¡°En catal¨¤ s¡¯ha pecat d¡¯elitisme editorial¡±

Parla amb bones maneres, per¨° sense embuts ?una traducci¨® verbal de la seva innata tenacitat i optimisme?, Montse Ayats (Vic, 1968), mestre i llicenciada en Filologia amb m¨¦s de 30 anys al m¨®n editorial gaireb¨¦ tots vinculats al segell Eumo, d¡¯on ¨¦s directora editorial des de 2003, una tribuna privilegiada, per b¨¦ i per mal, de les sacsejades del sector. Art¨ªfex del redre?ament de la Setmana del Llibre en Catal¨¤ que ha pilotat entre 2013 i 2015, ara ¨¦s la presidenta de l¡¯Associaci¨® d¡¯Editors en Llengua Catalana (AELLC) que, ¨¦s clar, vol dinamitzar.

Pregunta.?Editar en temps convulsos i en catal¨¤. Com est¨¤ la cosa?

Resposta.?El prestigi de l¡¯edici¨® en catal¨¤ ha augmentat: la qualitat del que es publica o de les traduccions no es discuteixen; ¨¦s una edici¨® molt m¨¦s competitiva que fa 30 anys; per exemple, aqu¨ª tenim el fenomen de Lucia Berlin i el seu Manual per a dones de fer feines, que gaireb¨¦ s¡¯ha promogut des de l¡¯¨¤mbit catal¨¤ i en vendes gens menyspreables. I tot aix¨° en un context m¨¦s complicat com ¨¦s la globalitzaci¨®.

P. La sensaci¨®, en canvi, ¨¦s que ¨¦s un sector amb molts buits estructurals i de continguts¡­

¡°Hi ha qui treballa com quan Franco: molt especialitzat, descuit en la difusi¨®...¡±

R. El que passa ¨¦s que encara hi ha gent al nostre sector que continua treballant com a l¡¯¨¨poca de la resist¨¨ncia franquista, amb tem¨¤tiques molt especialitzades, cert descuit en la difusi¨®... Ens calen lectors, i per aix¨° necessitem llibres en catal¨¤ de tots els ¨¤mbits i condicions i dels personatges m¨¦s diversos... En catal¨¤ s¡¯ha pecat de cert elitisme editorial, com si el lector catal¨¤ hagu¨¦s de llegir determinades coses nom¨¦s per ser catal¨¤ i no d¡¯altres...

P. Doncs un forat evident ¨¦s l¡¯assaig: no n¡¯hi ha perqu¨¨ no es ven o no es ven perqu¨¨ no hi ha prou oferta i llavors no es crea el p¨²blic?

R. L¡¯assaig en catal¨¤ no arriba b¨¤sicament per la dificultat de la traducci¨®: no hi ha prou suport, llavors no se¡¯n fa i, en conseq¨¹¨¨ncia, no es crea p¨²blic lector. A banda, o potser n¡¯¨¦s un efecte, el castell¨¤ t¨¦ una oferta molt consolidada i el lector d¡¯assaig catal¨¤ s¡¯ha habituat a fer-ho en castell¨¤...

P. Com es gira, aix¨°?

R. L¡¯¨²nica manera ¨¦s augmentant-ne l¡¯oferta, per¨° quin editor, en plena crisi, s¡¯hi posa? ?s molt dif¨ªcil que les empreses soles, avui, se¡¯n surtin amb aix¨°. Aqu¨ª ens cal una intervenci¨®, un suport institucional: si com a pa¨ªs volem incorporar el millor pensament mundial ens caldran ajuts.

P. Del qu¨¨ s¨ª que hi ha oferta ¨¦s d¡¯assaig sobre q¨¹estions del proc¨¦s independentista i molt, molt desigual...

R. Una part de l¡¯assaig que s¡¯est¨¤ fent, efectivament, ¨¦s molt local, ens quedem molt amb les nostres coses; potser ja est¨¤ saturat, l¡¯assaig nacional... Per¨° ¨¦s un problema m¨¦s, com el del mercat universitari, que hauria de ser gran consumidor d¡¯assaig, per¨° com que tot es belluga nom¨¦s per publicacions amb impactes de recerca, gaireb¨¦ tot es fa en angl¨¨s... O sigui, a l¡¯universitari tampoc li cal l¡¯assaig catal¨¤. ?s per aix¨° que crec que la intervenci¨® institucional de la Generalitat s¡¯ha de fer sense complexos.

P. Qu¨¨ m¨¦s li demana el sector al Departament de Cultura?

R. El compliment dels calendaris dels compromisos ja assumits, m¨¦s dotaci¨® per a la compra de llibres de les biblioteques i m¨¦s col¡¤laboraci¨® i trobades amb i entre Ensenyament i Cultura: si el gran problema ¨¦s que ens falten lectors, el sector sol no pot fer-ho; per¨° els dos departaments, per separat, tampoc.

