La ciutat ¡®desprodigiada¡¯

Des dels grans esdeveniments internacionals de la ciutat finisecular del XIX a la versi¨® (post) ol¨ªmpica actual, Barcelona ha estat una mena de Pont dels Sospirs de les tend¨¨ncies modernes europees, una urbs llibert¨¤ria i rom¨¤ntica preparada per a qualsevol fantasia i capa? de transmetre una sensaci¨® permeable del m¨®n. No sabem en quin moment ens va fugir de les mans, per¨° la ciutat dels prodigis ¨¦s avui una suau burla del seu propi ¨¨xit, una pres¨® d¡¯or el creixement i la transformaci¨® de la qual han estat abandonats als interessos del capital i a una insofrible i oportunista classe pol¨ªtica. Ara, l¡¯equip de govern d¡¯Ada Colau busca articular el significat social que li ha estat arrabassat majorit¨¤riament a la ciutadania pels agutzils de la identitat nacional i el segregacionisme tur¨ªstic. Barcelona vol tornar a ser aquesta ciutat comuna (i corrent) que doni sentit a la vida emocional de la seva gent, un territori feli? on els grups socials reemplacen les classes socials i les seves comunitats s¨®n h¨ªbrides en lloc de diverses. La ciutat desprodigiada busca entrar en una nova era de candor ¨¨tic i situacionisme a parts iguals, per¨° abans haur¨¤ de passar per un notable ¨¨xtasi col¡¤lectiu d¡¯autocr¨ªtica.

El paper que el patrimoni ha jugat en la definici¨® de la seva identitat com a ciutat ¨¦s gaireb¨¦ tan important com la conservaci¨® del seu orgull, tradu?t en la neteja i regeneraci¨® de les seves barriades i la preservaci¨® d¡¯un nucli hist¨°ric amb valor d¡¯¨²s per als ve?ns. Amb una gran capacitat per coexistir amb el conflicte i no expulsar-lo cap al terrain vague suburbial, com va passar a Londres i Par¨ªs, els barcelonins han mostrat satisfact¨°riament la seva toler¨¤ncia cap a l¡¯altre, cosa que indica la seva disponibilitat a acceptar un determinat grau de desordre i desacord.

Urbanisme i arquitectura van romandre units per la cultura gr¨¤cies a la intel¡¤lig¨¨ncia i la valentia d¡¯Oriol Bohigas, que va profetitzar una ciutat exuberant i alhora discreta, visible a tot arreu i en cap lloc alhora, fosa en un cont¨ªnuum del qual van sortir les moltes Barcelones que avui coneixem, amb l¡¯habitatge, les biblioteques i el transport p¨²blic com a objectius prioritaris. Despr¨¦s va arribar un alcalde, anestesista de professi¨®, amb un projecte de tematitzaci¨® tur¨ªstica que es va manifestar no en la cultura, sin¨® en la imatge. L¡¯arquitectura de l¡¯alegria va sumar dos nous logotips, un yin (femen¨ª) i un yang (mascul¨ª): l¡¯edifici del F¨°rum al districte de Sant Mart¨ª, amb la forma d¡¯un dinosaure blau aixafat; i el little boy de Nouvel a la pla?a de les Gl¨°ries, una torre que semblava que s¡¯havia despr¨¨s del parc d¡¯atraccions inflable de la Sagrada Fam¨ªlia. Dues icones que demostraven com de certa ¨¦s l¡¯afirmaci¨® que l¡¯arquitectura est¨¤ condemnada a ser subsidi¨¤ria dels interessos de les elits i del comer? global. La ciutat com a unitat de consum universal.

Avui, el nou mantra d¡¯all¨° com¨² propugna activar la ciutat com a cru?lla cultural on la creativitat i la sostenibilitat impactin en la vida real i espont¨¤nia de la seva gent, tot posant de nou en valor la hist¨°ria, fidel a la seva arrel anarquista, d¡¯una ciutat dionis¨ªaca, un terme que el soci¨°leg nord-americ¨¤ Richard Sennet situa com a oposat a l¡¯encapsulat i tecnocr¨¤tic m¨®n d¡¯Apol¡¤lo.

