren que seria una repetici¨® de la consulta del 9-N.

La substituci¨® del terme ¡°vinculant¡± associat a la consulta pel d¡¯¡°unilateral¡± ¨¦s un s¨ªmbol de la velocitat a la qual avan?a el llenguatge en aquesta legislatura sense tenir fets concrets. L¡¯Executiu evita el segon mesos despr¨¦s d¡¯incloure¡¯l en les conclusions de la comissi¨® d¡¯estudis del proc¨¦s constituent i que el Partit Dem¨°crata Catal¨¤ tamb¨¦ ho fes seu introduint-lo en el seu ideari.

No obstant aix¨°, l¡¯objectiu de trobar la f¨®rmula adequada s¡¯ha convertit en una tasca reservada a Carles Viver Pi-Sunyer, president de l¡¯Institut d¡¯Estudis de l¡¯Autogovern. L¡¯exmagistrat del Tribunal Constitucional haur¨¤ de proposar com realitzar una consulta que reculli els principis sobre refer¨¨ndums desenvolupats per la Comissi¨® de Ven¨¨cia, un organisme depenent del Consell d¡¯Europa que, entre altres coses, defensa que ¡°els aspectes fonamentals de la llei del refer¨¨ndum no han de poder ser reformats durant l¡¯any anterior¡± (Codi de Bones Pr¨¤ctiques sobre Refer¨¨ndums aprovat el 2006), que defensa que tant els partidaris del s¨ª com els del no han de sentir-se apel¡¤lats a participar i que va sancionar el refer¨¨ndum de Crimea perqu¨¨ aquest no estava previst en la Constituci¨® de Crimea (2014).

¡°Un refer¨¨ndum unilateral no nom¨¦s ¨¦s inconstitucional, ¨¦s que o s¡¯acorda o no ser¨¤ ni cre?ble ni viable¡±, assenyala Xavier Arb¨®s, catedr¨¤tic de Dret Constitucional. No est¨¤ previst que Puigdemont ofereixi dimecres aspectes concrets sobre com superar¨¤ aquests obstacles.