P. La m¨²sica sembla la de sempre. Esperances que ara funcioni?

R. Relatives... Per¨° no es pot seguir aix¨ª, de pla en pla segons els consellers o governs de torn... Tot aix¨° nom¨¦s s¨®n campanyes propagand¨ªstiques, fotografies; la cultura no pot seguir sotmesa als canvis pol¨ªtics: cal una continu?tat m¨¦s enll¨¤ del conseller de torn i accions m¨¦s enll¨¤ de mandats... Aix¨° del que ara tant parlen, pol¨ªtica d¡¯estat, vaja.

P. Una Catalunya independent en qu¨¨ beneficiaria el sector?

R. Hem d¡¯entendre que un estat propi podria posar lleis que condicionessin els ajuts, tot fent una discriminaci¨® positiva pel catal¨¤; aix¨° caldria fer-ho, i sense complexos. Per a la resta, el sector s¡¯espavila, com hem demostrat redre?ant la Setmana del Llibre en Catal¨¤, ara model d¡¯¨¨xit.

P. Doncs a algunes editorials els n¨²meros d¡¯aquesta darrera edici¨® no els van sortir gens...

R. La veritat ¨¦s que el primer cap de setmana, entre la fort¨ªssima calor i que era molt a tocar d¡¯agost, va ser molt dolent. Per a l¡¯any que ve ja tenim el comprom¨ªs de l¡¯Ajuntament de deixar-nos comen?ar el segon cap de setmana... Per¨° el sector ja se la creu i procura oferir novetats per llavors, tenim consolidat un empla?ament centralitzat... Ara, cal seguir treballant-ho: la Setmana, per ella sola, encara no tira, no ¨¦s Sant Jordi...

P. Qu¨¨ caldria?

R. Pres¨¨ncia d¡¯autors amb molt m¨¦s pes p¨²blic, tant estrangers com d¡¯aqu¨ª, i buscar altra mena de reclams, com ampliar el descompte: distribu?dors i editors ja hi estem d¡¯acord, falten els llibreters. Podr¨ªem fer pol¨ªtiques de descomptes nom¨¦s pels matins, per exemple, per atreure m¨¦s visitants...

P. Sant Jordi tamb¨¦ sembla una jornada saturada...

R. Amb Sant Jordi igual es podrien ampliar tamb¨¦ els descomptes a tota la setmana. El sector ho est¨¤ parlant.

P. El sector va veure n¨¦ixer un megagrup editorial, Grup 62, molt vinculat a Planeta, fa cinc anys. Quin balan? en fa?

R. ?s evident que un grup aix¨ª condiciona el mercat; potser ens caldria un segon capgr¨°s com ells. En qualsevol cas, si volem tenir una ind¨²stria editorial potent en catal¨¤ cal tenir lligams amb el sector editorial en castell¨¤. D¡¯altra banda, tenir grans grups t¡¯obliga a ser m¨¦s competitiu, per¨° per la seva pr¨°pia din¨¤mica deixa escletxes i s¨®n una oportunitat tamb¨¦ per als segells mitjans i petits. Potser l¡¯¨²nica taca sigui la concentraci¨® de premis que, d¡¯altra banda, si no es doten b¨¦, sempre seran de segona davant dels premis en castell¨¤.

P. La proliferaci¨® en els darrers anys d¡¯editorials molt petites garanteix l¡¯ecosistema del llibre catal¨¤?

R. Evidentment, no. Aquestes editorials estan fetes, en molts casos, des de l¡¯amateurisme, estan portades per gent que al mat¨ª treballa en un altre lloc i donen per viure a una persona com a molt. Aix¨° ¨¦s artesania.

P. Des de l¡¯acord Cosset¨¤nia amb Eumo, el 2015, despr¨¨s de l¡¯abandonament d¡¯aquesta per Grup 62, no hi ha hagut m¨¦s fusions del que em podrien dir classe mitjana del sector editorial en catal¨¤. En caldrien m¨¦s?

R. L¡¯edici¨® en catal¨¤ nom¨¦s t¨¦ un gran cap i molts peus. I si de deb¨° volem viure d¡¯aix¨°, hem de parlar sense por d¡¯ind¨²stria. I la situaci¨® ¨¦s la que ¨¦s: de les 96 empreses associades a l'AELLC ?que editin regularment en catal¨¤ n¡¯hi ha unes 130?, es despr¨¨n que gaireb¨¦ un ter? tenen menys de 10 anys. I que sis de cada 10 tenen menys de cinc treballadors i el 68%, menys de 10. Una quarta part publiquen menys de 10 novetats l¡¯any i la meitat, menys de 25. I s¨®n un 45% les que publiquen nom¨¦s en catal¨¤. Aix¨° ¨¦s el que hi ha.