Poc importa de qu¨¨ dep¨¨n la vida feli? de les persones i potser nom¨¦s el desig de ser-ho sigui suficient. El que ¨¦s segur ¨¦s que ens pot fer m¨¦s feli?os el bust gegant de Jaume Plensa davant del Palau de la M¨²sica, en una pla?a que a m¨¦s simbolitza les corrupteles i el clientelisme del mandat de Jordi Hereu (un cap que ¨¦s gaireb¨¦ calcat a la que hi ha davant de l¡¯?pera de Bordeus i a unes quantes m¨¦s escampades pel globus), o la carpa permanent del Cirque du Soleil que s¡¯instal¡¤lar¨¤ a Bellvitge, les dues mesures estel¡¤lars anunciades pel tinent d¡¯alcalde, Jaume Collboni, i el seu assessor personal, Xavier Marc¨¦, com a part del seu pla de xoc cultural. ?Era aquest el nou paradigma d¡¯all¨° com¨², un sofisticat cosmopolitisme que permet que multinacionals i franqu¨ªcies colonitzin territoris llunyans de la ciutat? ??s aquesta monumentalitat la que ens permetr¨¤ fer-nos la mateixa foto davant de la mateixa est¨¤tua per¨° en diferents ciutats?

S¨ª, el nou paradigma urb¨¤ s¡¯ha de fer a base de cultura, per¨° no amb la idea obsoleta de fragmentar i segregar perif¨¨ries dotant d¡¯equipaments de proximitat (casal de joves, ateneus, dan?a i circ al carrer, biblioteques, tallers de creaci¨®) i reservant les mon¨°tones ¨¤rees centrals al turisme, les elits i el comer? de luxe. En el seu lloc, la cultura ha de ser m¨¦s participativa, capa? de socialitzar el centre urb¨¤, activar l¡¯imaginatiu i l¡¯espontani en l¡¯espai p¨²blic com a lloc de creativitat que afavoreixi la conviv¨¨ncia. Per a aix¨° ¨¦s fonamental una alta qualitat ambiental i una millora en la xarxa de transport que permeti els fluxos de la perif¨¨ria al centre, l¡¯exist¨¨ncia de mediadors entre els pol¨ªtics i la ciutadania, i la preservaci¨® dels tradicionals espais que acullen les activitats quotidianes de tant¨ªssims joves expulsats del i pel mercat laboral.

Barcelona ha perdut la brillantor cultural del seu passat m¨¦s recent, quan era possible que geografia, legislaci¨®, tecnologia, economia i infraestructures culturals dominessin el primer pla. El que tenim ara ¨¦s, senzillament, un recull de segells timbrats fora de la circulaci¨® real, si no ¨¦s per formar part de les rutes del bus tur¨ªstic, aqu¨ª un picasso, all¨¤ un gaud¨ª, un mir¨®, un t¨¤pies, com el que ansiosament ca?a pok¨¦mons. On s¨®n els caps que havien de dirigir els museus i les seves col¡¤leccions, enfortits econ¨°micament i amb una programaci¨® ambiciosa, coherent i impermeable als dictats pol¨ªtics? C¨®m ser¨¤ la descentralitzaci¨® que proposa l¡¯Ajuntament? Una cosa tan rocambolesca como posar al front del Macba al abans exit¨®s director d'un espai perif¨¨ric a Madrid, el dos de Mayo de M¨®stoles?

No es tracta nom¨¦s del recurs del concurs p¨²blic per elegir director, ni que el ciutad¨¤ tingui veu o s¡¯impliqui en l¡¯activitat d¡¯aquests centres. Fa tan sols uns quants anys, Barcelona era l¡¯enveja de directors de museu, comissaris i artistes de tot Europa. I nom¨¦s cal una ment brillant per descobrir a una altra. Aix¨ª funciona. Manuel Borja-Villel i Josep Ramoneda van ser respectad¨ªssims per la seva tossuderia, autoexig¨¨ncia, competitivitat i independ¨¨ncia. Passava tot a Ciutat Vella i all¨¤ ¨¦s on sembla que s¡¯ha acabat tot. En lloc seu tindrem un cap de ferro i un circ.