Hashtags i comunicaci¨® verbal no verbal

Que les xarxes socials han revolucionat les comunicacions i les relacions ¨¦s cosa que ja no sorpr¨¨n ning¨². Probablement ja no som els mateixos. Per¨° aix¨ª com cada mitj¨¤ de comunicaci¨® ha redefinit el llenguatge a la seva manera, tot acomodant el codi ling¨¹¨ªstic a les exig¨¨ncies del mateix mitj¨¤, tamb¨¦ les xarxes socials configuren una nova manera d¡¯entendre el discurs. El text, encotillat en unes determinades condicions formals, troba a cada moment la via de garantir la comunicaci¨® i, sobretot, l¡¯expressivitat.

Aix¨° es percep especialment en la manera com, a Twitter, els textos han acabat agafant un doble nivell de sentit, un de real i expl¨ªcit (els 140 car¨¤cters), i un altre de virtual, o pragm¨¤tic, o interpretatiu, aportat pel hashtag, convertit en una mena de clau de volta metatextual. Creat com una manera d¡¯indexar els tuits a partir d¡¯un mateix element i agrupar-los, aquesta ¡°etiqueta¡± ja no ¨¦s tant un element marcador, sin¨® un desllorigador de sentits, la pe?a que falta per completar una comunicaci¨® que, per falta d¡¯espai, sovint ¨¦s insuficient.

La gr¨¤cia del hashtag, doncs, ¨¦s que les seves possibilitats sem¨¤ntiques s¨®n m¨²ltiples, i poden expressar-se alhora en un mateix missatge. Servidor hi va caure en escriure un tuit durant el Piromusical de la Merc¨¨, en qu¨¨ s¡¯homenatjava Prince i Bowie. Feia aix¨ª: ¡°Dos cops Purple Rain i cap Raspberry beret¡±, un missatge descriptiu que es completava amb dos hashtags: #vergonya i #piromusical, el primer per opinar sobre la indec¨¨ncia d¡¯insistir en una can?¨® sobrevalorada tot prescindint d¡¯una joia, i el segon situant el receptor en el lloc dels fets. Sense el doble recurs metatextual la comunicaci¨® esdev¨¦ del tot incompleta.

Aix¨ª, cada cop m¨¦s, el hashtag com a mera etiqueta est¨¤ quedant limitat al seguiment televisiu, quan ens el posen en un extrem de la pantalla perqu¨¨ la gent s¡¯hi animi. Un ¨²s ben corrent per¨° molt allunyat de la pot¨¨ncia que pren el recurs un cop assimilat com una estrat¨¨gia verbal de comunicaci¨® no verbal, si se¡¯m permet l¡¯ox¨ªmoron, en tant que s¡¯expressa amb paraules per¨° aporta els matisos extraling¨¹¨ªstics que, altrament, necessitarien molts m¨¦s car¨¤cters.

Vegem-ne alguns exemples. El periodista Albert Vidal sovint tuiteja frases singulars acompanyades del hashtag contextual #sibeusnotuitegis, tota una pista de les circumst¨¤ncies que envolten l¡¯emissor: ¡°?C¨®mo se pudo elogiar tanto la figura de Lina Morgan?¡±, ¡°Murcia pilla a todo el mundo lejos, que es lo bueno¡±, en serien dos casos recents. ?s un ¨²s semblant al del hashtag habitual entre periodistes #sentitalaredacci¨®, un compendi d¡¯ocurr¨¨ncies com les que apunta Bel Zaballa, ¡°No estic trempat per¨° s¨ª morcill¨®n¡± o ¡°Les not¨ªcies del Gerard Piqu¨¦ i la Shakira em fan ¡®rujar¡¯ cada mat¨ª¡±. En aquests casos, el hashtag canvia del tot l¡¯esquema de la comunicaci¨®, en tant que l¡¯autor del tuit es converteix en canal (¨¦s un intermediari), mentre que l¡¯emissor real del missatge queda en l¡¯anonimat del context.

Hi ha hashtags que ens aporten una connotaci¨® que, altrament, vindria de la comunicaci¨® no verbal, especialment amb el to de veu. Tot all¨° que concorre en l¡¯emissi¨® d¡¯un acudit, una ironia o una broma acaba essent expressat amb el coixinet precedint aquests mots, tota una estrat¨¨gia per encapsular la pragm¨¤tica en els l¨ªmits de la pantalla. I en tot moment podem afegir opinions i matisos a les nostres pr¨°pies paraules, com qui es queixa d¡¯alguna cosa i en acabat afegeix #janhihauntip o #prou, que vindria a ser com un cop de puny a la taula. I tenim tamb¨¦ hashtags que demanen del receptor una certa complicitat de compartir informaci¨® no expl¨ªcita. Ho fa per exemple l¡¯editor Josep Lluch parlant d¡¯un llibre d¡¯Adri¨¤ Pujol Cruells, quan assenyala un terme present en la narrativa de l¡¯autor: ¡°Si voleu saber qu¨¨ ¨¦s el #collonar i que us protegeixi tota la vida, aquest ¨¦s el llibre que us cal¡±. Qu¨¨ guanya Lluch marcant el mot collonar amb el coixinet? No pas indexar-lo, sin¨® aportar-li sentits que ens convoquen a compartir la po¨¨tica de Pujol (i ara no s¨¦ si estic collonant).

Qu¨¨ ho fa, doncs, que el coixinet condensi tantes possibilitats? Resulta sorprenent que, encara ara, estiguem descobrint #elpoderdelaparaula.