P. Llavors caldria...

R. Doncs l¡¯aparici¨® de m¨¦s editorials mitjanes, per la suma de segells m¨¦s petits, que permetessin economies d¡¯escala i millors acords de distribuci¨®... No es pot anar a conv¨¨ncer els lectors un a un: perqu¨¨ el sector funcioni i hi puguin haver editorials petites ens cal aix¨°: una industria potent. En el fons, es creen tantes editorials petites o, fins i tot, llibreries, perqu¨¨ el mateix sector i el sistema econ¨°mic actual les ha fet fora del mercat, ens veiem obligats a defensar un model al qual ens ha emp¨¨s el sistema, no perqu¨¨ el sector ho necessiti. I, ¨¦s clar, algunes d¡¯aquestes empreses moriran.

P. Amazon ajudar¨¤ el llibre en catal¨¤?

R. No ho s¨¦. La veritat ¨¦s que ni ells han parlat amb nosaltres ni a l¡¯inrev¨¦s. Haur¨ªem de fer-ho.

P. El llibre infantil i juvenil, que en catal¨¤ ha arribat a ser un ter? del sector, porta dos anys baixant de vendes. Preocupant?

R. ?s un sector molt condicionat per l¡¯¨¨xit d¡¯algun t¨ªtol o saga. I fins ara no hem tornat a tenir un Harry Potter, per exemple. El problema crec que vindr¨¤ m¨¦s per la socialitzaci¨® i la reutilitzaci¨®, que ha comen?at amb els llibres de text que les escoles compren per a les aules i que s¡¯ha traslladat ara tamb¨¦ als llibres infantils i juvenils. No portant-lo a casa i deixant-lo nom¨¦s a l¡¯escola, no fent-lo part¨ªcip de la nostra vida ¨ªntima, no ajudem a donar valor al llibre... No ¨¦s el mateix reciclar ampolles de pl¨¤stic que llibres de literatura. Aix¨° tindr¨¤ segur una repercussi¨® forta en el sector editorial catal¨¤ a mitj¨¤ termini. I com a societat hem de preguntar-nos quina ¨¦s l¡¯aposta que volem fer.

P. El 2015 es van publicar 11.348 t¨ªtols en catal¨¤. No s¨®n massa?

R. No. La prova ¨¦s que manquen, per exemple, t¨ªtols en catal¨¤ en assaig, no? El que satura el mercat catal¨¤ ¨¦s una oferta que ¨¦s fruit de la suma de les de dues lleng¨¹es. No s¡¯ha de publicar per publicar, per¨° si publiqu¨¦ssim menys en catal¨¤ ens far¨ªem trampes a nosaltres mateixos: amb menys t¨ªtols l¡¯edici¨® en catal¨¤ tindria menys oportunitats.

P. Per¨° se segueix el mateix esquema que l¡¯edici¨® castellana: cada cop m¨¦s t¨ªtols, per¨° menys tiratge de cadascun, o sigui amb menys venda.

R. S¨ª, el tiratge ¨¦s baix, ara la mitjana ¨¦s de 1.698 exemplars, per¨° estem lluitant amb el castell¨¤, que en fa de mitjana gaireb¨¦ 3.000, i tot i aix¨ª nosaltres sortim gaireb¨¦ al mateix temps i amb el mateix preu, malgrat el decalatge obvi dels marges d¡¯uns i altres; sortim en desavantatge, per aix¨° ens cal ajut institucional.

P. Encara bloquegen tant els drets d¡¯edici¨® en catal¨¤ els segells castellans, malgrat que despr¨¦s ells no els editin?

R. Passa, per¨° menys. Tenim prevista una trobada amb els agents literaris per veure quins aspectes podem millorar amb ells per afavorir l¡¯edici¨® en catal¨¤.

P. Hi ha la pressi¨® del mercat en castell¨¤, per¨° tamb¨¦ el frac¨¤s del que hauria de ser el mercat natural del llibre catal¨¤: el Pa¨ªs Valenci¨¤ i les Illes Balears...

R. ?s veritat que les din¨¤miques de mercat no estan articulades pel que hauria de ser la llengua. Hi ha una evident necessitat de crear un mercat com¨², per¨° hi ha unes realitats sociopol¨ªtiques que estan per sobre de les economies de les empreses editorials; aqu¨ª torna a caldre una intervenci¨® clara de l¡¯Administraci¨®. I aix¨ª estem.